dijous, 4 de setembre del 2003

Andorra i els seus veïns del sud (sac-239.doc)


Benvinguts en nom de la Societat Andorrana de Ciències.

I gràcies a l’esforç i desinterès del ponents, al suport del Ministeri Educació, Joventut i Esports, del Ministeri de Cultura, d’Andbanc, dels mitjans de comunicació i de tots els assistents.

El tema de la diada s’ha escollit com sempre exigint-li un interès per a tota la societat d’un costat i per l’altre la seva actualitat que aquesta vegada es justifica per la seva no actualitat.

Enguany la 16ª Diada Andorrana, dins la 35ª Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, ens convida a tots a repensar-nos, però no aïlladament sinó, amb els nostre veïns immediats. I en aquest cas els del sud perquè ens guardem la relació amb els del nord per d’aquí a dos anys, donat que l’estructura de la diada no permet d’encabir les dues en un sol dia per la riquesa, pluralitat i possibilitats de relació.

Amb els pobles i gent veïna d’Andorra hi ha, ben segur, més factors que ens uneixen que no ens separen. I això succeïa en el passat, recordeu quan l’any 250 abans J.C. l’historiador grec Polibi en la seva HISTÒRIA menciona l’oposició feta al pas d’Aníbal cap a Roma per les tribus dels Bergusis Andosins Arenosis i Ilergetes i succeeix avui encara més on l’evolució constant de les formes de vida i de les idees i de l’economia van irresistiblement cap a la globalització, que no és altra cosa que l’evolució continua a partir del factor d’interrelació de tot en lloc del seu aïllament.

Ahir i avui les comunitats de persones i territoris que ocupen aquestes latituds constituïm una ínfima part de la gent i del territori desenvolupat del planeta. Aquest pot fer sense nosaltres però si ens recolzem mútuament i ens complementem, tots junts, podem representar quelcom dins del planeta, encara que sigui ínfim. Sols no som res.

Les diferències, la manera de veure’ns els uns als altres, algunes ancestrals com no podia ser altrament, provinents de disputes rivals que es deuen perdre en la nit del temps o no, no ens han de fer oblidar l’objectiu de que tots plegats, treballant concertadament en allò que puguem, serem capaços d’aconseguir molt més que no separadament.

Recolzant-nos, associant-nos els uns amb els altres per via del turisme, de la natura, de l’esquí, de les comunicacions, de la formació, del treball, de la sanitat, de l’aprofitament dels recursos naturals, de la cultura, de l’estrenyiment de les relacions socials, de l’afavoriment dels intercanvis econòmics i de les inversions, de la complementarietat en les infraestructures, serveis i equipaments, del respecte i de l’admiració i coneixement respectius, del mediambient ... esbossarem camins de futur.

El lideratge, de qui sigui, no ens ha de fer por si acompleix la seva missió que és la d’obrir camí. I això no implica que s’hagi de renunciar a drets antics o nous ni a cap especificitat o convicció front als veïns, però si a fer que la reclamació d’aquestos no impedeixi a col.laborar i treballar en aconseguir fites de desenvolupament noves per a tots i que només es podran aconseguir conjuntament.

Segur que tenim uns espais, àmbits o aspectes de coincidència o de conjunció. És en aquests que ens hem de concentrar i treballar plegats. On cada territori ha de saber determinar l’àmbit i proposar que està disposat a fer per un benefici global.

Aquest espai del Pirineu on ens trobem Andorra, l’Alt Pirineu i l’Aran l’hem de saber encaixar dins la regió econòmica de l’arc mediterrani que s’està forjant com la zona més dinàmica del Sud d’Europa. I ens hi hem de situar no individualment sinó en conjunt i com a frontissa de relació entre el nord i el sud de la regió aportant-hi un singular espai de reserva natural i especificitat ambiental, de qualitat de vida i de singularitat cultural lúdica i turística.

La realitat de les relacions econòmiques i socials és evident, tot i que s’han de potenciar per les seves possibilitats amb les degudes concertacions i fixació d’objectius comuns. Les relacions culturals i institucionals són mínimes i precàries i és una obligació històrica, de tots, situar-les on es mereixen. Les noves tecnologies i comunicacions, benestar econòmic i capacitat de mobilitat, ens permet aspirar a més en el reconeixement i la cooperació mútua. Prescindir els uns dels altres és un luxe que ningú ens agrairà.

Ens cal a tots fer un esforç important i decidit per a fomentar, estrènyer i consolidar vies conscients de diàleg, cooperació i de relació en aquest marc tant immediat que és Andorra, l’Alt Urgell, les Cerdanyes, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Ribagorça i la Vall d’Aran i tots els seus pobles perquè, més enllà de ser veïns, som socis i no competidors, som companys de viatge forçats a fer físicament un mateix trajecte.



Antoni POL
President de la SAC
Representant de la SAC dins la UCE