dimecres, 25 de febrer de 2004

Xavier Pla I Pujol, nota biogràfica. (arti-114.doc)


L’any 1906 va néixer, a l’Hotel Pla de la Plaça Santa Anna d’Escaldes, Xavier Pla.
El negoci de l’hotel el va iniciar el seu padrí i el seu pare, metge, el continuà. El nom de la casa era Cal Batalla provinent de Cal Prat i tenia a veure amb situacions polítiques viscudes al segle XIX.
Va ser l’hereu de tres germans ( Sara i Lídia eren els noms de les dues germanes).
Als 10 anys va iniciar el Batxiller a la Seu d’Urgell, però fou l’any de la famosa grip que matà molta gent, entre altres diversos “hermanos” i es quedaren sense classe, que estava situada a la planta baixa en un edifici vora la capella de St. Domènec, tenint a sobre el jutjat i a sota la presó.
Aquell hivern l’aprofità anant a l’escola de Mlle. Huguet de St. Julià de Lòria, hostatjant-se a Cal Canturri durant la setmana, gràcies al coneixement entre les famílies (els Canturri prenien els banys a Cal Pla).
A l’any següent va fer el primer i segon curs en un de sòl. El tercer curs el continuà a Mollerussa i posteriorment el quart, cinquè i sisè els feu en l’Institut de Lleida.
Als setze anys va acabar el Batxiller i a l’octubre va anar a Barcelona per a iniciar a la Universitat els cursos d’ampliació.
En aquells anys l’arquitecte Cèsar Martinell treballava a la casa (torre) dels russos a Sta. Coloma per encàrrec d’en Warren i en Popov, negociants inicialment en bacallà i que junt amb en Martinell s’hostatjaven a l’Hotel Pla. Fou d’aquesta manera que en Xavier Pla conegué en César Martinell i veié els plànols i el projecte i amb l’afició que de temps sentia pel dibuix va decidir ser arquitecte.
Inicià doncs els dos cursos d’ampliació, que eren comuns a altres carreres de la universitat (física, geologia, química, geometria analítica, ...), 1922-23 i 1923-24. Durant el segon curs d’ampliació, que es realitzava els matins, anava cada tarda a una acadèmia (la Bages, vora la Plaça del Pi) per a preparar dibuix.
Acabats els cursos d’ampliació els que volien fer arquitectura havien d’examinar-se de tres dibuixos (figura amb carbó o llapis, ornat amb llapis i “lavat” amb tinta xinesa diluïda). En Pla els aprovà d’una sola vegada i a la primera convocatòria.
El 1924 inicià la carrera, de sis cursos, al tercer pis al costat de la torre del rellotge de la Universitat Central de Barcelona. El darrer curs, al 1930, no el va poder acabar en agafar la tuberculosi que va curar el 1932. Les cures les va fer a Encamp hostatjat a Cal Picart en amistat a casa seva) anant a menjar a Cal Oros.
Represos els estudis el curs 1932-1933 va obtenir el títol el 1934. Una assignatura del darrer curs era el projecte fi de carrera que en Pla va fer sobre el Parlament de les Valls d’Andorra.
