dissabte, 29 d’octubre del 2005

La justícia, avui, a Andorra. (sac-347.doc)


Les onzenes jornades de la SAC, convocades pel dissabte dia 19 de novembre, posaran a reflexió, en el seu conjunt, el tema de la justícia a Andorra en l’actualitat.
La justícia és, potser, un dels àmbits i institucions de la societat andorrana que més ha canviat en els darrers anys en un període més curt de temps.
Així, tos els canvis més notables s’han produït en els darrers 25 anys.
I ho ha hagut de fer en un marc d’increment continuat de la població que ha passat de 35.460 hab. el 1980 a 76.774 hab. el 2004; i de transformació econòmica sense precedents; d’adequació social a les necessitats d’una societat moderna; i canvis polítics històrics.
L’especificitat del món de la justícia, que fa que es vegi des de l’exterior com a quelcom molt sensible i clos, li donen una imatge de ser un món a part que funciona altrament al dia a dia de la societat.
Quins són els problemes, les mancances, les necessitats, els reptes, els models, els objectius amb els que s’enfronta aquesta institució per tal de poder acomplir millor els seus principis constitucionals d’independència i bon funcionament?
El proper dia 19 de novembre sota la coordinació de Joan Carles Rodríguez i Miñana i més d’una vintena de ponents coneixedors d’aquest àmbit ens aportaran el seu saber i neguits per poder aprofundir en el seu coneixement i ajudar entre tots a desmitificar i millorar el que és només una institució més al servei dels ciutadans del nostre país..

Antoni POL
Coordinador general de les Jornades de la SAC

dilluns, 10 d’octubre del 2005

La Trona. (sac-340.doc)


50 anys del Pessebre Vivent d’Engordany i 10 anys de la mort de l’Esteve Albert exigien d’ÀGORA CULTURAL la dedicació d’un espai propi. El quart número de la revista AC ens ho permet i l’exigència o deure n’és també un desig i un plaer.

I, obligatòriament, els dos fets calia ajuntar-los perquè l’acte i el personatge no es poden separar. I els dos mereixen HOMENATGE.

L’acte en sí va suposar el clic que va obrir les portes i fer tenir confiança en que el turisme d’hivern era possible a Andorra.

Calia doncs, com sempre, que un fet cultural fes d’eixarnola, de guspira detonadora, aglutinant la resta d’accions que ens durien on avui som a nivell turístic. Cal avui recordar-ho i ajudar la cultura i el turisme cultural a sortir de la cua i el pou en que es troben per a permetre que es produeixin noves i oportunes detonacions.

El personatge sotsestimat en el passat per considerar-lo folklòric, és encara avui desaprofitat per desconegut en l’obra que ens ha llegat. Però això no ens excusa del reconeixement que li devem pel seu saber fer parlar la història, cantar els àngels, llegir les pedres, retrobar tradicions, crear costums, estimar la terra i crear futur amb el passat i honorar-nos fent-se andorrà sense necessitat de renunciar a les seves passions.

I benvingudes siguin les dues noves entitats que s’han incorporat a ÀGORA CULTURAL, l’Associació Averroes i Promodansa.

A l’Esteve Albert, menairó de la nostra cultura popular, als 10 anys de la seva mort. (sac-335.doc)


Com els menairons, personatges llegendaris que en paraules de Sergi Mas són “éssers fabulosos que feinegen eternament, especialitzats sobretot a remenar els tarters de pedra amb un afany i una diligència increïbles”, l’Esteve Albert és avui, ja, i als 10 anys de la seva mort, un personatge llegendari i fabulós per la seva feina de desbrossador i divulgador de la cultura popular d’aquí i d’arreu: de la seva admirada i desitjada Andorra, de la seva estimada i enyorada Catalunya, del seu màgic i històric Pirineu ...

A les seves aptituds poètiques i d’estudiós del folklore, caldria afegir-hi el seu humanisme, que el va portar a actituds compromeses amb la realitat que li va tocar viure. A la seva fantàstica capacitat imaginativa i inventiva (recreadora de tants muntatges escènics), cal afegir-hi la seva lucidesa i la lluita per la conservació i la recreació constant de la cultura popular tradicional, tan trasbalsada a partir de la segona meitat del segle XX.

El seu atreviment i la seva gosadia a l’hora de tractar la història i els fets i els personatges històrics, gens ortodoxa ni acadèmica, es veuen plenament justificats i compensats pels resultats que va obtenir, immediats, a l’hora de fer actual i viva la història, de reprojectar-la al present i, tot plegat, de permetre a la gent corrent retrobar lligams amb el passat, entendre’l i alhora entendre el seu present, i gràcies a això, saber encarar el seu futur. La complexitat i l’abast de la personalitat de l’Esteve Albert li permetia alhora absentar-se del món en què vivia resseguint el camí de Sant Jaume, a cavall, o de preocupar-se per l’obertura de comunicacions i túnels d’accés al Principat.

Entre altres sentiments i idees que volia transmetre, recordo:

- “... de posar una mica més d’ordre i de seny en aquest lamentable saraball que destrossa tantes possibilitats i fidelitats a aquest meravellós país.” 1980.
- “... idea del que estem perdent lamentablement i hauríem de preservar, perquè les Valls d’Andorra mereixen el respecte universal que fàcilment assoliria.” 1983.
- “... replantejament de la problemàtica andorrana, de solucions tan prometedores si ens sabem espavilar aviat.”
- “... encaminar la joventut vers horitzons que millorin l’actualitat.” 1988.

Cal rendir homenatge a la vellutada persona que ha sabut fer parlar la història, cantar els àngels, llegir les pedres, retrobar tradicions, crear costums, estimar la terra i crear futur amb el passat.



Antoni POL i SOLÉ