dimecres, 13 de juny del 2007

L'Institut d'Estudis Catalans i el seu futur (arti-133.doc)


Es bo, en complir 100 anys aturar-se i reflexionar sobre el que s’ha fet, però també i sobretot el que es vol fer i com fer-ho.

Això és el que ens mostra l’espléndida exposició que fins al 17 de juny podem gaudir al Santuari de Meritxell gràcies a la col.laboració de l’IEC, la Societat Andorrana de Ciències, el Ministeri del Portaveu, Cultura i Ensenyament Superior i el Comú de Canillo.

De cara a l’esdevenidor els dos eixos apuntats, de la continuïtat dels programes en curs i de noves fites així com de voluntat de servei a la societat, són necessaris però no suficients.

L’IEC encara no és prou conegut fora dels àmbits acadèmics, com reconeix el seu president Salvador Giner, i cal aconseguir de vulgaritzar el coneixement i saber perquè arribi de manera eficient i engrescadora a tota la societat dels països catalans.

Cal també que d’una manera o altra hi hagi una simbiosi i coordinació entre l’IEC i tots els diferents territoris de parla catalana, amb una representació o presència física d’aquest en els mateixos clara i eficaç, atenent a cadascuna de les especificitats territorials o nacionals.

L’IEC, en aquesta nova etapa, pot i ha de descentralitzar-se d’una manera decidida i reubicar la seva representativitat en diferents capitals, almenys una per estat en el qual es trobin territoris de cultura en català.

Andorra n’és un exemple clar i com a estat ha de poder tenir un encaix amb l’IEC particular que ens satisfaci mútuament.

L’IEC pot aportar a Andorra l’estructura inicial per a consolidar-se com a territori – estat estratègicament situat per a produir i distribuir serveis lingüístics als 10 milions de consumidors catalanoparlants del món.

Andorra pot aportar a l’IEC un portal directe al món.

Finalment l’IEC s’ha de constituir no només en una institució reconeguda i prestigiosa per a la societat dels països catalans, sino que ha de ser una eina de prestigi per a la cultura que ens és comuna i ha de ressaltar i projectar internacionalment aquelles personalitats del nostre àmbit lingüístic, que per la seva obra i tasca fan aportacions a la cultura universal i són mereixedors de la nostra admiració i reconeixement. Ha de descobrir i ressaltar els fars de la nostra cultura que ens han de guiar i són referents interns però també descobrir i projectar els que són mereixedors del reconeixement internacional i ens aportin prestigi per la nostra cultura que la faci suficientment atractiva també pels joves i nous ciutadans dels nostres territoris.



Antoni Pol i Solé