Com en els estudis primaris i secundaris moltes notes foren excel.lents, obtenint algunes matrícules. Era dels capdavanters del seu curs (d’una cinquantena d’alumnes). Amb en Pi i Calleja (catedràtic de càlcul de la més endavant escola d’Arquitectura de Barcelona) elaboraren els primers apunts de resistència de materials i d’alguna altra assignatura, que imprimien manualment un cop elaborats i posaven a la venda, traient-ne força diners, fins i tot per anar a Palma de Mallorca. En Brullet (número 1 de la classe), Bofill, Munné, Soteras, Ribas Seva, Goicoechea i Aixalà eren companys amb qui es relacionà de la seva promoció. En Sert i Torres-Clavé del GATPAC eren un o dos cursos davant seu. Considerava que a Barcelona s’ensenyava molta ciència i poca arquitectura, havent realitzat pocs projectes durant la carrera.
Durant l’època d’estudiant treballà amb en Cèsar Martinell durant dos hiverns i substituí a en Brullet com a adjunt d’en Jujol quan aquell marxà a Madrid participant en el projecte per a la font de la Plaça d’Espanya d’en Jujol el 1928-29.
Fou un dels estudiants portadors d’una torxa a l’enterrament d’en Gaudí.
L’any 1925 va morir el seu pare i la seva mare es feu càrrec de l’hotel. És llavors que feu el projecte i realització de la torre annexa a l’hotel Pla. Després l’apujà en dues plantes reformant-lo exteriorment i interiorment. També en aquesta època d’estudiant va fer la proposta i creació del Carrer de Sta. Anna replantejant les amplades sobre el terreny amb els propietaris de Casa Til.lari i Casa Prat. Mentre feu repòs a Encamp va preparar el projecte, per a la seva germana casada amb el Serra de Cal Parrilla, de la casa a l’Avinguda Carlemany 28.
Un cop acabada la carrera i volent especialitzar-se en sanatoris es va presentar a una beca per anar a estudiar a altres països de 10.000 pessetes que va guanyar amb un treball o projecte d’aplicació d’un sistema de climatització als edificis. Viatjà per França i en tornar a Barcelona va fer una memòria que es va publicar en tres números de la revista Arquitectura i Urbanisme els anys 1936 i 1937.
Amb en Gudiol (company seu) després de tornar de França, restaurà l’església de Sta. Coloma. Es va oferir al Consell General que el va nomenar “arquitecte de la vall”, títol però que mai va estrenar.
Va retornar a Barcelona on s’hi va estar fins al final de la guerra el 1939 treballant pel Sindicat d’Arquitectes que repartia les feines. Treballà en refer convents, algunes escoles i en un projecte d’hospital a Terrassa que no es va realitzar.
Va tornar a Andorra el 1939 i com que no hi havia feina se’n va anar a França on va treballar per un arquitecte del ministeri de l’aire a Tolosa, en camps d’aviació com el de Blagnac i el de la Maison Blanche a Alger i en una fàbrica d’armament.
En produir-se l’avançament alemany cap al sud se’n tornà a Andorra (1941).
Obrí despatx dins l’hotel, a la porta que dóna vora el pont i alternà les feines d’arquitecte amb les d’hoteler i comerciant d’importació i exportació.
L’any 1949 en morir la seva mare quedà hereu i junt amb la seva germana Lídia portaren l’hotel. Aquest mateix any es casà amb Roser Puntsarnau de Barcelona.
El matrimoni va adoptar dos fills, un noi i una noia.
L’any 1996 al mes de novembre va morir al mateix lloc on va néixer.


