La segona edició del diccionari general de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, sortida al carrer enguany, ens proposa 42 noves entrades entre les 59 propostes fetes pel Govern d’Andorra segons Joan Martí, president de la Secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La resta de mots diu, en la seva introducció al diccionari, “mereixen un estudi més entretingut”.
Segons Salvador Giner, en la seva visita de presentació del diccionari a Andorra, com a president de l’IEC, altres mots dels fins a la vuitantena en total que s’havien presentat, eren localismes i per tant no tenien cabuda en un diccionari general.
Aquest fet que és històricament remarcable i positiu per si sòl té un punt d’ombra perquè més enllà de la complexa funció de preservació i actualització del lèxic general el diccionari de l’IEC també té una transcendència ideològica tot i que segons el mateix Martí “s’ha prosseguit la labor de desideologització empresa ja en la primera edició damunt el corpus elaborat per Pompeu Fabra, és a dir, de descarregar-les tant com s’ha pogut i sabut de condicionaments produïts per determinades visions de la realitat que han estat o que són hegemòniques en la cultura”.
Sense dubtar que s’ha fet aquesta labor en les definicions dels mots, la sola presència o absència de mots té connotacions clarament ideològiques que aquestes també, caldria revisar en una tercera edició.
El 1999 en un escrit sobre “El diccionari de tots els catalanoparlants” faig la menció del tema a rel de la presència i absència d’uns determinats mots en els diccionaris catalans incloent la 1ª edició del de l’IEC i avui cal novament indicar-ho, perquè ja no es tracta de desideologitzar sinó d’ideologitzar en un nivell més equitatiu tots els territoris catalanoparlants.
Si el mot “català” i els seus derivats apareixen al diccionari en nombre de disset (17) mots, el “valencià “ i els seus derivats hi apareixen amb quatre (4) mots.
El mot “mallorquí” i els seus derivats hi apareixen amb tres (3) mots tot i que es reforça amb el mot “balear” i derivacions amb dos (2).
I els mots “andorrà”, ”alguerès” i “sard” hi apareixen amb un sol mot sense derivats , com “aranès”. La regió de Carxe a Múrcia, també catalanoparlant, no té accepció pròpia.
I el mot “aragonès” i derivats té una presència de dos (2) mots. “Espanyol” i els seus derivats hi apareix amb cinc (5) mots o quinze (15) si hi afegim hispà, i francès i els seus derivats hi apareix amb onze (11) mots.
Aquesta notable diferència sorprèn encara més si veiem, per exemple, com el mot “àrab” i els seus derivats tenen presència en (8) mots.
Centrant-nos però al cas andorrà, que ens interessa doblement per si mateix i per la seva especificitat política que el diferencia de la resta, ens trobem amb que mots com “andorranista” i “andorranament”, o “andorranisme” i “andorranitzar” “andorranitat”, “andorranització” i “andorranitzador” que han aparegut de manera pública en escrits des del 1931 almenys, no han tingut encara el reconeixement que els correspon.
En definitiva no es tracta de reduir les entrades relacionades amb el mot “català”, sino de considerar, com es mereixen les entrades pròpies dels altres territoris i molt particularment les del que, tot i compartir una mateixa llengua i cultura, es mereixen el respecte als seus propis espais territorial i nacional.
Antoni POL i SOLÉ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada