Després d’haver tractat els temes “El sector de la construcció realitat i perspectives” el març de 1986, “El petit hospital i el metge de capçalera” l’abril de 1986, “L’ensenyament de català a Andorra” el desembre de 1986 i “L’educació a Andorra” el març de 1987, les jornades a Andorra van ser substituïdes pel compromís iniciat l’any 1988 de ser presents a la universitat catalana d’estiu a Prada de Conflent, cada any, amb una diada andorrana, que no era res més que l’equivalent a unes jornades més denses i fetes fora del país però mantenint el principi de tocar aspectes d’interés per l’Andorra actual, viva, dinàmica i en contínua transformació. I així, dins les nostres limitades possibilitats ajudar a la reflexió, a l’intercanvi d’opinions i entre tots a la recerca d’un futur millor, des del coneixement i la consciència, en definitiva des de la cultura.
Malgrat les bones intencions, la limitació sobretot dels nostres recursos humans i també dels econòmics han fet que fins avui no hàgim pogut rependre el projecte de fer també unes jornades a Andorra, amb els mateixos plantejaments i inquietuds de sempre, donant satisfacció així a les demandes que cada any se’ns fa a Prada.
Amb aquesta represa, que ens agradaria pogués tenir continuïtat l’any vivent, ens hem atrevit enguany a tractar l’aspecte del TURISME CULTURAL, el 16 d’octubre a la Sala d’Actes de Prada Casadet de 9 a les 14 hores.
Podriem dir que el turisme cultural és la ventafocs del nostre turisme, a la vora del turisme natural, comercial i de l’esquí o lleure. Cal ser conscients que tot va lligat i que no es pot pretendre considerar un o altre aspecte de manera aïllada però sí que cal posar de relleu que l’aspecte cultural està desaprofitat. I això tant en la dimensió de la cultura entesa com a patrimoni, tradicions i especificitats lligades a Andorra com també en la consideració a la cultura en tot el seu potencial actual i de futur motor de transformació de la societat, les idees, la creació en tots els dominis com a àmbit sense altres limitacions d’expansió que les que ens fixem nosaltres amb les nostres pròpies capacitats.
La cultura com a conjunt de coneixements que s’adquireixen és un camp il.limitat de creixement, no així amb la natura o territori que tenim fixat i es tracta de fer-hi un bon manteniment; o amb el comerç prou delimitat i en el qual sembla que només es pugui jugar la carta de la diversitat i la qualitat; o amb l’esquí i el lleure que hem d’optimitzar però sent conscients de les nostres limitacions i de la temporalitat que comporta qualsevol tipus de lleure, avui de moda i ja no demà passat.
Hem de fer créixer el turisme cultural, com a bon complement del turisme en general, i no només per aprofundir en el coneixement del passat sinó, essencialment, per obrir-nos portes al futur.
Antoni POL i SOLÉ
Vocal de la SAC
