dimecres, 19 d’abril de 2006

L'augment de les pernoctacions (arti-120.doc)


Un dels reptes econòmics importants per Andorra, a més del de trobar nous sectors de desenvolupament econòmic, és l’augment de les pernoctacions i el manteniment del nombre de visitants distribuïts més uniformement.

Hi han almenys dues possibles línies d’actuació per resoldre el problema. Actuar sobre l’oferta o actuar sobre la demanda.

Està clar que si millorem els productes que s’ofereixen avui en dia, no només en preu sinó i sobretot de manera significativa ho fem en qualitat, s’augmentarà les pernoctacions. Igualment si es creen nous productes que siguin atractius i competitius en un mercat en ràpida evolució i cada dia més exigent. Però és suficient actuar només sobre l’oferta?

Fins avui la majoria d’esforços han anat adreçats en aquest àmbit que és, certament, el de més fàcil incidència des d’Andorra.

Però cada vegada més s’ha posat de relleu que no n’hi ha prou.

Però com es pot actuar sobre la demanda?

La creació de noves necessitats en la demanda és altament competitiu però la capacitat de generació de noves demandes tot i ser una possibilitat per a posicionar-nos amb originalitats pròpies en el món del turisme i serveis en general encara la tenim lluny tot i que s’hi hauria d’anar pensant (recerca, innovació, desenvolupament).

Si bé no podem encara ser creadors de demanda potser podem actuar per tal de facilitar la demanda.

L’entorn del qual es nodreix la pernoctació avui, de manera majoritària, es troba en un radi d’uns 500 quilòmetres al voltant.

La millora contínua de les comunicacions en aquest entorn de manera general, però no de manera particular pels accessos a Andorra, ens ha comportat que els desplaçaments en aquesta àrea siguin més curts i sumat a canvis d’hàbits d’escurçar les sortides, es pugui reduir la durada de les pernoctacions. En aquesta distància el vehicle per excel.lència és l’automòbil.

Seria bo doncs intentar atreure de manera significativa una segona àrea que es troba entre els 500 i 1.000 quilòmetres de radi dins la qual el vehicle per excel.lència és el tren (particularment el d’alta velocitat). Aquest eixamplament si bé cap al sud no suposa un increment significatius de densitat de possibles nous usuaris, cap al nord representa la penetració dins l’anomenada galàxia centroeuropea amb 100 milions d’habitants urbans. Si Lleida ja es podrà trobar ben aviat a una hora i mitja d’Andorra, seria igualment desitjable fer els perquès per tal de que Perpinyà es trobi el més aviat possible també a aquesta distància temporal.

Els altres dos punts d’accés importants que hauríem també de fer cada dia més pròxims són Barcelona i Tolosa com els dos aeroports internacionals per anar més lluny i que haurien, a mig termini, de representar uns creixents volums de pernoctació al llarg de l’any.

Atansar la demanda a Andorra per via de la millora de les comunicacions que ens connecten amb les 4 principals ciutats del nostre entorn és una clara clau de futur.

Antoni Pol, arquitecte

dimarts, 4 d’abril de 2006

La regulació nacional de l'aigua (arti-119.doc)


El dia 22 de març es va celebrar el dia internacional de l’aigua dolça. I a cada nova celebració apareixen nous conceptes (la nova cultura de l’aigua, gestió sostenible, protecció de les zones humides, el dret humà a l’aigua, etc.).

Els plans d’urbanisme han posat sobre la taula que l’aigua és un recurs escàs i que el caldrà preveure, si es plantegen nous llindars de creixement poblacional a les diferents parròquies; però també un element del qual caldrà protegir-se si es volen ocupar noves parts del territori i tenir en compte les condicions orogràfiques del país i els aiguats que de manera regular, si es pot dir, es produeixen.

Un tercer aspecte a considerar d’interès per l’aigua és el valor energètic o millor capacitat de producció elèctrica en concret. L’electrificació i per tant modernització del país, en deriva directament.

Un atractiu creixent en el futur és l’interès econòmic de l’aigua, per trobar-se a la base de molts negocis i activitats econòmiques com a matèria primera bàsica. No cal recordar la importància que suposa per a la fabricació de neu, producte que dinamitza l’economia del país durant cinc mesos a l’any.

Finalment i a considerar hi ha la visió de l’aigua com a natura. És a dir un camp obert i sense límits si tenim en compte la seva repercussió a més turística d’Andorra com a país d’aigua dolça.

Fins avui, els processos relacionats amb l’aigua, al nostre país, s’han sustentat en la simple conducció de l’element per a resoldre de manera directa la satisfacció d’unes necessitats bàsiques (d’obtenció d’aigua per al consum humà fent conduccions d’aigua i petits dipòsits, de protecció dels aiguats fent murs i canalitzacions de rius, de producció elèctrica a partir d’unes instal.lacions dissenyades per a necessitats externes i que han quedat desactualitzades, o de suport econòmic amb emmagatzematges o abastaments circumstancials i bàsics).

En els darrers anys s’han iniciat algunes accions encaminades a un nou enfocament i així cal entendre la llei de policia i protecció de les aigües de 1985 i el Pla de Sanejament de les aigües de 1996 i el Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials del mateix any.

De cara al futur però cal assolir nous avenços que facin passar de la simple conducció i satisfacció directa i fragmentada de les necessitats bàsiques a una regulació global que tingui en compte les múltiples possibilitats i la interdependència de com a mínim els aspectes apuntats. I evidentment a una visió del conjunt. Sense que això hagi de suposar la no possibilitat de diferents nivells de gestió.

La declaració de l’aigua com a bé i patrimoni nacional en podria ser un.

Obtenir una millor regulació d’aquest bé escàs i que s’escapa amb tanta facilitat, també.

I així proposar dos petits embassaments, un al Valira d’Orient a l’inici de la Vall d’Encamp, baixant el riu a l’indret dit la Garganta i l’altre al Valira del Nord baixant el riu vora el pont vell d’accés a Anyòs, vol ser un acte més de celebració d’aquest dia internacional de l’aigua dolça. Entre els dos embassaments, d’uns 75 metres d’altura màxima, es podria retenir uns 5.000.000 de metres cúbics que a més de suposar una bona reserva d’aigua significaria per primer cop disposar d’una certa capacitat d’actuació activa per a la regulació de situacions de risc d’aiguat i evitar que Encamp o Escaldes i Andorra la Vella, puguin sofrir en el futur altres més tràgiques situacions que les ja viscudes al segle XX i encara recordades.

La creació d’una agència nacional de l’aigua per a coordinar, estudiar i proposar actuacions, en podria ser una altra.
Antoni POL