divendres, 23 de juliol de 2004

Els llindars òptims del creixement andorrà. (sac-297.doc)


Dins de la continuada i progressiva evolució humana la globalització n’és una simple fase més.
La interrelació de tots amb tot, junt amb l’acceleració del creixement, provocada pels canvis introduïts per la tecnologia, fa que avui es plantegi la necessitat de reflexionar sobre la sostenibilitat del model de desenvolupament sobretot per la presència de tres gran contradiccions: el model no és equilibrat ni extensible pel gran consum de recursos que comporta; el model genera desigualtats dins d’ell en ser clarament competitiu i expansiu deixant enrere els que no segueixen; i el model no és durable perquè condueix al col·lapse si no es regula, ordena, condueix i limita.
La 17ª Diada Andorrana a la UCE vol parlar-ne el dia 21 d’agost a Prada de Conflent.
I ho pensa fer cercant quins són els llindars òptims del creixement actual pel model de país majoritàriament acceptat i definit pel pla estratègic i el pla d’accions elaborats fa uns anys amb un ampli consens social, econòmic i institucional. Quines són les vies o camins per arribar-hi? Es tracta de trobar mínims denominadors comuns.
Coneixem quin és el potencial (poblacional, econòmic, polític ...) que era capaç de gestionar el model tradicional.
Som capaços d’esbrinar i proposar quin és el potencial necessari per a gestionar el nou model i mirar d’atansar-nos-hi conscientment i decididament i aconseguir així, si ens hi mantenim pròxims, optimitzar l’aprofitament dels recursos i esforços pel progrés sostingut de la societat andorrana?

Antoni POL
Representant de la SAC dins la UCE

dijous, 22 de juliol de 2004

La globalització al Pirineu (sac-298.doc)


Les primeres TROBADES CULTURALS PIRINENQUES són ja convocades pel dissabte dia 9 d’octubre a St. Julià de Lòria i s’analitzarà com incideix la globalització al Pirineu.
El tema és actual i ens implica i afecta a tots. I si l’hem proposat no és només per estar de moda sinó perquè una de les dites principals que se n’han derivat ens interessa particularment: el pensar globalment i actuar localment. El que s’ha dit glocalització, que pot ser motiu d’una trobada d’aquí uns anys si realment la iniciativa pren força i arrela.
Tal i com es va anunciar el 2003 a la cloenda de la 16ª Diada andorrana a la UCE en que es tractà sobre “Andorra i els seus veïns del sud” ens cal millorar entre altres les relacions culturals i per això el marc d’unes trobades culturals pirinenques. Trobades perquè han de facilitar l’encontre entre tots. Culturals perquè el coneixement i el pensar són un acte primigeni inequívoc de cultura, al nostre abast i al qual no podem renunciar. La resta d’àmbits estan implícits en aquest. Pirinenques perquè la voluntat és emmarcar-nos dins de la regió europea que suposen els Pirineus.
En aquest sentit la primera convocatòria parteix de tres àmbits: el Col·lectiu Pirineus Cultural que aplega gent de la Ribagorça, els Pallars, la Vall d’Aran, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà; l’Institut d’Estudis Ceretans de Puigcerdà i la societat Andorrana de Ciències d’Andorra la Vella.
I les diferents trobades, amb periodicitat anual, es pensen fer cada vegada en un indret diferent dels Pirineus.
El repte pot semblar agosarat. Però tenim dues raons de pes per acceptar-lo: avui està al nostre abast i ningú altre ens ho farà per nosaltres.


Antoni POL
Coordinador de les jornades de la SAC

dimarts, 20 de juliol de 2004

Té sentit parlar de Països catalans? (arti-118.doc)


Sí perquè som una realitat lingüística i cultural amb tradició, fesomia i aportacions pròpies al concert multicultural mundial.
Andorra és un país català.
L’andorranitat està fonamentada en una realitat política, històrica específica i independent, que li ha donat identitat pròpia.
L’andorranitat i la catalanitat estan unides per la llengua catalana.

Quin futur tenen?

