dilluns, 15 de desembre de 2003

20 anys! (sac-269.doc)


El 19 d’agost va fer 20 anys d’ençà l’aprovació pel Consell Executiu de la Societat Andorrana de Ciències.
El 3 de maig de 1983 Josep Vilanova, Elisa Muxella, Casimir Arajol, Ramon Cereza, Meritxell Fiter, Jaume Casal i Jacint Casal en demanaven la seva aprovació com associació.
En aquest període de 20 anys han passat moltes coses, sent-ne la més positiva que aquella entitat inicial s’ha arrelat i continua avançant gràcies a la il.lusió i col.laboració dels més de 250 socis que formen l’entitat, al suport dels patrocinadors que han cregut i recolzat els projectes que s’han proposat i també a la bona acollida que n’ha fet la societat andorrana.
Aquests anys es poden agrupar en dues etapes: els primers deu anys, d’inici, i els darrers deu anys, d’arrelament.
Entre tots hem fet 19 cicles de conferències, 16 diades a Prada, 9 jornades a Andorra, 8 concursos informàtics escolars, 2 concursos de treballs escolars de recerca, més de 50 llibres publicats, 110 butlletins mensuals, 7 exposicions al Saló La Massana –Còmic i 1 sobre l’arquitecte Arne Jacobsen, més de 700 conferenciants i ponents convidats, 2 congressos realitzats, estar agermanats amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, ser entitat convocant dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, ser patrons de la Universitat Catalana d’Estiu, ser membres fundadors d’Àgora Cultural, col.laborar en les 8 trobades, simposis i congressos, tenir un acord amb la Societat Catalana de Química, fer intercanvi de publicacions i correspondència amb més de 100 entitats de tot el món, i haver creat 8 seccions internes.
El 2004 s’iniciarà una nova etapa, entre altres raons perquè l’entorn està canviant, la cultura té nous reptes i el modus vivendi de les entitats culturals està en transformació.
Alguns canvis es produiran a curt termini com un nou format pel butlletí per ajustaments pressupostaris.
Si en la primera etapa els recursos econòmics van provenir només dels socis i les institucions públiques, en la segona etapa s’ha pogut comptar amb aquestes però també amb l’aportació significativa i majoritària de les entitats privades.
La nova etapa que encetem hauria de ser la de normalització. Que permetés disposar d’una seu social i uns mitjans en condicions per poder treballar correctament i millor i en sintonia amb l’època com ja passa en el món associatiu social o esportiu. I també a que els ajuts de les entitats privades es normalitzessin gràcies a un reconeixement d’aquestos com a un sistema contributiu compensat fiscalment. Potser, però, serà pitjor i cal estar preparats per, amb la col.laboració de tots, continuar tirant endavant.
Feliços 20 anys a tots i que en puguem veure molts més!




Antoni POL
President de la SAC