Nota: Text extret d’unes xerrades fetes l’any 1981


Antoni POL

Xavier Pla i Pujol. Projectes i obres (arti-115.doc)


*PROJECTES I OBRES:


- TORRE AMPLIACIÓ DE L’HOTEL PLA. Plaça Sta. Anna. Escaldes, 1927.

- REFORMA DE L’HOTEL PLA. Plaça Sta. Anna. Escaldes, 1929.

- CASA PER SARA PLA. Av. Carlemany 28. Escaldes, 1932.

- PROJECTE FINAL DE CARRERA. Parlament per les Valls d’Andorra. Gener 1933.
Plànols: - Façanes (originals i reducció en planxes per la reproducció per impressió).
- La resta de plànols es quedaren a l’escola.

- XALET A CASTELLDEFELS.

- REFOMA DE CASA DE LA VALL. Maig de 1933.
Plànols: - Planta principal actual a 1/50.
- Planta principal reformada a 1/50.

- RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE STA. COLOMA. Amb en Gudiol el 1935.

- “PROJECTE DE CASA PEL SR. J. SANTURÉ”. Escaldes. Abril de 1936
Plànols: - Planta baixa a 1/50.
- Planta pis a 1/80.
- Façana carretera a 1/50.

- PROJECTES DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. Hospital de Terrassa, avantprojecte de sanatori per a la Generalitat a Solsona aprofitant el casalot del Monestir del Miracle i escoles en emplaçaments de convents derruïts. Treballs encarregats pel Sindicat d’Arquitectes.

- PROJECTES A FRANÇA. Entre 1939 i 1941 va treballar a Tolosa per un arqutecte del ministeri de l’aire en els aeroports de Blagnac, el de la Maison Blanche a Alger i una fàbrica d’armament.

- “SERVICE STATION”. Av. Carlemany 57. Escaldes, 1941.
Plànols: - Plantes a 1/100 (planta soterrani, planta baixa, planta pis).
- Detalls bigues a 1/20 (còpia).
- Croquis perspectiva a l’exterior.

- “ESTUDI DISTRIBUCIÓ DE PISOS SOBRE GARATGE”. Octubre de 1944
Plànols: - Planta pisos a 1/100 (còpia).

- “PROJECTE CASA DEL SR. ARMENGOL”. Av. Príncep Benlloch 27. Andorra la Vella. Juliol de 1945.
Plànols: - Façana principal i secció a 1/50.
- Planta baixa a 1/50.
- Planta pisos a 1/50.
- Detall façana a 1/25.

- “PROJECTE DE CASA PEL SR. A. COLL”. Andorra. Desembre de 1945.
Plànols: - Planta baixa a 1/50.
- Façana principal – secció a 1/50.
- Planta pisos a 1/50.

- “PROJECTE DE CASA DEL SR, A. VIDAL”. Av. Carlemany 59. Escaldes. Febrer de 1946.
Plànols: - Planta baixa a 1/50.
- Planta soterrània a 1/50.
- Façana Ctra. Secció a 1/50.
- Façana Placeta a 1/50.
- Planta pisos a 1/50.
- Planta pis sota-teulada a 1/50.
- Variant pis sota-teulada a 1/50.

- “PROJECTE DE FÀBRICA DE CURTITS (PELLS) PEL SR. J. PANTEBRE”. Març de 1946. Avda. Miquel Mateu.
Plànols: - Façana costat riu amb secció a 1/50.
- Planta lateral W a 1/50.
- Façana Carretera a 1/50.
- Planta Baixa (detall embigat i voltes) a 1/50.
- Planta pisos a 1/50.

- CASA TUDEL. C/ Picó 4. Escaldes, 1946.
Plànols: - Plantes a 1/50 (planta baixa, planta pisos, planta pis).

- PONT DE SANT ANTONI. La Massana. Reforç del mig trama de la riba esquerra.

- REFORMA DE DISTRIBUCIÓ INTERIOR DE LA CASA CAIRAT. Sant Julià de Lòria.

- “CASA DE L’HBLE. QUART D’ANDORRA LA VELLA”. Març 1946.
Plànols: - Distribució planta 3er pis a 1/50.
- Variant pis davant a 1/50.

- DIRECCIÓ DELS FONAMENTS PER LA CASA VELLA DE PISOS AL LLOC DELS PYRENEES.
Plànols d’en Brullet.

- “ PROJECTE PEL SR. J. ESCRIBA. Canillo, 1946.
Plànols: - Plantes pisos a 1/50.
- Façanes (2) amb secció a 1/50.
- Planta baixa i soterranis a 1/50.
- Façana migdia a 1/50.


- “PROJECTE DE CASA PEL SR. TUDEL” Escaldes. Gener de 1947
Plànols: - Façana principal a 1/50.

- “FÀBRICA DE CURTITS DEL SR. J. PANTEBRE”. ESCALDES. MAGATZEM ANNEXE. Febrer de 1947.
Plànols: - Planta baixa i pisos a 1/50.
- Façana a 1/50.

