diumenge, 22 de febrer de 2004

Xavier Pla i Pujol: escrits i obra (1906 - 1996). (arti-111.doc)


PRESENTACIÓ

Aquest llibre és una continuació de la sèrie “Escrits d’arquitectura i urbanisme”, iniciada pel COAA amb la publicació 71 reproduint articles dels anys 1935 a 1979, ja que recull el treball titulat “Arquitectura hospitalària i sanatorial” escrit i publicat per Xavier Pla a la revista “Arquitectura i Urbanisme” del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya en els números 16-17, 18 i 19 entre els anys 1936 i 1937.
Però és alhora un segon homenatge al company Xavier Pla ja que recull tota la seva obra coneguda a través de fotografies i especialment dels seus plànols. Si el COAA ja li va fer el 1993 un primer modest homenatge en vida, ara entre tots li’n podem fer aquest, gràcies a la gentilesa de la família que ha donat les facilitats per a fer-ho.
Aquest reconeixement plauria, ben segur, també al Xavier Pla ja que en vida ens va permetre copiar fotogràficament bona part de la seva obra i va donar a entendre, explícitament, que a la seva mort li agradaria que tots els originals passessin a formar part de l’arxiu del COAA.
La figura, arquitectònicament parlant del Xavier Pla és important, almenys per tres raons.
La primera és que fou el primer arquitecte andorrà conegut com a tal amb formació acadèmica. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1934 de la república espanyola, havent iniciat els estudis el curs 1924-25 a la Universitat Central de Barcelona.
La carrera a la seva època durava sis anys. El darrer any, 1929-30 no va poder presentar-se als exàmens en agafar tuberculosi que el va mantenir allunyat fins el 1932 havent-se de curar a Encamp. Va reprendre els estudis el curs 1932-33.
El seu projecte fi de carrera, una assignatura del darrer curs, fou la seu del Parlament a les Valls d’Andorra.
La segona és que ha estat un dels pocs arquitectes que han produït tota la seva obra en el període intermig del que es pot denominar la transició entre la vella i la nova Andorra, que té els inicis amb el text de Nova Reforma del 1866 i es pot donar per acabada amb la Constitució del 1993. El període en que va treballar fou molt peculiar, tant que només va exercir, si es pot dir així, fins a finals dels anys 1950.
La tercera és que fou un dels arquitectes de l’arquitectura del granit, l’exponent d’un llenguatge nou que vol ser alhora portador dels valors de la nova arquitectura urbana, cosmopolita i moderna però sense trencament amb el passat sinó recollint-ne l’ànima i sentint-se’n l’hereva, és a dir sent portadora també d’un esperit nacional, muntanyenc i andorrà.
Recordar-lo, apreciar-ne la seva vàlua i característiques i considerar-lo un referent propi, perquè la seva obra continua entre nosaltres, en el nostre paisatge urbà quotidià, pot ser bo per a tots. Sobretot perquè en aquest caminar endavant, del qual no podem defugir, tenim ja línies que marquen unes direccions. A nosaltres ens toca ara d’escollir i traçar, conscientment si pot ser, cadascú les seves.


Antoni MOLNÉ
Antoni POL
Responsables de la selecció i ordenació del material.