dimecres, 24 d’octubre de 2007

Lídia Armengol i Manuel Mas, dos intel.lectuals al pas final de la vella a la nova Andorra (arti-145.doc)


Lídia Armegol i Vila i Manuel Mas i Ribó són les dues figures que es reconeixen en aquest número 8 de l’Ágora Cultural. Han estat mig personatge i mig personalitat per la seva dimensió personal i perquè ens varen deixar molt aviat, en el millor de la seva trajectòria vital, als 43 i 56 anys respectivament.

Els dos han estat pensadors per guiar en el passatge que el país sencer ha fet en els últims anys de transició de la vella Andorra a la nova Andorra, que entra de ple a partir del 1993, any d’aprovació de la Constitució.

La seva contribució cultural ha estat fonamental.

La Lídia Armengol va saber liderar com a historiadora i pedagoga l’assessoria pedagògica i el projecte sorprenent “d’andorranitzar Andorra”, en paraules seves. I ho va fer participant personalment en la recerca històrica i la divulgació científica (amb diverses publicacions) i col.lectivament en la creació de l’Institut d’Estudis Andorrans, de la Universitat d’Estiu d’Andorra, el Comitè de Ciències Històriques, l’Escola Andorrana i altres.

A més d’assessora pedagògica fou secretària del Comitè Director de l’Institut d’Estudis Andorrans, directora de Cultura i Belles Arts del Govern i Secretària General adjunta de la Presidència del Govern.

Conjuntament amb en Manel Mas i l’Antoni Morell col.laborà en la transcripció del Politar Andorrà i del Manual Digest i l’elaboració del llibre El Consell General (1682-1979).

En Manel Mas com a advocat, escriptor i periodista vocacional va participar en la creació del diari Poble Andorrà, el 1974 amb Ricard Fiter i Antoni Sementé, fent-hi nombroses col.laboracions amb diversos pseudònims i publicà el 1977 amb Antoni Morell i Jaume Bartumeu, l’Estat Andorrà. Va continuar escrivint en la revista Andorra 7, al Diari d’Andorra i al Periòdic d’Andorra fins al 1999, comptabilitzant en tots aquests anys més de 370 col.laboracions. Participà amb diversos poemes en el llibre col.lectiu Poemes per Andorra (1981) i escriví un llibre sobre Agustí Bartra a Andorra dins Edicions Serra Airosa en la qual també hi va estar implicat.

A més d’advocat i escriptor fou polític després d’haver estat secretari de Batllia, secretari general del Consell General, secretari general del Govern i secretari general tècnic de turisme, sent Conseller General, ministre de relacions públiques, ambaixador i comissari nacional de les Expo de Lisboa i Hannover.

Els dos es varen dedicar a obrir Andorra a l’exterior i retrobar l’andorranitat per Andorra.

L’una des de l’administració pública creant i inspirant institucions bàsiques d’estat per a l’andorranització del país i l’altre creant i recolzant mitjans de comunicació diaris, periòdics o editorials que han contribuït a normalitzar i andorranitzar l’Andorra oberta al món, en les seves noves coordenades.

Antoni Pol i Solé