divendres, 11 de juny del 1999

Noves tendències en museologia científica. (sac-104.doc)


Jordi Wagensberg, a Andorra, ha estat com la fugacitat d’un cometa lluminós, amb la vivacitat d’un home de recerca i per tant científic, i amb l’emotivitat d’un humanista. Tot plegat, hem tingut la sort de comptar amb la presència d’un personatge singular que es mou a primera línia, forçant noves dimensions per encabir, presentar i apropar-nos el coneixement, per a fer-nos emocionar amb la comprensió de com és el nostre entorn, perquè i des de quan és així, entre altres aspectes i qüestions a comprendre per intentar gestionar-lo i transformar-lo correctament.

Com a director del Museu de la Ciència, a Barcelona, que en poc temps passarà de 7.000 M2 d’exposició a 28.000 M2, ens parlà del paper dels museus en el futur.

Entre altres comentaris fets vull reproduir els següents pensaments:

• Un museu és un espai per a la inspiració i per al coneixement (musa, mosaic)

• Els museus que poden substituir-se per un llibre, un vídeo o un ordinador són absurds. Un 75% dels museus actuals es podrien tancar.

• Allò característic d’un museu és en primer terme que aquest presenta la realitat, l’objecte real, el fet en sí de manera directa. En segon lloc aquesta presentació ha d’estimular al visitant, canviar-lo fent que hi hagi un abans i un després del contacte amb el fet o objecte real exposat, en aquest cas la natura.

• El museòleg ha de buscar reproduir les emocions que sent l’investigador i passar-les al visitant.

• El museu ha de reproduir el mètode utilitzat pel científic per a investigar.

• L’hora de la veritat del científic és el moment de rebre la resposta de la natura. El científic posa en dubte contínuament les veritats anteriors, no les consagra.

• Els bons museus posen directament al visitant com a protagonista amb els cinc sentits. Són interactius. Interactivitat manual (direcció amb les mans). Interactivitat mental (elecció del procés i possibilitat d’intervenció). Interactivitat cultural (relació amb el lloc). Fins ara això només era possible amb la física i avui ja ho és amb la biologia.

• El nou museu serà interdisciplinar, global, aportant una altra manera de veure les coses, també fent recerca.

• Cada dia és més fort l’impacte de la ciència en la societat i també la distància que separa la ciència dels ciutadans.

• Cal atansar amb estímuls els dos. Cal estimular respecte al coneixement científic.

• Un cop creats els estímuls després cal crear un espai on es pugui pensar els problemes i reunir els diferents actors i que puguin parlar. Els nous museus seran les catedrals del futur. El sistema democràtic de futur necessita de formes de debat per tractar temes d’ètica usant el mètode científic, on es trobin la comunitat científica i l’administració.

• No existeix crítica dels museus a nivell del periodisme. Els periodistes entrevisten abans de l’acte, fan fotos i se’n van. No assisteixen a l’acte en sí i per tant, no reben l’emoció ni l’estímul en pro del coneixement que després haurien de transmetre a la societat.

• El nou museu de la ciència a Barcelona a més de fer i apropar experiments mostrarà elements emblemàtics a través de 10 grans elements integrats. Exposarà o divulgarà els 4 estats de la matèria coneguda, la inert, la viva, la intel.ligent i la civilitzada.

• Un museu ha de ser un espai que estimuli per a crear opinió.

Antoni POL i SOLÉ
Vocal de la SAC