- “PROJECTE DE CASA-GARATGE PALANQUES”. La Massana, febrer 1947.
Plànols: - Façana principal amb secció a 1/50.
- Façana migdia a 1/50.
- Façana nord a 1/50.
- Planta soterranis a 1/50.
- Planta baixa a 1/50.
- Planta primer pis a 1/50.
- Planta pis sota-llosat a 1/50

- “PROJECTE D’ESCOLA PEL QUART DE SISPONY. Sispony. La Massana. Juliol de 1947.
Plànols: - Façana sud i oest a 1/50.
- Façana solixent a 1/50.
- Plantes baixa i 2on. pis a 1/50.
- Plantes 1er pis i cap de casa a 1/50.

- “PROJECTE DE PISOS LLOGUER. CASA CAIRAT”. Sant Julià de Lòria. Juliol de 1947.
Plànols: - Planta pis principal a 1/50.

- “PROJECTE DE CASA GARATGE PEL SR. E. COLL”. Av. Meritxell 51. La Rotonda. Andorra la Vella, febrer de 1948.
Plànols: - Façana ponent a 1/50. Variant 1 5/48.
- Façana migdia a 1/50. Variant 1 5/48
- Plantes pis i llosat a 1/50.
- Planta garatge a 1/50. Variant 1 5/48.
- Planta soterranis a 1/50. Variant 1 5/48

- “PROJECTE DE CASA PER LA SRA. VDA. DE MASSIP”. Av. Meritxell 22. Andorra la Vella. Abril de 1948.
Plànols: - Planta baixa i celler a 1/50.
- Planta baixa a 1/50.
- Planta pis-sota llosat a 1/50.
- Façana Ctra. Secció a 1/50.
- Variants façana a 1/50.

- PROJECTE PEL SR. J. CASSANY. Hotel Meritxell. Andorra la Vella, abril de 1948. Av. Meritxell 39
Prèviament plànols de croquis pisos a 1/50, variant pisos a 1/50, planta pisos a 1/50 i façana a 1/50.
Plànols: - Façana lateral 1/50 – sol ixent.
- Façana Ctra. / Secció a 1/50.
- Planta primer pis (variant Hotel) a 1/50.
- Planta pisos a 1/50.
- Planta terrassa a 1/50.

- “PROJECTE DE CASA PEL SR. FCO. ROS”. Camí d’Engordany 15. Escaldes. Abril de 1948.
Plànols: - Façanes carrer i darrera a 1/50 amb secció.
- Plantes soteranis i baixa a 1/50.
- Plantes pisos, secció pis sota-llosat a 1/50.

- “PROJECTE DE CEMENTIRI PEL POBLE DE PAL”. Cementiri de Pal. La Massana. Setembre de 1948.
Plànol: - Planta Cementiri a 1/50.
Secció transversal a 1/50.
Dos alçats a 1/50.

- CASA DEL QUART-ESTUDIS DE SISPONY. La Massana. Construïda el 1948.
Plànols (Croquis): - Plànol amb dues façanes i altres detalls a 1/50.
- Plànol de façana E.
- Plànol amb croquis de distribucions i altres detalls.
- Plànol de planta.
- Plànol de planta primer pis.

- “ESTUDI AVANT-PROJECTE CASA COMÚ I ESCOLES D’ORDINO”. Maig 1949.
Plànols: - Façana principal a 1/100.
- Plantes baixa i 1er pis a 1/100.
- Plantes 2on i 3er pis a 1/100.

- “PROJECTE DE CASA PER A COMÚ ESCOLES D’ORDINO”. Juny de 1949. No realitzada.
Plànols: - Planta pis primer a 1/50.
- Planta pis segons a 1/50.
- Planta pis tercer a 1/50.
- Planta sota-llosat a 1/50.
- Croquis de façana a 1/100.
- Façana plaça i secció a 1/50.

- “PROJECTE DE CASA PEL SR. A, TORRES”. Febrer i maig de 1949.
Plànols: - Façana carretera i secció a 1/50. Variant 2/49.
- Façana carrer lateral a 1/50. Variant 5/49.
- Planta soterranis a 1/50. Variant 2/49.
- Planta primer pis a 1/50. Variant 5/49.
- Planta 2on i 3er pis a 1/50. Variant 5/49.
- Planta pis sota-llosat a 1/50. Variant 5/49.
- Planta baixa a 1/50.