Hi ha almenys quatre possibles àmbits de futur. El bàsic, si els que en formem part no renunciem des dels nostres territoris a continuar expressant la manera pròpia i diferent que tenim d’entendre i veure el món.
El del prestigi cultural, si som capaços de continuar fent aportacions a la cultura universal.
El de l’economia, si treballem per crear una xarxa ben estructurada de relacions fortes i efectives en tots els sentits, entre els territoris que en formen part, que s’emmarqui a nivell europeu.
I el polític, si aconseguim desenvolupar-hi una visió plurinacional enlloc d’uninacional que ens dugui a poder tenir internacionalment una presència pluriestatal.
Antoni POL

divendres, 16 de juliol de 2004

D’essències i fragàncies ... (arti-117.doc)


Per l’expectació suscitada, per les noves argumentacions aparegudes i pel propi interès de fons, continuo.
La controvèrsia sobre els topònims; que no hauria d’haver-se sostret mai del terreny especulatiu, científic i per tant no barrejar-la amb res, ni amb l’ús de la llengua, sobretot quan s’ha fet per desqualificar “el grau de cultura i la sensibilitat de la seva gent” o bé l’oficialitat dels topònims va enriquint-se amb nous matisos i aclaracions.
En aquest sentit vull precisar, ara, perquè en el seu moment vaig adjectivar de gratuït, desafortunat i improcedent el text origen de la controvèrsia.
La gratuïtat perquè no s’aportava cap argument científic específic, nou, ni de collita pròpia.
La inoportunitat perquè voler catalanitzar allò que ja és català i que per a bona part d’andorrans és una mostra d’andorranitat no aconsegueix sinó l’efecte contrari de distanciar i provocar al·lèrgia enloc de sintonia entre dues fragàncies que estan indissociablement unides en les seves essències. La improcedència en, per convèncer, desautoritzar l’obra Geografia i diccionari geogràfic de les Valls d’Andorra i el nomenclàtor oficial del país, i utilitzar només un criteri en la selecció, el de l’etimologia, en el cas andorrà. Mentre que en altres casos sigui possible acceptar “formes morfològiques assentades per particularitat dialectal o per evolució lingüística”.
Igualment és oportú precisar què entén, el diccionari per filologia: ciència que estudia la llengua en totes les seves manifestacions, i què per lingüística: ciència que estudia el llenguatge humà.
Crec així que la controvèrsia es troba en un nivell filològic i no lingüístic.
Sustentar en part la crítica als meus comentaris filològics en el fet que sóc arquitecte i no en elles mateixes no té res de científic.
Si resulta que a Catalunya i Mallorca la fixació dels topònims (noms de lloc) i antropònims (noms de persona) i altres noms genèrics, s’ha fet en uns casos segons l’etimologia del llatí clàssic, en altres segons l’etimologia del llatí vulgar, en altres ajustant-se la solució adaptada a la llengua parlada local, en altres a la distinció de localitats homònimes i en altres acostant el nom oficial a la denominació i significació popular, tot indica que com a mínim hi ha cinc aspectes a tenir en compte a l’hora de la justificació final del nom i no només l’arrel etimològica. I així ho hauríem de fer també nosaltres. Resulta sorprenent que, a Andorra, algun corrector de català i algun servei de Govern utilitzin públicament altres formes no acceptades oficialment, per considerar-les incorrectes etimològicament sense haver estat feta, prèviament, l’oportuna i corresponent revisió.
Ni les incontinències verbals ni els malabarismes retòrics, ni les xerrameques cultes, ni els somriures, ni les asèpsies filològiques volgudes lingüístiques permeses per una manera de ser tolerant dels andorrans ens han de fer perdre de vista que el sumar enlloc de restar no ha de fer-se sempre des de la renúncia a les nostres especificitats sinó també des del degut respecte a les formes pròpies existents, què òbviament primer cal fer l’esforç de conèixer i segon d’utilitzar, si estimem i ens volem reconèixer en aquesta terra.
I en el cas d’Andorra a més de les 5 consideracions genèriques que es tenen presents en la selecció de la toponímia i l’antroponímia en terres catalanoparlants, hi ha un fet diferencial, i una identitat nacional a preservar. Hi ha una sensibilitat i una fragància pròpies.
I hem de ser exigents amb les paraules perquè l’andorranitat està feta, al llarg de la història, precisament de textos, escrits i paraules també ...
Perquè encara que siguem un estat de dret nou som un estat de fet vell, que es mereix ser respectat, i no només des de fora, sinó i molt més, des de dins.

Antoni POL