Sergi Mas, normalitzador plàstic [arti-147]

La vida, si atentament ens deixem, ens condueix sàviament cap a situacions i fets que ens permeten desenvolupar, no potser allò que “voldríem” sinó allò pel que estem dotats, i obtenir resultats sorprenents que mai ens hauríem imaginat i al revés.

En Sergi Mas és un activista cultural plàstic amagat d’artesà que encarna la renaixença i l’inici de l’època moderna per Andorra.

Va saber fugir d’un espai i temps cultural d’una terra cremada, on no tenia lloc per a desenvolupar-se i dirigir els seus passos, a un altre espai i temps on poder fer créixer les seves aptituds en un entorn que, aquest sí, el necessitava.

En aquest viatge a Itaca en que ens trobem cadascú de nosaltres, individualment, estem convidats a ajustar el nostre propi espai-temps, que portem a dins, amb l’espai-temps que ens envolta, a través del nostre únic i exclusiu trajecte vital.

Andorra, i molts de nosaltres, hem tingut la sort de creuar-nos en el trajecte de Sergi Mas.

Com un andorrà més s’ha identificat en la necessitat de fer realitat la transició de la vella a la nova Andorra, però intentant salvar els fils conductors que facin perviure els valors essencials d’aquella “arcàdia feliç”, que ha existit i continuarà existint mentre hi hagi humanitat amb totes les seves contradiccions i que hem de continuar sabent reinventar diàriament.

Menairó constant i incansable ha treballat cinquanta anys seguits fent possible que una nova andorranitat, la d’avui i la de demà siguin possibles, a partir però del seu enllaç amb l’andorranitat tradicional, estroncada per una centúria d’abandonament i trencament de la continuïtat necessària en el seu desenvolupament i que havia comportat la pèrdua dels seus referents.

En paraules de la Lídia Armengol del 1976 “Els andorrans som, en certa manera, orfes d’un passat llunyà, i adoptats per un passat recent.”.

En Sergi Mas ha estat un normalitzador de la cultura popular a nivell general, només cal recordar els seus treballs recollint llegendes i recreant històries populars, o bé els seus treballs sobre mobles, ceràmica i altres però en concret ho ha estat especialment a nivell plàstic.

Ha treballat el dibuix, la pintura, l’escultura, la ceràmica, el gravat, els cartells i altres disciplines artístiques, i malgrat l’abundància “instrumental” o de suports utilitzats,la seva obra és plena de coherència en el seu contingut.

Ha sabut com ningú i de manera excepcional i completa recollir, recrear, reinventar i desenvolupar l’imaginari popular andorrà des de la tradició fins a fer-lo present i integrar-lo novament amb “normalitat” dins l’Andorra d’avui.

Ha sabut salvar de l’oblit, de l’abandó i de la desaparició tota una iconografia d’una societat antiga i fer-la viva i donar-li sentit i emmarcar-la en l’ús diari i corrent de la societat andorrana actual.

I si mirem amb detall li ha donat ales per a no només preservar-la sinó també per poder fer-ne ús en la seva projecció al futur. Les seves recuperacions del bestiari, de dimonis, els seus paisatges, els personatges i altres detalls, fan que ens calgui a tots tornar a mirar i revisar, en profunditat, l’obra de Sergi Mas. Tota la seva obra de temàtica tradicional està projectada al futur, aquesta altra Andorra que ens presenta com a tradicional quan no és descaradament irònica és onírica, i ens ofereix les imatges de somni necessàries per a poder construir les bases de la nostra nova realitat sobre un imaginari que materialitza als actors que ens han precedit en l’escenari territorial andorrà.

Però a més d’aquesta feina d’enllaç entre l’Andorra del passat i l’Andorra del futur, en Sergi Mas ha assumit un paper de clandestí i ha volgut recuperar, com qui no fa res, parts de la història no viscuda pel país a nivell cultural en les arts plàstiques.




La seva formació i el context artístic que va viure el prepararen, l’influenciaren i conscienciaren per poder asumir la feina de normalitzador i recuperador plàstic en un entorn però que no li ho va permetre.

De visionari integral i pinzell de l’imaginari s’ha tractat a Bosch, d’investigador del renaixement alemany amb el seu diàleg entre allò real i d’irreal a Durer, de cronista de la vida flamenca transfigurant-ne la realitat a Bruegel i de fronterer entre allò real i allò imaginat a Goya.

Tots ells son clau en la historia de l’art del seu país i han transcendit en el temps.

En Sergi Mas n’és el seu equivalent a Andorra. La seva principal producció com a normalitzador plàstic es sense cap mena de dubte l’haver estat el configurador de l’imaginari andorrà. I ens sorprendrem el dia que s’estudiï i ordeni tota la iconografia per ell creada.

Però com a normalitzador plàstic ha estat a més mestre introductor de l’ofici per a algunes generacions i ho ha fet no només amb els seus consells i el seu saber teòric sinó també i sobretot amb la seva praxis dibuixadora, escultòrica, pictòrica, ceramista, gravadora i dissenyadora a nivell gràfic de cartells, tires de còmic, segells, logos i altres que desconeixem.

Els cartells de Sergi Mas participen també de les quatre grans funcions assumides pel cartellisme
( segons Jordi Carulla ) al segle xx, i d’aquí segurament el seu interès en aquest camp.

- La popularització de l’art.
- La democratització de la societat.
- El desenvolupament de la societat de consum.
- La incorporació de la cultura de l’oci a la vida diària.

La primera funció ha estat general en la trajectòria de Sergi Mas, vegi’s sinó els seus esforços en la recuperació de la cultura popular i en la seva divulgació ( llegendes, dibuixos, llibres, segells...) d’un costat i de l’altre, la seva trajectòria i generositat com a mestre i la seva col.laboració i implicació en la societat andorrana.

La segona funció és explícitament present en la consciència de l’artista.
Només cal llegir el darrer paràgraf del seu escrit introductori de la present publicació quan diu: ” El gravat és segurament l’art més democràtic que hi ha...”. I d’aquí si mirem la seva enorme producció de gravats només podrem concloure en el seu immens desig democratitzador de la societat, a través també dels cartells.

La tercera funció ha estat significada des de l’excepció , pel que fa a Sergi Mas, ja que tota la seva producció (almenys la reproduïda ) és de tipus cultural i per tant no és la més significativa dins la societat de consum que coneixem i a la qual ens referim.

Finalment la quarta funció és implícita en tota l’obra de Sergi Mas en tant que creador i productor cultural.

Els cartells de Sergi Mas han contribuït també a ser revulsiu social i expressió estètica dins la societat encara que marginal, en el seu intent de fer prendre consciència de la pèrdua de la cultura tradicional i de la necessitat de la cultura en una societat excessivament preocupada per l’enriquiment material.

Els seus cartells són narració iconogràfica de la nostra cultura.

Com a mitjà, situat al carrer el cartell ha estat un medi de comunicació massiu que ha donat a conèixer missatges però també ha fet conèixer i fer popular als seus missatgers.

L’obra aplegada en aquesta publicació ens permet fer un tast més de Sergi Mas i espero que podrem acabar de trobar tot el gust, que alguns esperem i desitgem, quan aparegui la resta d’obra pendent de reproduir i estudiar.