- HOTEL LA TERRASSA. Plaça de l’Església. Escaldes, 1950.
Plànols: - Plànol de la planta d’habitacions a 1/50.
- Plànol de detall de finestres i porta.

- REFORMA DE LA FAÇANA DE L’HOTEL PLA, 1950.
Plànol a 1/20 sobre la porta lateral.

- “PROJECTE DE CASA PER L’HBLE. QUART D’ORDINO”. Ordino. Maig de 1952, Hotel Casamanya.
Plànols: - Façana carretera amb secció a 1/50. Variació hotel 6/54
- Façana sol ixent a 1/50.
- Façana migdia a 1/50. Cap de casa. 1ª solució.
- Planta baixa a 1/50. Variació Hotel (només resta la darrera).
- Planta 1er pis a 1/50. Variació Hotel (només resta la darrera).

- XALET. Av. Fiter i Rossell davant del nº14. Escaldes, 1955. No realitzat.

- CASA DE LLOGUER. Av. Carlemany 12. Escaldes, 1958.

- REFORMA DE 1961 DE L’HOTEL LA TERRASSA.

- REFORMA DE 1971 DE L’HOTEL LA TERRASSA.
Plànols: - Estat actual a 1/50.
- Projecte reforma a 1/50.

- REFORMA DE L’HOTEL PLA no realitzada. Octubre de 1971.
Plànols: - Estat actual a 1/50 (amb façana i secció).
- Reformat a 1/50 (amb planta, façana, secció i estructura).



* Amb documentació localitzada l’any 1981

dilluns, 23 de febrer de 2004

La Casa Lacruz (Escaldes) i Josep PUIG i CADAFALCH (arti-113.doc)


En el número 2 de la Revista Arquitecturandorra es deia que l’edifici de l’Hotel Termes conegut com a Casa Lacruz i després Casa Ribó a Escaldes fou fet segons plànols de l’arquitecte Josep PUIG i CADAFALCH. Com a complement a allò dit es reprodueix alguns documents cedits per la filla Sra. Lluïsa CUNILL de RIERA concretament dos plànols amb plantes i seccions esquemàtiques, cinc cartes entre el client i l’arquitecte, dues relacions de materials de ferro i fusta, unes notes d’honoraris tècnics i una relació d’estades a Andorra d’en Puig i Cadafalch.


APS

El projecte de seu per al Parlament de les Valls d’Andorra (arti-112.doc)


El curs 1932-33, sisè i últim en la carrera d’arquitecte de Xavier Pla i Pujol (1906-1996), li fou indicat de realitzar el projecte fi de carrera sobre la seu del Parlament de les Valls d’Andorra.
Aquesta indicació no és estranya si tenim en compte l’agitació econòmica i política que es vivia al país d’ençà el 1927 quan el Consell General amb l’aprovació dels Coprínceps feia la concessió a Fhasa de l’explotació de l’energia elèctrica a canvi de la construcció de les carreteres. Els anys 1928 i 1929 noves concessions, carrers, escoles, joc ... tensionen la vida política. El 1932 el Consell prohibeix l’elecció dels metges per a ocupar càrrecs públics. El 1933 el Consell rebutja el nomenament del notari Episcopal; un grup de joves andorrans exigeix l’establiment del sufragi universal; el Tribunal de Corts destitueix el Consell General i se’n constitueix un de provisional; entra la gendarmeria francesa a Andorra; els Coprínceps atorguen el sufragi universal i les sessions del Consell esdevenen públiques; es crea el cos del Servei d’Ordre.
La sensibilització de Xavier Pla per tots aquests temes que es podien seguir des de la premsa andorrana a Barcelona com “La Nova Andorra” i “acció andorrana” hi devien influir segurament. No s’ha d’oblidar que era fill d’una família implicada políticament.
70 anys després d’aquell projecte la nova seu del parlament andorrà ha vist la llum amb el concurs de projectes convocat i decidit pel Consell General, una mostra dels quals apareix també en aquest número de la revista “Arquitecturandorra”.
El projecte s’emmarca en l’estètica del noucentisme i en les seves plantes vol satisfer totes les possibles necessitats de la institució que encara mostra plenament la manca de la separació de poders de l’època. Algunes de les previsions funcionals són “brillants” com la “celda política” en consonància al moment convuls que s’estava vivint o s’havia viscut. No hi falta, com no hi podia faltar, la gran escalinata per a fer les fotos de rigor.
El projecte avança ja el punt fort d’en Pla, el seu coneixement tècnic i domini de la construcció.

