Andorra en el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (arti-030.doc)

Un diccionari és, primordialment, el reflex de la llengua viva parlada i escrita en un moment determinat.

És i ha d’èsser una eina útil, de manera general, per a aquella societat o societats que s’hi troben identificades, tant en la seva concepció estàndard com en les seves variants i sobretot en les seves especificitats conceptuals territorials.

És bo que hi hagi diferents diccionaris que, parcialment, ofereixin aspectes diversos de la llengua. Però també és bo, que n’hi hagi un que intenti ser globalitzador i representatiu, unitari i estàndard, editat per una institució representativa que assumeixi, en certa manera, una oficialitat, la qual sigui reconeguda pels diferents territoris que parlen i tenen com a pròpia aquesta llengua.

El diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans ha d’ésser el nostre diccionari.

La representativitat, però, no només s’obté amb el nom de la institució sinó que es guanya o mereix, amb l’efectivitat i sensibilitat d’un treball constant i objectiu.

L’extensió i capacitat limitada d’un diccionari no és excusa per encabir cent o dos-cents mots més, vius i actuals amb els quals els usuaris i la seva època s’hi sentin representats, si convé, deixant de costat altres, més nombrosos, avui ja en desús que hi continuen figurant, i que en tot cas podrien presentar-se en un altre volum, de contingut menys actual i de tipus històric provocat pel seu desús.

Els diccionaris d’avui han de ser com a mínim coherents conceptualment, o mesurats i proporcionats amb els mots que presenten, des del punt de vista del concepte que fa que a l’instant es trobin relacionats amb altres mots. Per exemple, sí s’incorporen gentilicis comarcals hi han de ser tots, i no només alguns. Si s’hi incorporen gentilicis locals hi han de ser tots, etc.

Cal que hi hagi sensibilitat territorial.

L’ús del concepte modern “Països Catalans” en l’explicació de certes paraules o conceptes antics (com per exemple “batlle”) fa incòrrer fàcilment en errors històrics que cal revisar i corregir, ja que no han estat d’aplicació a Andorra en el sentit que es vol donar i va tenir en la resta de territoris. Particularment en les paraules de l’àmbit administratiu o polític.

La nova edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, hauria d’incorporar (amb aquesta o semblant definició), els següents mots, tenint en compte, la coherència conceptual devers altres mots semblants i fent mostra d’una ràpida i progressiva sensibilitat i atenció envers la realitat política, social i cultural andorrana:

• andorranitat (conjunt d’elements que conformen la voluntat d’ésser dels andorrans)
• andorranitzar (acció de divulgar els coneixements relacionats amb la realitat andorrana)
• andorranització (acció destinada a andorranitzar l’ensenyament)
• andorranitzador (que desenvolupa l’acció d’andorranitzar)
• andosí (habitant d’Andorra al segle IV abans de J.C. citat per Polibi)
• averia (a Andorra impost aplicat al bestiar menor per a l’obtenció del pedral i d’aquest la qüèstia)
• metadó (a Andorra impost aplicat a persones i bestiar major per a l’obtenció del pedral i d’aquest la qüèstia)
• buner (persona que toca la buna)
• cortó (a Andorra part mitja d’una terra comunal reservada per a péixer el bestiar gros)
• defens (dit d’aquella terra de guarda o de propietat privada total)
• esboïgar (eixermar)
• pitavola (papallona)
• tamarro (animal fantàstic imaginari mig carn i mig peix)

I complementés o corregís amb les següents explicacions complementàries les paraules ja registrades:

• batlle (a Andorra jutge de primera instància)
• batllia (a Andorra seu de la justícia de primera instància)
• comú (órgan polític de gestió administrativa de les parròquies andorranes)
• consell (Consell General del Principat d’Andorra. Conjunt de representants escollits democràticament que constitueixen l’órgan legislatiu d’Andorra).
• conseller (Conseller General. Membre del parlament del Principat d’Andorra).
• cort (Tribunal de Corts. A Andorra tribunal de justícia d’alta instància)
• cot (Cot de la Terra. A Andorra multa del Consell General)
• parròquia (a Andorra divisió administrativa territorial equivalent alhora al municipi més la regió)
• pedral (a Andorra impost del qual deriva el producte de la qüèstia)
• pitxer (planta herbàcia de la família de les armaril.lidàcies (narcissus pseudonarcissus) amb flor de pètals grocs i una corona gran acampanada groga)
• rebaixar (rebaixant: a Andorra part baixa d’una terra comunal)
• recot (Recot de la Terra. A Andorra multa del Consell General)
• rodalia (rodalies: a Andorra referència de delimitació de terres comunals)
• veguer/veguera (Posar per l’explicació d’Andorra que això era ANTIGAMENT o abans de 1993.





Antoni POL i SOLÉ