Si bé l’IEA va ser creat pel Consell General el 30 de juny de 1976, aprovant-se els seus estatuts i els del Centre de Perpinyà el mateix any i els de Barcelona a l’any següent, no serà fins al 1978 que comencen a aparèixer els primers fruits a partir de les publicacions “Relleu i paisatges d’Andorra” al juny, “Institucions andorranes” i “Materials per una Bibliografia d’Andorra” a l’octubre des del Centre de Perpinyà.
La visió de futur per aquells que hi van creure al seu dia i van fer els perquès per a crear-lo i impulsar-lo, mereixen avui el nostre reconeixement, vint-i-cinc anys després, perquè no es van equivocar sobre la necessitat, utilitat i inversió de futur en crear un organisme de recerca oficial.
La necessitat era claríssima en el procés d’andorranització a l’escola engegat i per tant calia “la promoció de la investigació i l’estudi d’aquells aspectes que defineixen l’andorranització” com esmenta, entre altres, l’acord del Consell General al seu dia i s’ha confirmat en que el procés va funcionar i anar més enllà amb la creació de l’Escola Andorrana.
La utilitat també es preveia quan es diu que servirà per “portar a terme accions especials de tipus cultural, docent o científic” i també s’ha confirmat en servir l’Institut de canal per a la investigació i suport dels universitaris en general i concretament a Perpinyà i a Barcelona o altres ciutats, finalment.
I avui, sense perdre els objectius que continuen sent vàlids (necessaris i útils) de font generadora de materials per a l’andorranització i per a l’escola andorrana i d’instrument de suport per als universitaris sobre el país, hem de veure l’IEA com un autèntic organisme de recerca , andorrà dins i fora del país.
I aquesta importantíssima i darrera missió sembla ben encaminada amb la creació els darrers anys dels Centre de Biodiversitat i Centre de Recerca en Ciències de la Terra. I no només ho sembla sinó que ho és a la vista dels resultats i projectes que estan duent a terme. Entre aquestos voldria ressaltar les dues revistes “hàbitats” i “horitzó” i també les diferents jornades que estan organitzant i que serveixen per a generar i fer evolucionar el coneixement i les opinions com l’acabada d’organitzar pel CRECIT sobre “La prospecció geològica en l’obra civil”, un èxit, per participació, per contingut i sens dubte ho serà de repercussió si el col.lectiu de geòlegs del país aprofita l’ocasió que se’ls hi ha ofert per assumir la funció social que els pertoca per la seva professió amb decisió.
I guardo pel final els diferents projectes realitzats fins ara, magnífics, com el Mapa de Cobertes del sòl, el Mapa geològic ... i el darrer treball, el SIGMA o Sistema d’Informació Geogràfica Mediambiental d’Andorra que des del mes d’agost permet consultar a http://www.sigma.ad/ dades mediambientals sobre la base cartogràfica del país (fotografies aèries i cartografia de 1995 de Govern).
Vint-i-cinc anys doncs, que salvant les diferents etapes i moments, més brillants uns que altres com en totes les institucions i empreses humanes, mostren un balanç global positiu que permeten, avui, plantejar-se nous projectes i objectius.
Antoni POL
La visió de futur per aquells que hi van creure al seu dia i van fer els perquès per a crear-lo i impulsar-lo, mereixen avui el nostre reconeixement, vint-i-cinc anys després, perquè no es van equivocar sobre la necessitat, utilitat i inversió de futur en crear un organisme de recerca oficial.
La necessitat era claríssima en el procés d’andorranització a l’escola engegat i per tant calia “la promoció de la investigació i l’estudi d’aquells aspectes que defineixen l’andorranització” com esmenta, entre altres, l’acord del Consell General al seu dia i s’ha confirmat en que el procés va funcionar i anar més enllà amb la creació de l’Escola Andorrana.
La utilitat també es preveia quan es diu que servirà per “portar a terme accions especials de tipus cultural, docent o científic” i també s’ha confirmat en servir l’Institut de canal per a la investigació i suport dels universitaris en general i concretament a Perpinyà i a Barcelona o altres ciutats, finalment.
I avui, sense perdre els objectius que continuen sent vàlids (necessaris i útils) de font generadora de materials per a l’andorranització i per a l’escola andorrana i d’instrument de suport per als universitaris sobre el país, hem de veure l’IEA com un autèntic organisme de recerca , andorrà dins i fora del país.
I aquesta importantíssima i darrera missió sembla ben encaminada amb la creació els darrers anys dels Centre de Biodiversitat i Centre de Recerca en Ciències de la Terra. I no només ho sembla sinó que ho és a la vista dels resultats i projectes que estan duent a terme. Entre aquestos voldria ressaltar les dues revistes “hàbitats” i “horitzó” i també les diferents jornades que estan organitzant i que serveixen per a generar i fer evolucionar el coneixement i les opinions com l’acabada d’organitzar pel CRECIT sobre “La prospecció geològica en l’obra civil”, un èxit, per participació, per contingut i sens dubte ho serà de repercussió si el col.lectiu de geòlegs del país aprofita l’ocasió que se’ls hi ha ofert per assumir la funció social que els pertoca per la seva professió amb decisió.
I guardo pel final els diferents projectes realitzats fins ara, magnífics, com el Mapa de Cobertes del sòl, el Mapa geològic ... i el darrer treball, el SIGMA o Sistema d’Informació Geogràfica Mediambiental d’Andorra que des del mes d’agost permet consultar a http://www.sigma.ad/ dades mediambientals sobre la base cartogràfica del país (fotografies aèries i cartografia de 1995 de Govern).
Vint-i-cinc anys doncs, que salvant les diferents etapes i moments, més brillants uns que altres com en totes les institucions i empreses humanes, mostren un balanç global positiu que permeten, avui, plantejar-se nous projectes i objectius.
Antoni POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada