dilluns, 11 de juny de 2007

L'Institut d'Estudis Catalans, els seus protagonistes i Andorra (arti-131.doc)

L’Institut d’Estudis Catalans està celebrant cent anys d’existència i ho recorda amb una excel.lent exposició que tenim la sort de poder gaudir al Santuari de Meritxell fins al 17 de juny, gràcies a la col.laboració entre l’IEC, la Societat Andorrana de Ciències, el Ministeri del Portaveu Cultura i Ensenyament Superior i el Comú de Canillo.
Les institucions, és cert, estan per sobre de les persones perquè la seva finalitat transcendeix aquestes ja que persegueixen un interés públic i general, el més ampli possible.
Però no és menys cert també que les persones fan les institucions.
Entre les persones que han estat o en són membres numeraris i corresponents, el nombre total dels quals no arriba als 500, i entre els 8 primers membres de l’IEC ens cal destacar la figura de Josep Puig i Cadafalch (6) arquitecte, per la seva relació amb Andorra, entre altres moments i estudis com l’arquitectura romànica a Catalunya 1909-1918, durant els anys 30-40 del segle XX deixant diverses obres com a arquitecte entre les quals cal mencionar el porxo d’entrada antic a l’església arxiprestal d’Andorra la Vella i l’últim pis del campanar.
Després, Pompeu Fabra (15) gramàtic i lexicògraf, que entre altres relacions amb el nostre país s’hi va expressament desplaçar per a poder fer el seu testament en català.
Ferran Valls i Taberner (28) jurista, el 1920 va redactar la seva obra sobre Privilegis i ordinacions de les valls pirinenques entre les quals la Vall d’Andorra.
Antoni Griera (31) filòleg, que el 1960 va publicar el seu Atlas lingüístic d’Andorra.
Ramon d’Abadal (41) filòleg i lingüista, el 1969 escriu sobre el Tristany català d’Andorra.
Joan Coromines (51) lingüista amb el seu Diccionari etimològic.
Jaume Vicens i Vives (55) historiador, el 1948 amb uns estudis sobre el Montseny i Andorra.
Lluís Solé i Sabarís (63), geòleg, amb els seus estudis i cartografia de 1944.
Pau Vila (67) geògraf amb els seus estudis de 1925 a 1930.
Josep Mª Font i Rius (74) historiador del dret amb els seus estudis de 1955 i 1956.
Ramon Folch (93) ecòleg, amb la direcció de l’estudi sobre el patrimoni natural d’Andorra del 1979.
Lluís Casassas (141) geògraf, el 1975, Joan Vilà i Valentí (142) geògraf per diversos entre 1997 i el 2005.
Joan Becat (171) geògraf per diversos treballs entre altres El Bosc Andorrà de 1979 i també Ramon Faus, Joan Triardú i Lluís Figa i Faura.
I entre els corresponents : Jean Auguste Brutails historiador, amb la Contume d’Andorre del 1904.
Pere Pujol i Tubau historiador, per diversos entre 1917 i 1925.
Pierre Vilar, historiador, pel seu treball de Catalunya dins l’Espanya moderna entre 1965 i 1968.
Philippe Wolff, historiador, pel seu estret lligam amb Andorra.
Marcel Durliat, historiador, pels seus estudis de l’escultura romànica de 1956.
Cebrià Baraut, historiador pels treballs de la monumenta andorrana, els quaderns d’estudis andorrans i el catàleg de la Vall d’Andorra des del 1965.
Altres membres de l’IEC han estat lligats de maneres molt diverses amb Andorra, Ramon Faus, Enric Casassas, Josep Laporte, Joan Triadú, Màrius Foz, Lluis Figa i Faura, Joandomènec Ros, Alfred Giner, Antoni Lloret, Salvador Giner..
L’andorrana, Lídia Rabassa, lingüista, forma part també de l’IEC com a membre corresponent des de fa poc.
A aquest potencial humà cal afegir-hi els més de 8.000 membres de les 26 societats filials que completen i vertebren l’Institut d’Estudis Catalans arreu dels països catalans.
Gràcies a tots ells per haver-nos permès conèixer i saber més i millor.

Antoni Pol i Solé