Dins de la continuada i progressiva evolució humana la globalització n’és una simple fase més.
La interrelació de tots amb tot, junt amb l’acceleració del creixement, provocada pels canvis introduïts per la tecnologia, fa que avui es plantegi la necessitat de reflexionar sobre la sostenibilitat del model de desenvolupament sobretot per la presència de tres gran contradiccions: el model no és equilibrat ni extensible pel gran consum de recursos que comporta; el model genera desigualtats dins d’ell en ser clarament competitiu i expansiu deixant enrere els que no segueixen; i el model no és durable perquè condueix al col·lapse si no es regula, ordena, condueix i limita.
La 17ª Diada Andorrana a la UCE vol parlar-ne el dia 21 d’agost a Prada de Conflent.
I ho pensa fer cercant quins són els llindars òptims del creixement actual pel model de país majoritàriament acceptat i definit pel pla estratègic i el pla d’accions elaborats fa uns anys amb un ampli consens social, econòmic i institucional. Quines són les vies o camins per arribar-hi? Es tracta de trobar mínims denominadors comuns.
Coneixem quin és el potencial (poblacional, econòmic, polític ...) que era capaç de gestionar el model tradicional.
Som capaços d’esbrinar i proposar quin és el potencial necessari per a gestionar el nou model i mirar d’atansar-nos-hi conscientment i decididament i aconseguir així, si ens hi mantenim pròxims, optimitzar l’aprofitament dels recursos i esforços pel progrés sostingut de la societat andorrana?
Antoni POL
Representant de la SAC dins la UCE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada