dilluns, 21 de gener de 2008

Sergi Mas, normalitzador plàstic [arti-150]

En Sergi Mas és un activista cultural plàstic amagat d’artesà que encarna la renaixença i l’inici de l’època moderna per Andorra.

Va saber fugir d’un espai i temps cultural d’una terra cremada, on no tenia lloc per a desenvolupar-se i dirigir els seus passos, a un altre espai i temps on poder fer créixer les seves aptituds en un entorn que, aquest sí, el necessitava.

Menairó constant i incansable ha treballat cinquanta anys seguits fent possible que una nova andorranitat, la d’avui i la de demà siguin possibles, a partir però del seu enllaç amb l’andorranitat tradicional, estroncada per una centúria d’abandonament i trencament de la continuïtat necessària en el seu desenvolupament i que havia comportat la pèrdua dels seus referents.

En Sergi Mas ha estat un normalitzador de la cultura popular a nivell general, només cal recordar els seus treballs recollint llegendes i recreant històries populars, o bé els seus treballs sobre mobles, ceràmica i altres però en concret ho ha estat especialment a nivell plàstic.

Ha treballat el dibuix, la pintura, l’escultura, la ceràmica, el gravat, els cartells i altres disciplines artístiques, i malgrat l’abundància “instrumental” o de suports utilitzats,la seva obra és plena de coherència en el seu contingut.

Ha sabut com ningú i de manera excepcional i completa recollir, recrear, reinventar i desenvolupar l’imaginari popular andorrà des de la tradició fins a fer-lo present i integrar-lo novament amb “normalitat” dins l’Andorra d’avui.

De visionari integral i pinzell de l’imaginari s’ha tractat a Bosch, d’investigador del renaixement alemany amb el seu diàleg entre allò real i d’irreal a Durer, de cronista de la vida flamenca transfigurant-ne la realitat a Bruegel i de fronterer entre allò real i allò imaginat a Goya.

En Sergi Mas n’és el seu equivalent a Andorra. La seva principal producció com a normalitzador plàstic es sense cap mena de dubte l’haver estat el configurador de l’imaginari andorrà. I ens sorprendrem el dia que s’estudiï i ordeni tota la iconografia per ell creada.

Però com a normalitzador plàstic ha estat a més mestre introductor de l’ofici per a algunes generacions i ho ha fet no només amb els seus consells i el seu saber teòric sinó també i sobretot amb la seva praxis dibuixadora, escultòrica, pictòrica, ceramista, gravadora i dissenyadora a nivell gràfic de cartells, tires de còmic, segells, logos i altres que desconeixem.

Els cartells de Sergi Mas han contribuït també a ser revulsiu social i expressió estètica dins la societat encara que marginal, en el seu intent de fer prendre consciència de la pèrdua de la cultura tradicional i de la necessitat de la cultura en una societat excessivament preocupada per l’enriquiment material.

L’obra aplegada en l’exposició de 1957-2007, Gravats i Cartells que fins al 21 de febrer es pot admirar al Col·legi d’Arquitectes d’Andorra, ens permet fer un tast més de Sergi Mas i espero que podrem acabar de trobar tot el gust, que desitgem, quan aparegui la resta d’obra pendent de reproduir i estudiar.