Com els menairons, personatges llegendaris que en paraules de Sergi Mas són “éssers fabulosos que feinegen eternament, especialitzats sobretot a remenar els tarters de pedra amb un afany i una diligència increïbles”, l’Esteve Albert és avui, ja, i als 10 anys de la seva mort, un personatge llegendari i fabulós per la seva feina de desbrossador i divulgador de la cultura popular d’aquí i d’arreu: de la seva admirada i desitjada Andorra, de la seva estimada i enyorada Catalunya, del seu màgic i històric Pirineu ...
A les seves aptituds poètiques i d’estudiós del folklore, caldria afegir-hi el seu humanisme, que el va portar a actituds compromeses amb la realitat que li va tocar viure. A la seva fantàstica capacitat imaginativa i inventiva (recreadora de tants muntatges escènics), cal afegir-hi la seva lucidesa i la lluita per la conservació i la recreació constant de la cultura popular tradicional, tan trasbalsada a partir de la segona meitat del segle XX.
El seu atreviment i la seva gosadia a l’hora de tractar la història i els fets i els personatges històrics, gens ortodoxa ni acadèmica, es veuen plenament justificats i compensats pels resultats que va obtenir, immediats, a l’hora de fer actual i viva la història, de reprojectar-la al present i, tot plegat, de permetre a la gent corrent retrobar lligams amb el passat, entendre’l i alhora entendre el seu present, i gràcies a això, saber encarar el seu futur. La complexitat i l’abast de la personalitat de l’Esteve Albert li permetia alhora absentar-se del món en què vivia resseguint el camí de Sant Jaume, a cavall, o de preocupar-se per l’obertura de comunicacions i túnels d’accés al Principat.
Entre altres sentiments i idees que volia transmetre, recordo:
- “... de posar una mica més d’ordre i de seny en aquest lamentable saraball que destrossa tantes possibilitats i fidelitats a aquest meravellós país.” 1980.
- “... idea del que estem perdent lamentablement i hauríem de preservar, perquè les Valls d’Andorra mereixen el respecte universal que fàcilment assoliria.” 1983.
- “... replantejament de la problemàtica andorrana, de solucions tan prometedores si ens sabem espavilar aviat.”
- “... encaminar la joventut vers horitzons que millorin l’actualitat.” 1988.
Cal rendir homenatge a la vellutada persona que ha sabut fer parlar la història, cantar els àngels, llegir les pedres, retrobar tradicions, crear costums, estimar la terra i crear futur amb el passat.
Antoni POL i SOLÉ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada