La geografia, a través del relleu muntanyós, ha fet que es constituís com un barratge natural entre Andorra i els seus veïns del nord durant molt temps en una bona part de l’any.
Aquesta separació física ha estat però progressivament vençuda amb els mitjans actuals, tot i que encara ens hi queda molt a fer, per tal de permeabilitzar les comunicacions i per tant les relacions entre el nord i el sud en aquesta àrea dels Pirineus centrals, modernament i tradicionalment deprimida, tant econòmicament com socialment, mentre els seus extrems costaners disposen de millors condicions.
En el temps en que pastors, dallaries, paredaires, minaires i caçadors i fargaires passaven d’un costat a l’altre, es tenia clar que ningú, de més enllà, vindria a arreglar-los els camins o crear-ne de nous i que per tant era a ells qui pertocava d’espavilar-se. I ho feien fins i tot malgrat la llengua.
Avui quan les dificultats físiques estan al nostre abast de superar-les no podem acceptar que la llengua sigui un barratge o un fre a les nostres relacions.
Els uns i els altres ens coneixem prou bé per saber que no n’hi ha prou per a separar-nos. Com les fronteres que, tot i ser-hi ben clares i establertes, mai han frenat del tot les necessitats, les conveniències, les voluntats de relació entre els dos costats.
Avui potser ja no hi ha necessitats però hi continuen havent conveniències i per tant cal que hi hagi voluntats. A tots el saber-les trobar, les unes i les altres, en interès propi, per a un millor desenvolupament dels nostres territoris.
Prescindir dels veïns, quan som tan pocs i tan poc, és un luxe que no ens podem permetre. Junts, donant-nos suport, associant-nos els uns amb els altres per via del turisme, de la natura, de l’esquí, de les comunicacions, de la formació, del treball, de la sanitat, de l’aprofitament dels recursos naturals, de la gestió dels residus, del medi ambient, de la cultura, de les relacions socials, dels intercanvis econòmics, en les infrastructures, serveis i equipaments, en el respecte, l’admiració i coneixement mutus, de la solidaritat ... podem obrir noves vies de desenvolupament.
Ens cal a tots fomentar, estrènyer i consolidar vies clares de diàleg, cooperació i relació per poder arribar, junts, més lluny.
Antoni POL
Representant de la SAC dins la UCE i Coordinador de les diades, jornades i trobades de la SAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada