dijous, 10 de desembre de 1998

Al Manel Anglada, menairó de la nostra llengua. (sac-099.doc)


Ben cert que el Manel Anglada i Ferran s’ha guanyat no només l’estimació i admiració com a persona i com a talent, de tots els qui l’han conegut, sinó també la condició de menairó, “ésser fabulós, eternament feinejant” en paraules del Sergi Mas.

Avui, després de la seva mort, la Societat Andorrana de Ciències li vol retre aquest petit i insuficient, segur, homenatge dedicant-li l’editorial però estem convençuts que seria com a ell li plauria, discret i gairebé inadvertit però ferm i intencionat.

Com a vocal de la SAC i com a coordinador de la secció de llengua que ha estat, és no només una obligació sinó una satisfacció poder-lo ara recordar. Recordar-lo en la generositat de les seves actuacions... recordar-lo en el seu compromís cultural ... recordar-lo en la seva lucidesa en ser dels pocs que sabia apreciar i estimar les diferències entre catalanitat i andorranitat ...

Fa escassament un any que en ocasió del seu aniversari (vuitanta anys que va fer el dia 1 de gener de 1998) vaig poder-lo felicitar per escrit amb un text que ara m’atreveixo a reproduir tot i el seu caire distés, poc ortodox literalment, però afectuós.

Al Manel Anglada i Ferran, als vuitanta anys terrenals

Que la fràgil
i menuda carcassa,
al temps tossuda i punxenta,
et sostingui
amunt i avall
cap aquí o cap allà,
sota l’americana fina
i el mostatxo blanc.

Amb les mans
sempre gesticulants
entre els braços capgirats,
i la corbata estirada
i el cap radiant.

Menairó de la llengua,
de llavis expressius
i mirada fixa i penetrant,
que no pares de colpejar paraules
per a fer-les brillar, fins i tot conjuntar,
a destrat de tants que les volen oblidar.

Menairó fugisser que no deixes badallar
i no pares de caminar.
No t’aturis demà ...

De maneres nobles i cultes
ets a més de menairó, senyor,
selvatà o terrassenc,
català o occità,
basc o romà,
àrab o bretó,
lliviassenc o andorrà,
ben segur humà!

Bon menairó
no paris de picar
per fer l’horitzó pla.
Demà, Déu dirà ...
Avui, peró,
FELICITATS!


En declaracions recents, comentant tot el que li havia passat aquest any es considerava afortunat, amb sort, i amb tanta felicitat que ja només li calia tocar el cel. Estic convençut que l’any 1998 no podria ser millor per a ell, perquè fins i tot ara, amb la mort, està ja tocant el cel.

Descansi en pau un menairó actiu però radiant d’humanitat, un menairó segurament “radioactiu”.


Antoni POL, vocal de la SAC
Desembre de 1998

dilluns, 30 de novembre de 1998

La saviesa de l'indi americà. antologia de Joseph Bruchac (traducció de Neus Canyelles) (sac-098.doc)


Certes reflexions, tocant als problemes que han envoltat i envoltaran sempre a l’home, xoquen avui més que mai quan, provenint de cultures considerades primitives o sobrepassades per la modernitat de la societat dominant, del món occidental, alliçonen i són tremendament sàvies.

A tall d’extracte em permeto de reproduir-ne algunes:

“Quantes més coses sàpigues més gran serà la teva confiança i més petita la teva por” (Oració Medewiwin (ojibway)).
“Quan Wakan Tanka, el Gran Esperit, havia disposat ja les sis direccions (Est, Sud, Oest, Nord, A dalt, A baix), quedava per situar una setena direcció. Però com que la setena direcció era la més poderosa de totes, la que contenia més saviesa i més força, Wakan Tanka, el Gran Esperit la volia situar on no pogués ser trobada fàcilment. I així, a la fi, va decidir de fer-ho a l’últim lloc en el qual solen buscar normalment els humans: en el cor de cada persona.” (història lakota).
“Si vols anar a algun lloc, hi ha quatre maneres de fer-ho. La primera és anar-hi immediatament, just després d’haver-ho pensat. No és la correcta. Pensa-ho. Aquesta és la segona forma. Tot seguit pensa-hi una tercera vegada, però no hi vagis encara. Després, quan ho hagis considerat per quarta vegada, fes-ho i tot anirà bé. Així n’estaràs segur. De vegades, espera un dia mentre consideres els teus problemes”. (apatxe 1942).
“Què és la vida? L’espurneig d’una lluerna a la nit. L’alé del búfal a l’hivern. La petita ombra que corre per l’herba i es perd en el crepuscle” (peus negres, 1880).
“Mira al cim de la muntanya quan corris, jove. Mantén els ulls fixos en aquella muntanya i sentiràs que els quilòmetres es fonen sota els teus peus. Fes-ho així i amb el temps sentiràs que pots saltar els arbusts, els arbres i fins i tot el riu.” (tewa, 1973).
“El Gran Esperit és el nostre pare, però la Terra és la nostra mare. Ella ens alimenta, ens torna el que hi dipositem i també ens dóna les plantes medicinals. Si estem ferits, acudim a la nostra mare i procurem tocar-la amb la ferida per guarir-nos.” (wabanaki, 1900).
“...és en la foscor dels seus ulls on els homes es perden...” (lakota oglala, 1931).


Antoni POL i SOLÉ

dilluns, 31 d’agost de 1998

Presentació XI Diada Andorrana 1998. L'aprofitament dels recursos naturals. (sac-093.doc)


Benvinguts a una nova edició de la Diada Andorrana, la XI, que la SOCIETAT ANDORRANA DE CIÈNCIES organitza dins del marc de la UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU, enguany en la seva XXX edició.

Us agraïm a tots els presents, de manera particular als ponents i també als assistents i mitjans de comunicació la bona disponibilitat per compartir aquest dia amb nosaltres a Prada de Conflent i també agraïm el patrocini, ja esdevingut tradició, del Banc Agrícol i Comercial d’Andorra i el suport del Govern a través del Ministeri d’Educació, Joventut i Esports.

Per introduir-nos al tema d’enguany permeteu-me que tot aprofitant la commemoració enguany del 250è aniversari del Manual Digest de l’Antoni Fiter i Rossell, faci un petit equilibri relacionant aquell, el Pla Estratègic de 1993 i el tema d’Andorra i l’aprofitament dels recursos naturals.

El Manual Digest a part d’una introducció geogràfica i descriptiva del país que podriem considerar com a una descripció de les capacitats del país, planteja finalment unes estratègies a seguir en les seves Màximes 24 i 25 que em permeto llegir, “Vetllar amb cuidado sobre les necessitats de la terra remediarlas y prevenirlas”, “Procurar que los individuos delas Valls Cultivian sas terras; a fi de que ellas estigan abastadas, la primera cosa de blat. Es Consecutoria dela maxima antecedent”.

Gairebé 250 anys després el Pla Estratègic donarà com a estratègies a seguir en la política de Medi Ambient les següents:

- “S’ha de començar per desenvolupar una legislació avançada que reguli entre d’altres, el tractament i el reciclatge de residus i que prevegi la reducció de la pol.lució de l’aire, del sòl i de l’aigua. També cal desenvolupar les línies directrius referents al comportament de l’Administració envers el medi Ambient.
- Són necessàries accions directes encaminades a netejar la natura.
- Andorra disposa d’un patrimoni artístic que realça encara més el valor i la qualitat de la natura i que per tant s’ha de protegir (per exemple, les esglésies romàniques).
- Per tal que les accions dutes a terme no siguin excepcionals és primordial promoure un cert pensament ecològic a Andorra. Una mesura possible seria la creació d’un parc d’atraccions de temàtica ecològica.
- Finalment cal definir una política agrícola aplicada per l’Estat que substitueixi la situació actual del conreu del tabac, tot incitant les activitats agrícoles i ramaderes que corresponguin als objectius mediambientals i de bellesa del paisatge definits per l’Estratègia i que permetin obtenir productes andorrans de qualitat.”

Són dues mostres representatives del pensament andorrà sobre la qüestió en el curs de 250 anys que, ben segur, es completarà i precisarà amb el que avui i aquí es dirà.


Antoni POL

divendres, 27 de febrer de 1998

El Manual Digest a la primera il.lustració de l'andorranitat (sac-087.doc)


El Manual Digest, del qual en commemorem els 250 anys de la seva aparició enguany 1998, constitueix el primer gest d’una conscient i volguda il.lustració de la realitat o cosa andorrana, això és: l’andorranitat.

Aparició incentivada segurament i com bé s’ha apuntat, per la consolidació i afirmació de les realitats estatals veïnes França i Espanya, però amb el matís important de venir motivada per la necessitat de “donar llum a l’enteniment” de la realitat andorrana als propis andorrans davant els canvis geopolítics en l’entorn del país i no pel fet d’ensenyar als altres, als veïns, què és Andorra.

No es tracta de pensar que el Manual Digest apareix com a fruit d’un context il.lustrat d’Andorra o del Pirineu sinó que l’aparició del Manual Digest és un acte il.lustrat per sí, en un context evidentment no il.lustrat però sí amb voluntat d’il.lustració almenys sobre aquest punt (acord del Consell General de l’època, d’encarregar el Manual, llavors Comú General).

Aquest Manual havia de servir per conèixer i perpetuar o fixar el coneixement de privilegis i usos i l’essència i la litúrgia de les institucions i la cosa pública andorrana així com de destil.lar-ne l’esperit amb una clara destinació específica interna per als propis andorrans.

La il.lustració entesa com a instrucció o com a motiu d’adquirir cultura.

El Manual Digest és un acte de plasmació de la cultura institucional, política i jurídica andorrana de l’època i alhora un acte d’instrucció per als responsables de la cosa pública. D’aquí la seva condició conscient de Manual o guia o llibre que conté les nocions essencials d’una matèria i que en facilita una consulta ágil i ràpida. I d’aquí la seva vocació de Digest o recull o col.lecció de les decisions del dret (no romà sinó andorrà).

La vàlua del Manual Digest com a referent històric comú pel relligament de les successives generacions d’andorrans amb responsabilitats públiques és innegable. I avui ho és per tots els andorrans com a referent històric comú amb l’andorranitat, tant si es vol esguardar en el passat com si es vol projectar al futur.

El record, avui, del Manual Digest i del seu autor Antoni FITER i ROSSELL, vol ser un petit homenatge a la persona i a l’inestimable treball que de manera senzilla però també conscientment amb ànim d’il.lustració, va fer per la cultura andorrana de tots els temps, des del segle XVIII, com un menairó més al servei del poble andorrà.



Antoni POL
Vocal de la SAC