dissabte, 26 de maig de 2001

L'associació andorrana de normalització (AANOR). (arti-044.doc)


La creació d’una entitat nacional dedicada al desenvolupament de les activitats de normalització, certificació o acreditació té com a propòsit el contribuir a la divulgació de la qualitat i a la millora i competitivitat de les empreses, productes i serveis, i per tant, al dinamisme de la societat en el seu conjunt.

Els seus àmbits d’actuació van des de tots els sectors industrials i dels serveis fins a la gestió mediambiental.

La redacció de normes tècniques a nivell nacional o a la participació en l’elaboració de normes europees i internacionals, o la seva divulgació a nivell intern, n’és un instrument operacional.

La certificació de productes, serveis i empreses (sistemes), atorgant-los-hi un valor competitiu diferencial basat en la qualitat, que contribueix a fomentar els intercanvis comercials i la cooperació internacional, n’és un altre.

Es tracta d’una associació en definitiva que facilita l’accés, als agents socioeconòmics nacionals, a les infraestructures de la qualitat.

Així, hauria d’oferir serveis d’informació i documentació especialitzats, comptar amb una àmplia oferta en formació, i oferir els serveis d’auditoria dels sistemes que asseguren qualitat.

A través dels certificats de l’AANOR el reconeixement internacional de la certificació estaria assegurat.

Aquesta seria el representant adequat d’Andorra en les associacions internacionals competents en aquestes àrees, com l’Organització Internacional de Normalització (ISO) o el Comité Europeu de Normalització (CEN) i les que es considerin escaients, i així poder ser presents amb normalitat en la societat internacional, assumint no només els deures d’homologació internacional sinó també els drets derivats de poder participar en l’establiment d’aquests deures o exigències de qualitat.

L’existència d’aquest organisme al nostre país, a l’escala adequada tindria a més d’un efecte positiu en l’economia a nivell nacional un efecte de prestigi a nivell lingüístic per tot el que podria suposar de gestionar la traducció de tota la normativa intenacional al català, en concert amb altres institucions que hi puguessin estar interessades donat que només un organisme nacional amb estat propi pot estar associat amb els organismes internacionals i per tant, representar oficialment un domini lingüístic.

Suècia (SIS), Finlàndia (SFS), Irlanda (NSAI), Dinamarca (DS), estan reconegudes com a organitzacions nacionals entre altres països europeus com França (AFNOR) i Espanya (AENOR).

Que sigui l’AANOR o un altre nom poc hi fa. L’important és poder disposar, poc a poc però sense perdre el pas, dels instruments que ens han de permetre, no només assolir nous nivells de qualitat, sinó, i també, participar a definir quins han de ser aquests nivells.


Antoni POL