dilluns, 3 de setembre del 2007

La pérdua de la població jove (arti-139.doc)


L’any 2006 la població entre 15 i 30 anys era d’uns 15.366 el que representava un 18,9% del total aproximadament.

L’any 1989 la població entre 15 i 29 anys era un 28,5% del total aproximat.

Els joves, tot i haver augmentat la població, han perdut en els darrers 17 anys gairebé 10 punts respecte a la població total. S’han reduït d’una tercera part.

D’aquests joves es sap que al 2005 hi havia entre 15 i 29 anys uns 11.481 assalariats (un 14,6% de la població total del 2005).

L’any 2000 hi havia una població assalariada de 10.819 més 2.450 estudiants, joves tots de més de 15 anys.

Un 22,6% dels joves, en aquestes edats, són estudiants (incloent universitaris) mentre que el 77,4% aprox. són assalariats, si no es té en compte els que puguin treballar com a autònoms, ser empresaris o no treballar.

L’interès de retenir els joves residint dins del país, tant si procedeixen d’Andorra com d’altres països, hauria de considerar-se estratègic. Almenys hi ha tres raons per considerar-ho així.

La primera és social i és que els joves d’avui són el futur i la garantia de la continuïtat de la societat andorrana del demà i són els que sostenen el model de la societat actual i permeten continuar el desenvolupament de la futura societat andorrana a més de garantir el creixement poblacional futur.

La segona és econòmica i els residents joves són consumidors que requereixen importants despeses en aquesta etapa de la vida per haver-se de procurar tots els béns de nou (vivenda, vehicle, etc.).

La tercera raó es identitària i particularment important per un país petit com és Andorra, on els nacionals són pocs, i necessiten d’una major massa crítica. En un món globalitzat i cada dia amb major població cal també redimensionar el tamany com a país.

La fidelització dels joves al país és doncs necessària i vital. I per tant cal compensar i reequilibrar els desavantatges amb que es troben els joves dins la nostra societat en existir competències “deslleials” procedents del sector turístic, del sector immobiliari com a inversió, o altres. Els poders públics han d’intervenir de manera decidida. I ho han de fer avançant-se i no esperant a que els joves demanin perquè l’especificitat de la nostra societat, petita i envoltada de nuclis més potents a dues hores d’Andorra, no pot competir amb aquells, més atractius a nivell econòmic, laboral, social, lúdic, cultural, etc.

Segons dades existents del 2005 els salaris mitjans entre els joves de 15-19 anys era de 793,98 €/mes i de 1.304,40 €/mes entre els 20-29 anys quan el salari mig era de 1.600,00 €/mes aprox., el que avala aquesta situació.

El percentatge de joves a Andorra avui és similar al de França 18,5% i per sota del d’Espanya 20,3% quan en els darrers anys havia estat superior.

Tot i el creixement de la població a Andorra els joves han reduït la seva presència i cal trobar-ne les causes per fer front al problema. La manca de vivenda n’és, ben segur, una part de la causa.

L’habitatge digne i assequible a més de ser un tret garantit per la Constitució, és un element de fixació de la població i per tant dinamitzador econòmic i base del capital humà i social pel futur.


Antoni POL i SOLE, arquitecte