Nascut el 1902 a la Seu d’Urgell, fill del fotógraf Josep Claverol, i mort a Andorra la Vella el 2000, ha estat un privilegiat testimoni de la transformació de l’Andorra política, econòmica i social però també de la paisatgística i en definitiva visual. Ha estat el fixador de la imatge de la nova Andorra al llarg del segle XX continuant, desenvolupant i completant exhaustivament el treball iniciat pel seu pare.
Els seus ulls vitrificats són els que han conduït tota la vida la figura petita, inquieta i bellugadissa del Valentí Claverol, amb el seu parlar accelerat i trontollant arreu del territori andorrà, conscients de que qui es movia no era ell sinó i només la seva mirada que es transformava a través de l’objectiu fotogràfic.
Però no ha estat només un dels millors reporters de la realitat i el paisatge andorrà sinó també un forjador de la manera de mirar els nostres monuments, muntanyes, rius i llacs, carrers i edificis, és a dir, que a més de ser el principal fixador d’imatges per a la història ha estat un definidor dels punts de vista des dels quals diferents generacions de dins o fora hem mirat Andorra. Així doncs a més de fer i de divulgar imatges d’Andorra ha consagrat una manera peculiar de mirar-la, n’ha estereotipat una manera de veure’la, n’ha estandaritzat l’angle més conegut i que avui trobem tots com a natural i acceptat.
La Societat Andorrana de Ciències tenia previst reconéixer la seva vàlua presentant una petita selecció del seu treball en el Recull de Conferències de l’any 1999, en preparació, i ens sap greu que no l’hagi pogut veure acabat. Valgui doncs aquest escrit com a homenatge a la seva mirada que ha sabut, com poques, inspirar la nostra i fondre’s en la de tots.
Antoni POL i SOLÉ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada