El sistema mètric decimal, que va establir els patrons del metre i del quilogram, i que va ser establert al segle XVIII va començar a ser adoptat per la majoria dels països europeus al segle XIX extenent-se progressivament al segle XX (Dinamarca 1910, Xina 1914, Rússia i Polònia 1919, Andorra 1934 i la Índia 1960). Si bé en els països anglosaxons el sistema està permés no ha esdevingut l’únic oficial.
La Convention du Mètre de 1875 va constituir la base formal de medició sobre la qual es basen totes les altres activitats internacionals en la metrologia pràctica, que s’ha desenvolupat a partir de l’Organització Internacional de Metrologia Legal (OIML) i la Internacional Standards Organization (ISO).
El Bureau International des Poids et Mesures (PIPM) garantitza la unificació a nivell mundial de les medicions físiques. Aquest actua sota la supervisió exclusiva del Comité Internacional de Pesos i Mesures (CIPM), que a l’hora es troba sota l’autoritat de la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM) que és l’autoritat més alta responsable de l’execució de la Convention du Mètre, formada pels delegats dels seus estats membres.
La raó de la metrologia legal és la protecció de les parts implicades en transaccions comercials i garantir el bon funcionament d’aquests tipus d’intercanvis.
El Sistema Internacional d’Unitats és, tot i ser la substitució del Sistema Mètric Decimal, el seu desenvolupament definit el 1954 que va ser establert el 1960 per 36 països en el marc de la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM) per a poder expressar totes les magnituds de la ciència i la tècnica.
Les magnituds amb unitat fonamental establerta han passat de dues amb el Sistema Mètric Decimal (longitud amb el metre, m, i massa amb el quilogram, kg) a set amb el Sistema Internacional d’Unitats (SI).
Així s’hi han afegit el temps (amb el segon, s) el corrent elèctric (amb l’amper, A), la temperatura termodinàmica (amb el kelvin, K), la intensitat lluminosa (amb la candela, cd) i la quantitat de substància (amb el mol, mol).
Les magnituds amb unitat suplementària són l’angle (amb el radià, rad) i l’angle sòlid (amb l’estereoradià, sr).
Les magnituds amb unitat derivada sense nom especial són la superfície (amb el metre quadrat, m2), el volum (amb el metre cúbic, m3), la densitat de massa (amb el quilogram per metre cúbic, kg/m3), la velocitat linial (amb el metre per segon, m/s), la velocitat angular (amb el radià per segon, rad/s), l’acceleració (amb el metre per segon al quadrat, m/s2) i l’acceleració angular (amb el radià per segon al quadrat, rad/s2).
Les magnituds amb unitat derivada amb nom especial són la freqüència (amb l’hertz , Hz), la força (amb el newton, N), la pressió (amb el pascal, Pa), l’energia, treball i quantitat de calor (amb el joule, J), la potència i flux d’energia (amb el watt, W), la quantitat d’electricitat i càrrega elèctrica (amb el coulomb, C), la diferència de potencial i el voltage (amb el volt, V), la capacitat elèctrica (amb el farad, F), la resistència elèctrica (amb l’ohm, W), el flux lluminós (amb el lumen, lm) i la il.luminació (amb el lux, lx), el flux magnètic (amb el weber, Wb), la inducció magnètica (amb la tesla, T) i la inductància (amb l’henry, H).
Hi han les magnituds derivades a partir de les derivades amb nom especial, són la viscositat dinàmica (amb el pascal per segon, Pa/s), l’entropia (amb el joule per kelvin, J/K), la capacitat tèrmica màssica (amb el joule per quilogram per kelvin, J (kg x K)), la conductivitat tèrmica (amb el wat per metre kelvin, W/mK)) i la intensitat del camp elèctric (amb el volt per metre, V/m).
Hi han unitats submúltiples de les ja indicades com en l’angle pla (volta, grau, minut d’angle i segon d’angle), en massa (tonelada), en temperatura (grau, i grau celsius), en volum (litre) i en el temps (minut, hora i dia).
Hi han unitats en ús amb el Sistema Internacional i obtingudes experimentalment com en massa la unitat de massa atòmica, u, i en energia l’electronvolt, eV.
Finalment, el Sistema Internacional regeix a gairebé tot el món amb algunes excepcions (com els Estats Units d’Amèrica, Libèria, Andorra ...).
L’adopció del Sistema Internacional per Andorra en complement del ja adoptat Sistema Mètric Decimal l’any 1934 ha de servir per facilitar els intercanvis i relacions comercials internacionals del nostre país a més d’omplir un buit intern de denominació d’unes unitats de mesura utilitzades a nivell científic i educatiu, normatiu, laboral, industrial ...
L’obertura d’Andorra al mon., l’entrada o no en l’Organització Mundial del Comerç comporten també petits aspectes en paral.lel que obliguen a ser considerats en l’exercici de la pròpia sobirania i del sentit pràctic i evolutiu de la societat.
Antoni POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada