En tota l’obra d’en Joaquim Mir sobre Andorra i gràcies a la magnífica publicació-catàleg editada pel Govern d’Andorra que conec, una bona mostra de la qual tenim la possibilitat encara de contemplar directament a la sala del Govern en una excepcional exposició fins al 9 de febrer, hi apareixen dos elements essencials que mostren l’Andorra certa, la real i física de sempre i per tant el profund coneixement que Mir va saber tenir del nostre país en el poc temps que hi va estar.
Aquests dos aspectes es troben estilitzats però fermament presents en cadascun dels quadres i fins i tot dibuixos.
Primer el contrast que la llum a la muntanya provoca entre els plans del cel i finestres (d’horitzó ampli) i els plans de terra, muntanya o edificis o persones en el seu entorn físic clarament delimitat.
Aquest contrast és present fins i tot en l’obra del “Vell andorrà”, figura fosca envoltada d’un fons clar. En els interiors sempre hi ha la finestra que marca el contrast. En els exteriors sempre un tros de cel.
Segon, la presència de línies inclinades decisives en el nostre entorn vital i en la composició general del quadre o dibuix d’en Mir marcant la presència dels successius plans de muntanyes que situen les diferents valls dins del paisatge o simplement indiquen carenes i perfils de les muntanyes andorranes totes dins d’aquest microcosmos de proximitat per la petitesa de les nostres valls.
Línies inclinades que són substituïdes quan les muntanyes no hi són pels llosats de les cases o fins i tot per les espatlles del vell andorrà.
El capteniment primer i la plasmació després d’aquests dos detalls per Mir en la seva obra sobre Andorra mereixen una remarca alhora que ens ajuden, 70 anys després, a conèixer part de l’estructura de la nostra realitat física quotidiana. Afegits als comentaris de Miralles, Fontbona i Canturri sobre l’obra andorrana de Mir, i a la vista de la quantitat i qualitat de les seves obres sobre Andorra, es pot dir que ens podem tenir per afortunats i considerar a Joaquim Mir no com a un pintor que va pintar coses nostres sinó com a un pintor nostre de més.
Antoni POL
Arquitecte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada