dissabte, 29 de setembre del 2007

L’arquitectura i la sostenibilitat a Andorra (arti-142.doc)




Dilluns 1 d’octubre, es celebra el dia mundial de l’arquitectura i aquest any es fa amb el lema “transmetre una arquitectura amb una emissió zero CO2 “.

L’efemèride celebrada per la Unió internacional d’Arquitectes coincideix sempre amb el dia mundial de l’hàbitat que celebra la ONU.

El col.legi d’arquitectes d’Andorra commemora també la jornada amb unes xerrades, obertes a tothom, que tindran lloc a la Sala d’Actes de Prada Casadet a les 20 hores.

Si l’arquitectura, fins fa poc, s’ha preocupat per atendre de sostenir les activitats a l’entorn de la persona humana en totes les seves facetes des de les més íntimes fins a les representatives i simbòliques passant per les funcionals i socials, esportives i lúdiques, en una concepció tancada i entesa únicament des de les seves circumstàncies topològiques, econòmiques, ambientals o culturals, avui ha d’assumir el repte d’obrir-se i de confrontar-se i donar resposta a necessitats globals que depassen l’àmbit estricte i local i que només poden ser enteses en un emmarcament més ampli i general.

La nova legislació urbanística del Consell General i Govern i els plans d’ordenació i urbanisme parroquials, que han entrat en vigor, han estat una bona oportunitat per incorporar aquesta nova sensibilitat necessària d’aplicar a nivell mundial.

La millora de l’aïllament tèrmic i l’ús d’elements d’eficiència ambiental redueixen el consum de combustibles fòssils i per tant redueixen les emissions de CO2 a l’atmosfera.

El Reglament de construcció de Govern del 2003 fixa, per primera vegada, que els tancaments de les façanes han de garantir com a mínim un aïllament tèrmic de coeficient de transmissió no superior a 1,1 Kcal/m2 x ºC (art. 62.1). I en el seu Article 65.1 diu que els plans i les ordinacions comunals han de facilitar i fomentar la instal.lació en els edificis d’elements de captació d’energies renovables, en especial la solar.

El POUP de Sant Julià (agost 2006) fa menció a l’Article 35 de les Normes urbanístiques de plafons solars i elements per a energies alternatives en general com a elements tècnics de les edificacions i sense cap altra menció accepta allò indicat en el reglament de construcció de Govern pel que fa a elements d’eficiència ambientals.

El POUP d’Ordino (desembre 2006) reprodueix els requisits de Govern en els articles 142 i 147 de les Ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de rehabilitació d’edificis.

El POUP de La Massana (gener 2007) incorpora els requisits indicats per Govern en els articles 99 i 101 de les Normes urbanístiques.

El POUP d’Encamp (juny 2007) en l’Article 95 de les Normes urbanístiques planteja els paràmetres d’ecoeficiència i limita les parts massives de les envolvents dels habitatges a un coeficient mitjà de transmitància tèrmica de 0,6 Kcal/ m2 h ºC i les parts vidriades a 2,30 Kcal/ m2 h ºC.. Caldrà justificar 5 tipus de subministrament energètic diferent dins de l’edifici. Caldrà usar detectors per l’encesa automàtica de l’enllumenat dels espais comuns i l’ús de bombetes de baix consum en un 50% de la instal.lació en els locals d’ús públic. I es fixen altres requisits pel que fa a l’ús de materials i sistemes constructius que siguin ecoeficients. L’Article 250 preveu l’eficiència de l’ús energètic en la realització d’obres en general i en particular pel Comú.

El POUP d’Andorra la Vella (setembre 2007) incorpora en les ordinacions reguladores i articles 14 i 17 els paràmetres fixats pel reglament del govern relatius a aïllament i elements d’eficiència ambiental.

La incorporació progressiva però decidida d’aquests requisits a Andorra, que ja fa anys s’estan aplicant en els països veïns del nostre entorn, no han de ser vistos com a exòtics ni excepcionals o costosos perquè aporten una qualitat mediambiental i un estalvi energètic que el sector de la construcció del país està capacitat d’assumir i ha de representar un atractiu i un valor afegit que ens ha de fer alhora més competitius en la única via possible de progrés que és la de la qualitat.

Antoni POL i SOLE

dilluns, 24 de setembre del 2007

L’organització professional i l’obertura d’Andorra (arti-141.doc)


L’arribada al Consell General del projecte de llei dels col.legis i associacions professionals, és una peça més, en la caixa d’eines que necessita dur amb ella, per fer front amb garantia al futur, el complex entramat actual de la societat andorrana.

Si l’any 1977 es va fer una primera regulació genèrica dels professionals liberals, és hora ja, 30 anys després de regular els col.lectius dels professionals liberals en coherència amb el marc legal que els determina i obliga. I regular tant en el sentit de diferenciar-los de la resta de col.lectius professionals que també han de disposar del seu corresponent marc d’actuació com a associacions empresarials que són, autònomes o societàries, com en el sentit no de limitar-les i constrenyir-les sinó d’emmarcar-les per poder créixer i desenvolupar-se.

Perquè el futur de la nostra societat continua passant per l’obertura del país a l’exterior, conscientment volguda des del segle XIX i només poguda iniciar en una primera fase, al segle XX. Fase que va consistir en permetre l’entrada de béns i persones per implantar-se a Andorra.

Avui, la segona fase d’obertura ha de permetre tant l’entrada d’empreses i serveis exteriors com la sortida d’empreses i serveis d’Andorra cap a l’exterior.

Exterior que, certament, és tot el món, però en especial la Unió Europea i molt particularment el nostre entorn immediat, els 100 quilòmetres que envolten Andorra.

Aquest territori immediat està esperant que Andorra el lideri econòmicament. A canvi dels nostres recursos humans i econòmics ens ofereix els seus recursos territorials i la possibilitat d’equilibri del nostre país en els nous llindars de desenvolupament que tots desitgem per Andorra.

Estendre la nostra base econòmica a una zona més àmplia ha de permetre no només enfortir-la sinó preparar-la per poder anar més amunt en creixement i desenvolupament. Abans però d’obrir les portes, de bat a bat, cal veure que els que són a dins estiguem preparats i degudament equipats. I això tant en el sentit de poder resistir l’impacte dels qui entrin com de poder sortir sent més competitius.

La llei ha de permetre que els col.lectius puguin dissenyar-se per a fer front a aquest futur en el seu doble vessant.

I les portes hauran d’obrir-se, finalment, quan tots, o la majoria, hagin pogut preparar-se degudament.

Polítics i professionals haurem de ser àgils, còmplices i atents per no només crear el nou i més convenient marc legal, sinó per desenvolupar-lo també de manera convenient i efectiva.

Antoni POL i SOLE

dilluns, 10 de setembre del 2007

20 anys a la Universitat Catalana d’Estiu (arti-140.doc)


Enguany, i a través de la Societat Andorrana de Ciències, s’han complert 20 anys de presència andorrana continuada dins la Universitat Catalana d’Estiu, en la seva ja 39a edició.

Aquest fet, en sí poc rellevant, és important si som conscients dels diversos significants que se’n desprenen.

Aquesta presència s’ha donat a nivell institucional i com a membres de l’associació primer i després de la fundació Universitat Catalana d’Estiu, que és l’encarregada d’escollir el rector i aprovar el programa anual.

Però també s’ha produït a nivell participatiu directe a través de l’organització de la diada andorrana feta cada any des del 1988 fins avui, tocant temes actuals i d’interès per a la societat andorrana, de manera oberta i plural. Els temes: Andorra, estat, institucions, societat / Els moviments migratoris a Andorra / La identitat nacional / El futur d’Andorra / Tendències polítiques a Andorra / Alternatives econòmiques per a Andorra / Andorra i la catalanitat / El finançament de l’estat andorrà / Andorra en el món / La integració a Andorra / Andorra i l’aprofitament dels recursos naturals / L’ordenació del territori andorrà / Formació i ensenyament a Andorra / Andorra i la integració a la Unió Europea / Una història d’Andorra temàtica / Andorra i els seus veïns del sud / Els llindars òptims del creixement andorrà / Andorra i els seus veïns del nord / Els models de fiscalitat per a Andorra / i Andorra i el seu capital social, n’han estat el centre de la qüestió.

I aquesta voluntat conscient de conèixer el nostre ser, tot i estant i treballant més enllà de les nostres fronteres, s’ha plasmat amb les corresponents publicacions de cada diada que de cara endins ens permetien fer transcendir l’acte en el temps i de cara enfora han constituït la millor carta de visita per donar a conèixer l’Andorra moderna que es repensa afirmant la voluntat de continuar sent.

Naturalment tot això no s’hauria pogut fer sense l’aportació desinteressada de més de 350 ponents, ni el suport del Govern d’Andorra i el patrocini d’Andbanc.

Però ser presents, participar i publicar, en un acte, del nostre entorn, de la rellevància de la Universitat Catalana d’Estiu, és coherent amb la voluntat d’obertura d’Andorra al món, que es va iniciar a la primera meitat del segle XX (tot i haver-se provat des de la segona meitat del segle XIX) de portes endins, i es va poder començar a fer de manera decidida i àmplia, de portes enfora, a partir dels anys 1980.

Aquesta obertura al món, i sobretot al nostre entorn immediat, la Societat Andorrana de Ciències la va iniciar ja el 1986 amb la seva participació des de llavors en la convocatòria del Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana que es fa cada quatre anys i amb els convenis que ha signat amb l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana de Química i les relacions internacionals que manté amb diferents organismes, o en l’organització per quart any de les Trobades Culturals Pirinenques fora d’Andorra amb entitats pirinenques.

Tot i continuar creixent dins d’Andorra i sent qui som, ens cal ampliar, a tots els nivells, la nostra presència i les nostres connexions amb el món i el nostre entorn, tant com fer present en allò que més ens convingui aquest món que ens envolta dins d’Andorra.


Antoni POL i SOLE

dilluns, 3 de setembre del 2007

La pérdua de la població jove (arti-139.doc)


L’any 2006 la població entre 15 i 30 anys era d’uns 15.366 el que representava un 18,9% del total aproximadament.

L’any 1989 la població entre 15 i 29 anys era un 28,5% del total aproximat.

Els joves, tot i haver augmentat la població, han perdut en els darrers 17 anys gairebé 10 punts respecte a la població total. S’han reduït d’una tercera part.

D’aquests joves es sap que al 2005 hi havia entre 15 i 29 anys uns 11.481 assalariats (un 14,6% de la població total del 2005).

L’any 2000 hi havia una població assalariada de 10.819 més 2.450 estudiants, joves tots de més de 15 anys.

Un 22,6% dels joves, en aquestes edats, són estudiants (incloent universitaris) mentre que el 77,4% aprox. són assalariats, si no es té en compte els que puguin treballar com a autònoms, ser empresaris o no treballar.

L’interès de retenir els joves residint dins del país, tant si procedeixen d’Andorra com d’altres països, hauria de considerar-se estratègic. Almenys hi ha tres raons per considerar-ho així.

La primera és social i és que els joves d’avui són el futur i la garantia de la continuïtat de la societat andorrana del demà i són els que sostenen el model de la societat actual i permeten continuar el desenvolupament de la futura societat andorrana a més de garantir el creixement poblacional futur.

La segona és econòmica i els residents joves són consumidors que requereixen importants despeses en aquesta etapa de la vida per haver-se de procurar tots els béns de nou (vivenda, vehicle, etc.).

La tercera raó es identitària i particularment important per un país petit com és Andorra, on els nacionals són pocs, i necessiten d’una major massa crítica. En un món globalitzat i cada dia amb major població cal també redimensionar el tamany com a país.

La fidelització dels joves al país és doncs necessària i vital. I per tant cal compensar i reequilibrar els desavantatges amb que es troben els joves dins la nostra societat en existir competències “deslleials” procedents del sector turístic, del sector immobiliari com a inversió, o altres. Els poders públics han d’intervenir de manera decidida. I ho han de fer avançant-se i no esperant a que els joves demanin perquè l’especificitat de la nostra societat, petita i envoltada de nuclis més potents a dues hores d’Andorra, no pot competir amb aquells, més atractius a nivell econòmic, laboral, social, lúdic, cultural, etc.

Segons dades existents del 2005 els salaris mitjans entre els joves de 15-19 anys era de 793,98 €/mes i de 1.304,40 €/mes entre els 20-29 anys quan el salari mig era de 1.600,00 €/mes aprox., el que avala aquesta situació.

El percentatge de joves a Andorra avui és similar al de França 18,5% i per sota del d’Espanya 20,3% quan en els darrers anys havia estat superior.

Tot i el creixement de la població a Andorra els joves han reduït la seva presència i cal trobar-ne les causes per fer front al problema. La manca de vivenda n’és, ben segur, una part de la causa.

L’habitatge digne i assequible a més de ser un tret garantit per la Constitució, és un element de fixació de la població i per tant dinamitzador econòmic i base del capital humà i social pel futur.


Antoni POL i SOLE, arquitecte