dissabte, 8 de gener de 2005

L’estat de la recerca a Andorra. (sac-315.doc)


Aquest va ser el tema tractat per les 10enes Jornades de la SAC coordinades per la Maria Jesús Lluelles el passat 27 de novembre del 2004 al centre cultural La Llacuna d’Andorra la Vella.
21 ponències van reflexionar sobre els organismes que se’n preocupen siguin públics o privats, si existeixen estructures que la fonamenten, recolzen, canalitzen i coordinen i si hi ha polítiques i un marc legal definits i clars; en quines àrees se’n fa i en quines caldria fer-ne; que tenim de Recerca, Desenvolupament i Innovació; quins recursos s’hi destinen i quines repercussions té; quines perspectives ...
Esperant la publicació dels textos tot i ser parcials i no literals es poden avançar aquests fragments: Cal una política científica clara, una estructura que organitzi tots els que existeixin, que planifiqui i que coordini. I un pressupost d’ajuda a la divulgació. S’ha de crear una estructura per sobre del voluntarisme. (M. Jesús Lluelles).
La divulgació de la recerca és un tema pendent. (Xavier Montané).
Si bé hi ha una generació d’investigadors no n’hi ha hagut una vulgarització. (Elisenda Vives).
L’IEA i l’UA no fan prou en el camp de la recerca. Els comuns i totes les institucions públiques i les empreses privades, l’haurien de fomentar. Cal promoure l’interès per la recerca lingüística entre els andorrans. (Montserrat Planelles).
M’agrada la ciència però no com funciona el món científic. (Xavier Maymó).
La recerca fonamental és la sacrificada. Optimitzar el funcionament del centre passa per optimitzar els recursos. L’estat de la recerca en la biodiversitat és positiva. (Xavier Monje).
La recerca fonamental és molt important perquè sinó no anem endavant. La recerca aplicada també. Anem fent les dues coses, un altre camp obligat en que treballem és la divulgació. Falta bona entesa entre els diferents organismes que fan recerca. Falten més dotacions pressupostàries. (Montse Mases).
Quins mecanismes hi ha d’haver per incrementar la recerca al país? Que els investigadors tinguin interlocutors clars a l’administració i ajuts.
És necessari un inventari dels treballs que estigui centralitzat. Manquen estadístiques en diferents àmbits. Manquen dades fiables i dificultat de fer projeccions. S’està en una etapa de creació de dades. (Joan Micó).
Cal Recerca + Desenvolupament + Innovació i molta il·lusió. Hi ha d’haver recerca i capacitat de crítica. S’ha de conèixer la tecnologia. Voler tenir capacitat de saber què passarà. Triar productes novedosos. Cal participar en la normalització i en la redacció de la normativa. (Josep Maria Masó).
El mecenatge ha passat en bona part a les empreses, Les fundacions tenen un paper clau en la recerca. Parlar de recerca avui és parlar de progrés, de progrés sostenible. (Ramon Buisan).
La universitat d’Andorra serà allò que el país vulgui. A nivell europeu la universitat és 1/3 docència, 1/3 recerca i 1/3 transferència d’innovació i desenvolupament.
El 26 % d’estudiants universitaris estudien a Andorra. A Europa la inversió pública a les universitats es troba entre el 0,9 % del PIB (Espanya i Malta) i el 2,1 %. A Andorra ens trobem al 0,3 % del PIB.
La inversió a Europa per estudiant és de 4.685 € a Espanya, fins a 18.113 € a Suècia, passant per 5.702 € a Malta o bé 14.311 € a Àustria. La Mitjana a la Unió Europea seria 9.839 €. A Andorra ens trobem en 4.016 €.
Per les dimensions d’Andorra potser cal orientar-se més a la recerca aplicada que no a la bàsica.
L’objectiu de la recerca Europea és dedicar-hi el 3 % del PIB (2 % privat, 1 % públic).
A França s’hi destina el 2,15 %, a Espanya el 0,94 %, a Alemanya el 2,48 %, a Suècia el 3,78 % i a Estats Units el 2,69 %.
A Andorra sembla que s’hi destina, fent el promig de les institucions i les empreses uns 22,5 milions d’euros a l’any. Si es vol un 3 % caldria aplicar-hi uns 40 milions d’euros. (Miquel Nicolau).
Inventariar, documentar, estudiar i difondre és la missió de l’Àrea de Museus i Monuments.
Els recursos financers i humans aplicats a la recerca es valora en un 5 de 10. Hem d’invertir més en difusió i publicitat. (Marta Planas).
El futur passa per la planificació. L’estat actual de la recerca i planificació de la recerca és de 4 sobre 10. Cal invertir més en planificació, difusió i coordinació. (Xavier Llovera).
Estem en una crisi historiogràfica en que caminem poc a poc (imatge del cargol). Per donar a conèixer el patrimoni ens hem d’acostar a les escoles. Manca de materials d’història.
Ens falta capital humà per assolir els nivells desitjats. (Cinta Pujal).
La gran mancança que tenim actualment és la producció de dades (Joan Soler).
A Andorra l’interès de la recerca hauria de destacar el respondre a preguntes concretes que ens interessen i a la formació de persones.
Tenim gent del país investigant a fora que no aprofitem (en tercer cicle 17 a Espanya, 13 a França i 1 a Holanda). Caldria:
- crear grups de recerca a Andorra dins de temàtica especial per Andorra.
- finançar projectes concrets en relació amb institucions estrangeres.
- cofinançar projectes d’interès mutu amb altres institucions estrangeres.
- finançar beques amb andorranització dels objectius ja preexistents.
- finançar beques amb interès més general.
Cal aconseguir que en el futur la recerca que es fa per gent del país s’aprofiti al país. (Eric Jover).
S’han d’utilitzar prototipus de serveis de valor afegit per donar més qualitat, oberts amb sistemes estàndard. (Alexander Beening).
Les beques d’investigació de la UNESCO volen contribuir al desenvolupament dels recursos humans i al reforçament de les capacitats nacionals en els camps de l’educació, les ciències, les ciències socials i humanes, la cultura i la comunicació i informació. (Jean Michel Armengol).
Andorra no es pot encaminar a la recerca professional però si a la de tipus pràctic.
La Societat Andorra de Ciències fomenta la recerca a través de les Diades, les Jornades i les Trobades. (Josep Vilanova).
En les ciències socials hi ha més possibilitats de divulgació i interès per la societat perquè ens concerneix a tots de manera directa i són de comunicació més ràpida.
Perquè hi hagi recerca a més de massa crítica de població hi ha d’haver:
- S’ha de definir una política científica.
- S’hi ha d’invertir.
- Hi ha d’haver un organisme que ho coordini que no ha de ser un centre d’investigació.
- Hi ha d’haver coordinació científica, fixació d’horitzons i objectius.
(Joan Vila-Valentí).
El coneixement és un recurs de futur, d’alt valor afegit, d’interès global, deslocalitzat i inesgotable.
Conscienciar-nos de la importància de la recerca en tots els àmbits però especialment l’aplicada a uns sectors, considerats estratègics pel país, és indispensable primer per activar els mecanismes que permetin el desenvolupament d’unes bases i una estructura eficient dins la societat andorrana capaç de generar-la, segon per ser capaços de posar-nos als nivells del nostre entorn immediat i competitiu, de manera coordinada i no improvitzada, i tercer per no només rendibilitzar els escassos recursos de que disposem sinó per tenir capacitats de generar-ne de nous.


