dilluns, 4 de setembre de 2000

Josep PUIG i CADAFALCH a Andorra (arti-032.doc)


L’estiu de 1940 J. PUIG i CADAFALCH va fer estada a Andorra durant un mes i mig aproximadament.

Es va allotjar a l’Hotel Termes d’Escaldes.

Les raons de la seva estada apunten tant a la possible crida per Mn. Lluís PUJOL i TUBAU arxiprest i rector de la Parròquia d’Andorra la Vella i germà de l’historiador i arxiver Mn. Pere PUJOL i TUBAU membre de l’Institut d’Estudis Catalans com J. PUIG i CADAFALCH i amb qui havia fet en col.laboració amb ell l’estudi de Santa Maria de la Seu d’Urgell (1918), com a una major proximitat a la seva família que li permetés trobar-se amb les seves filles i nèts donada la incertesa en relació a la seva persona que l’havia fet exiliar-se entre 1936 i 1941 a París i al Rosselló tornant a Barcelona aquest any i altre cop marxant el desembre de 1941 cap a França i no tornant a Espanya fins ben entrat 1942. Mn. Lluís PUJOL va coincidir amb PUIG i CADAFALCH a St. Miquel de Cuixà el 1936 on l’arquitecte hi feia treballs de restauració i on Mn. Lluís hi va acompanyar al Bisbe-Copríncep que pretenia exiliar-se en el monestir durant la guerra civil d’Espanya. Mn. Lluís li va consultar sobre el campanar afectat per un llamp abans de 1930 i PUIG i CADAFALCH s’oferí per a fer el projecte.

Diputat a les Corts d’Espanya entre 1907 i 1909, fou també President de la Mancomunitat de Catalunya des de 1917 a 1923.

En un estar discret i que conscientment volia que passés desapercebut va concebre, i ja amb setanta anys, un projecte per la casa del Sr. Valentí CLAVEROL a l’Avinguda Meritxell no realitzat; una altra casa vora d’aquesta per al Sr. TORRALLARDONA dita Casa Olímpia construïda però diferentment a allò projectat; la reforma de l’esglèsia arxiprestal d’Andorra la Vella amb l’aixecament d’un pis del campanar (afectat per un llamp) i la construcció del pòrtic d’entrada principal avui secundari pel Carrer de la Vall i la construcció d’un porxo al pati dels estudis; i finalment la Casa pel Sr. LACRUZ llavors gerent de l’Hotel Termes d’Escaldes situada a la Plaça Coprínceps i coneguda després com a Casa Ribó, de la qual se seguí un esbós inicial i no el projecte final com s’observa en les fotografies tot i que J. PUIG i CADAFALCH la va assumir en posar-hi la seva signatura a través de com feia habitualment amb la col.locació d’un Sant Jordi en la part posterior lateral dreta.

L’obra darrera es va fer actuant de tècnic el Sr.MENÈNDEZ, tècnic de Fhasa, refent coberta i balcons i el Sr. SALUDES en fou el constructor. En Paco SALUDES, fill del constructor i que llavors tenia 15 anys va ajudar a PUIG i CADAFALCH a passar a tinta alguns dibuixos. En Mario LACRUZ va marxar d’Andorra i es va vendre la casa al Sr. RIBÓ de Barcelona.
Segons Paco SALUDES en PUIG i CADAFALCH apreciava cal Pal de la Cortinada i la capella de St. Andreu i juntament amb en Valentí CLAVEROL i un frare de l’escola que tenien oberta a Escaldes els benedictins de Montserrat, feia excursions pel país.

“Pedra, fusta i ferro ...” són els materials que ens ha deixat i que han pres vida gràcies a l’esforç d’aquest rellevant arquitecte que va voler, a les darreries de la seva vida i tot i haver parat de treballar com a arquitecte, deixar l’emprenta de la seva figura i qualitat arquitectònica a la nostra terra.

Nascut a Mataró el 1867 moria a Barcelona el 1957.



Antoni POL



Nota: Les fotografies del projecte per Casa Claverol, Casa Torrallardona, i l’església arxiprestal d’Andorra la Vella pel que fa al projecte i a la situació prèvia de la porta d’accés i el campanar són de Valentí CLAVEROL.

dissabte, 2 de setembre de 2000

L'andorranitat i la catalanitat unides per la llengua i la cultura (arti-033.doc)



Per l’origen de la seva formació, de la seva gent i la seva cultura Andorra és un país català.

L’element comú però de tots els països catalans és la catalanitat.

I el tronc vertebrador de la catalanitat no és altre que la llengua catalana.

L’andorranitat, fonamentada en una realitat nacional històrica, específica i independent que li ha donat identitat pròpia, comparteix però amb la catalanitat la llengua i la cultura. Per tant els dos conceptes malgrat ser diferents tant a nivell d’escala com de contingut tenen molts aspectes en comú i no és atrevit afirmar que l’andorranitat és plena de catalanitat i també, avui, que la catalanitat és plena d’andorranitat.

I aquesta relació que es produeix per l’existència d’unes parts comunes fa que els dos conceptes lluny de ser antagònics siguin plenament compatibles i que l’enfortiment d’un sol d’ells els enriqueixi als dos i l’afebliment d’un sol igualment els empobreixi ambdós.

El correllengua fa, com ve diu la paraula, que la llengua corri, que no s’aturi, que sigui viva, i la seva vivesa ens permet esdevenir més universals i multiculturals sempre, però des d’una identitat pròpia.

I com que és així com la volem tots, el manifest d’enguany és una invitació a la gent que ens trobem a Andorra, d’origen catalanoparlant o no, a estar orgullosos de la llengua natural que tenim al país, sense contraposició ni menyspreu a cap altra llengua. I això perquè:

1. És la llengua que dóna identitat a Andorra.
2. És la llengua oficial del país que vivim.
3. És la llengua que ens uneix a tots malgrat les nostres diverses procedències i la nostra enriquidora multiculturalitat.
4. És la llengua que permet integrar-se la país.
5. És la llengua comuna a una catalanitat oberta, que aplega més de 10 milions de persones que hem de participar a la universalitat i diversitat aportant-hi la nostra pròpia identitat.
6. És una llengua rica culturalment, amb un bagatge històric digne i un potencial de futur que fa que es trobi avui reconeguda internacionalment i entre altres com a desena llengua més traduïda al món i com a dinovena llengua a internet.
7. És una llengua formada en el bressol d’unes terres obertes als canvis socials i polítics, a l’evolució de les idees, a la creació de riquesa i progrés, i a la llibertat, solidaritat i l’agermanament entre els pobles.

I es tracta d’una invitació que ens demana canviar d’actitud personal i mirar de conèixer millor la llengua que ens diferencia d’altres països i ens uneix, i a parlar-la i usar-la amb normalitat en tots els mitjans i àmbits que ens són propis, a casa, a la feina, a l’escola, en l’esport, amb els amics i veïns, en els jocs i el lleure, en el llegir i l’escriure i també per internet.

Em plau doncs avui i aquí convidar-vos a fer córrer la llengua que distingeix Andorra, perquè siguem capaços també nosaltres de distingir-la!
ESTIMA ANDORRA, PARLA CATALÀ!
Antoni POL