Antoni POL

diumenge, 22 de febrer de 2004

Xavier Pla i Pujol: escrits i obra (1906 - 1996). (arti-111.doc)


PRESENTACIÓ

Aquest llibre és una continuació de la sèrie “Escrits d’arquitectura i urbanisme”, iniciada pel COAA amb la publicació 71 reproduint articles dels anys 1935 a 1979, ja que recull el treball titulat “Arquitectura hospitalària i sanatorial” escrit i publicat per Xavier Pla a la revista “Arquitectura i Urbanisme” del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya en els números 16-17, 18 i 19 entre els anys 1936 i 1937.
Però és alhora un segon homenatge al company Xavier Pla ja que recull tota la seva obra coneguda a través de fotografies i especialment dels seus plànols. Si el COAA ja li va fer el 1993 un primer modest homenatge en vida, ara entre tots li’n podem fer aquest, gràcies a la gentilesa de la família que ha donat les facilitats per a fer-ho.
Aquest reconeixement plauria, ben segur, també al Xavier Pla ja que en vida ens va permetre copiar fotogràficament bona part de la seva obra i va donar a entendre, explícitament, que a la seva mort li agradaria que tots els originals passessin a formar part de l’arxiu del COAA.
La figura, arquitectònicament parlant del Xavier Pla és important, almenys per tres raons.
La primera és que fou el primer arquitecte andorrà conegut com a tal amb formació acadèmica. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1934 de la república espanyola, havent iniciat els estudis el curs 1924-25 a la Universitat Central de Barcelona.
La carrera a la seva època durava sis anys. El darrer any, 1929-30 no va poder presentar-se als exàmens en agafar tuberculosi que el va mantenir allunyat fins el 1932 havent-se de curar a Encamp. Va reprendre els estudis el curs 1932-33.
El seu projecte fi de carrera, una assignatura del darrer curs, fou la seu del Parlament a les Valls d’Andorra.
La segona és que ha estat un dels pocs arquitectes que han produït tota la seva obra en el període intermig del que es pot denominar la transició entre la vella i la nova Andorra, que té els inicis amb el text de Nova Reforma del 1866 i es pot donar per acabada amb la Constitució del 1993. El període en que va treballar fou molt peculiar, tant que només va exercir, si es pot dir així, fins a finals dels anys 1950.
La tercera és que fou un dels arquitectes de l’arquitectura del granit, l’exponent d’un llenguatge nou que vol ser alhora portador dels valors de la nova arquitectura urbana, cosmopolita i moderna però sense trencament amb el passat sinó recollint-ne l’ànima i sentint-se’n l’hereva, és a dir sent portadora també d’un esperit nacional, muntanyenc i andorrà.
Recordar-lo, apreciar-ne la seva vàlua i característiques i considerar-lo un referent propi, perquè la seva obra continua entre nosaltres, en el nostre paisatge urbà quotidià, pot ser bo per a tots. Sobretot perquè en aquest caminar endavant, del qual no podem defugir, tenim ja línies que marquen unes direccions. A nosaltres ens toca ara d’escollir i traçar, conscientment si pot ser, cadascú les seves.


Antoni MOLNÉ
Antoni POL
Responsables de la selecció i ordenació del material.