Antoni POL

divendres, 7 de gener de 2005

20 anys de SAC: evolució de l’entitat. (sac-316.doc)


El 13 de desembre passat Josep VILANOVA, expresident i president honorari de la SAC, va recordar el perquè, el quan i com de la petita història de la Societat Andorrana de Ciències produïda des del 1983, i una mica abans, fins avui.
Petita pel període de temps però gran pels anhels, els objectius, els esforços, les complicitats, les amistats, els projectes i els resultats.
Només el Josep, amb el seu estil peculiar, distès, cordial, informal i aparentment fàcil que persegueix la connexió comunicativa com a primer requisit per a fer possible la divulgació del coneixement, ho podia fer. Però no pel que acabo de dir sinó perquè ell, el Josep Vilanova i Trias n’ha estat i en continua sent l’inspirador, és a dir l’ànima de l’entitat.
Ànima perquè ha estat l’animador inicial i que s’ha convertit en un referent per a les diferents generacions de persones que han participat en el projecte atrevit i atractiu, però sovint difícil i descoratjador, de fomentar una entitat cultural i a més a més científica, amb la finalitat de promoure la divulgació del coneixement, de fora cap a dins i de dins cap a fora, i la recerca d’aquest, sempre en el seu sentit més ampli. I això sense dotació pressupostària inicial, només amb la benevolença de patrocinadors que, any rera any, s’han d’aconseguir i mantenir per a projectes concrets comptant a no tenir desencerts, baixes audiències, ni insuficients ressons mediàtics
Al repàs complet que va realitzar sobre l’evolució de la SAC hi cal però afegir que aquesta no hauria estat possible sense una màxima que ha aplicat sempre generosament i hem incorporat, fer i deixar fer.


Antoni POL
Vocal de la SAC