dimecres, 11 d’abril de 2001

Escollir el futur professional (arti-039.doc)



Decidir-se per escollir una professió, quan es pot, és sempre un moment important per la temença i el risc a equivocar-se que comporta.

Quan per aconseguir dita professió cal passar prèviament per una formació llarga i difícil la situació esdevé, si és possible encara, més angoixant.

Però en els inconvenients de la lliure elecció rau també la grandesa de la possibilitat de fer-ho.

Equivocar-se en aquesta o qualsevol altra decisió de la vida no és el problema.

El problema és deixar-se enfonsar pels errors comesos en lloc de treure’n una lliçó i la força renovada per a superar-se i continuar endavant.

Henry Ford va dir, més o menys, que el fracàs és una ocasió excepcional que ens permet poder partir de nou de zero tenint però una experiència i coneixements que ens dóna avantatge per a assolir els mateixos o nous objectius.

Tenir moments en que cal decidir-se, en que hom és conscient de que ha d’escollir és simplement magnífic, perquè és senyal inequívoc de que estem vius i que vivim com cal és a dir conscientment.

No poder decidir res, passar temps sense poder prendre cap decisió en el nostre fer i desfer diaris significa la quotidianeïtat, la rutina i finalment l’absurd.

Ja ho diu la dita francesa que viure és escollir, malgrat que escollir signifiqui renunciar.

Tots els que hem tingut la sort de poder escollir el nostre futur professional hem hagut de fer en un moment o altre, i inclús en diversos moments, un salt al buit, de confiança o acte de fe si voleu, pensant en que aquella direcció, l’escollida, és la bona, tot i no veure’n la fi.

I aquest salt al buit no el pot fer ningú altre per un mateix i cadascú l’ha de fer individualment.

En l’elecció del futur professional hi ha uns mínims a tenir en compte com són unes aptituds en relació a alguna de les matèries relacionades amb el tema escollit i, també, que agradi algun dels àmbits de treball o objectius d’aquell.

Cal però considerar uns altres aspectes.

La importància de la informació prèvia que es pot tenir de les diferents possibilitats professionals és, avui, un avantatge que té en contrapartida l’excés d’oferta davant del desconeixement precís de la demanda de la situació laboral a mig i curt termini.

I això és degut a la rapidesa dels canvis que introduixen el mercat econòmic, la tecnologia i el procés de globalització.

Per tant l’opció professional que s’esculli és bo que tingui una amplitud suficient perquè dintre seu hom es pugui moure podent fer front a canvis estructurals que es produeixin en el futur.

En conseqüència la formació que hom hagi de rebre és bo que, més enllà d’una possible especialització final, sigui genèrica (dins aquella professió), per a permetre aquesta flexibilitat que sens dubte serà cada dia més necessària per adaptar-se a les situacions canviants que ens preparen els propers anys a venir.

Tot i que això doni la sensació, en començar a treballar, que s’està poc preparat.

L’experiència i adaptació al mercat de treball concret s’adquireix, sempre, amb una certa rapidesa malgrat la desorientació i dificultats inicials.

En el cas d’optar per una professió més especialitzada caldrà compensar aquest fet amb uns complements de formació en altres aspectes per obtenir la flexibilitat necessària.

L’assoliment d’una professió i la seva realització, finalment, no ens han de fer perdre la raó del viure, que no consisteix en ser això o allò, sinó en el viure la vida com a persones, és a dir sent els protagonistes conscients de la nostra única, irrepetible i exclusiva vivència enmig de la societat.

Antoni POL