L’any 1906 va néixer, a l’Hotel Pla de la Plaça Santa Anna d’Escaldes, Xavier Pla.
El negoci de l’hotel el va iniciar el seu padrí i el seu pare, metge, el continuà. El nom de la casa era Cal Batalla provinent de Cal Prat i tenia a veure amb situacions polítiques viscudes al segle XIX.
Va ser l’hereu de tres germans ( Sara i Lídia eren els noms de les dues germanes).
Als 10 anys va iniciar el Batxiller a la Seu d’Urgell, però fou l’any de la famosa grip que matà molta gent, entre altres diversos “hermanos” i es quedaren sense classe, que estava situada a la planta baixa en un edifici vora la capella de St. Domènec, tenint a sobre el jutjat i a sota la presó.
Aquell hivern l’aprofità anant a l’escola de Mlle. Huguet de St. Julià de Lòria, hostatjant-se a Cal Canturri durant la setmana, gràcies al coneixement entre les famílies (els Canturri prenien els banys a Cal Pla).
A l’any següent va fer el primer i segon curs en un de sòl. El tercer curs el continuà a Mollerussa i posteriorment el quart, cinquè i sisè els feu en l’Institut de Lleida.
Als setze anys va acabar el Batxiller i a l’octubre va anar a Barcelona per a iniciar a la Universitat els cursos d’ampliació.
En aquells anys l’arquitecte Cèsar Martinell treballava a la casa (torre) dels russos a Sta. Coloma per encàrrec d’en Warren i en Popov, negociants inicialment en bacallà i que junt amb en Martinell s’hostatjaven a l’Hotel Pla. Fou d’aquesta manera que en Xavier Pla conegué en César Martinell i veié els plànols i el projecte i amb l’afició que de temps sentia pel dibuix va decidir ser arquitecte.
Inicià doncs els dos cursos d’ampliació, que eren comuns a altres carreres de la universitat (física, geologia, química, geometria analítica, ...), 1922-23 i 1923-24. Durant el segon curs d’ampliació, que es realitzava els matins, anava cada tarda a una acadèmia (la Bages, vora la Plaça del Pi) per a preparar dibuix.
Acabats els cursos d’ampliació els que volien fer arquitectura havien d’examinar-se de tres dibuixos (figura amb carbó o llapis, ornat amb llapis i “lavat” amb tinta xinesa diluïda). En Pla els aprovà d’una sola vegada i a la primera convocatòria.
El 1924 inicià la carrera, de sis cursos, al tercer pis al costat de la torre del rellotge de la Universitat Central de Barcelona. El darrer curs, al 1930, no el va poder acabar en agafar la tuberculosi que va curar el 1932. Les cures les va fer a Encamp hostatjat a Cal Picart en amistat a casa seva) anant a menjar a Cal Oros.
Represos els estudis el curs 1932-1933 va obtenir el títol el 1934. Una assignatura del darrer curs era el projecte fi de carrera que en Pla va fer sobre el Parlament de les Valls d’Andorra.
Com en els estudis primaris i secundaris moltes notes foren excel.lents, obtenint algunes matrícules. Era dels capdavanters del seu curs (d’una cinquantena d’alumnes). Amb en Pi i Calleja (catedràtic de càlcul de la més endavant escola d’Arquitectura de Barcelona) elaboraren els primers apunts de resistència de materials i d’alguna altra assignatura, que imprimien manualment un cop elaborats i posaven a la venda, traient-ne força diners, fins i tot per anar a Palma de Mallorca. En Brullet (número 1 de la classe), Bofill, Munné, Soteras, Ribas Seva, Goicoechea i Aixalà eren companys amb qui es relacionà de la seva promoció. En Sert i Torres-Clavé del GATPAC eren un o dos cursos davant seu. Considerava que a Barcelona s’ensenyava molta ciència i poca arquitectura, havent realitzat pocs projectes durant la carrera.
Durant l’època d’estudiant treballà amb en Cèsar Martinell durant dos hiverns i substituí a en Brullet com a adjunt d’en Jujol quan aquell marxà a Madrid participant en el projecte per a la font de la Plaça d’Espanya d’en Jujol el 1928-29.
Fou un dels estudiants portadors d’una torxa a l’enterrament d’en Gaudí.
L’any 1925 va morir el seu pare i la seva mare es feu càrrec de l’hotel. És llavors que feu el projecte i realització de la torre annexa a l’hotel Pla. Després l’apujà en dues plantes reformant-lo exteriorment i interiorment. També en aquesta època d’estudiant va fer la proposta i creació del Carrer de Sta. Anna replantejant les amplades sobre el terreny amb els propietaris de Casa Til.lari i Casa Prat. Mentre feu repòs a Encamp va preparar el projecte, per a la seva germana casada amb el Serra de Cal Parrilla, de la casa a l’Avinguda Carlemany 28.
Un cop acabada la carrera i volent especialitzar-se en sanatoris es va presentar a una beca per anar a estudiar a altres països de 10.000 pessetes que va guanyar amb un treball o projecte d’aplicació d’un sistema de climatització als edificis. Viatjà per França i en tornar a Barcelona va fer una memòria que es va publicar en tres números de la revista Arquitectura i Urbanisme els anys 1936 i 1937.
Amb en Gudiol (company seu) després de tornar de França, restaurà l’església de Sta. Coloma. Es va oferir al Consell General que el va nomenar “arquitecte de la vall”, títol però que mai va estrenar.
Va retornar a Barcelona on s’hi va estar fins al final de la guerra el 1939 treballant pel Sindicat d’Arquitectes que repartia les feines. Treballà en refer convents, algunes escoles i en un projecte d’hospital a Terrassa que no es va realitzar.
Va tornar a Andorra el 1939 i com que no hi havia feina se’n va anar a França on va treballar per un arquitecte del ministeri de l’aire a Tolosa, en camps d’aviació com el de Blagnac i el de la Maison Blanche a Alger i en una fàbrica d’armament.
En produir-se l’avançament alemany cap al sud se’n tornà a Andorra (1941).
Obrí despatx dins l’hotel, a la porta que dóna vora el pont i alternà les feines d’arquitecte amb les d’hoteler i comerciant d’importació i exportació.
L’any 1949 en morir la seva mare quedà hereu i junt amb la seva germana Lídia portaren l’hotel. Aquest mateix any es casà amb Roser Puntsarnau de Barcelona.
El matrimoni va adoptar dos fills, un noi i una noia.
L’any 1996 al mes de novembre va morir al mateix lloc on va néixer.
Nota: Text extret d’unes xerrades fetes l’any 1981
Antoni POL
