dissabte, 26 de maig de 2001

L'associació andorrana de normalització (AANOR). (arti-044.doc)


La creació d’una entitat nacional dedicada al desenvolupament de les activitats de normalització, certificació o acreditació té com a propòsit el contribuir a la divulgació de la qualitat i a la millora i competitivitat de les empreses, productes i serveis, i per tant, al dinamisme de la societat en el seu conjunt.

Els seus àmbits d’actuació van des de tots els sectors industrials i dels serveis fins a la gestió mediambiental.

La redacció de normes tècniques a nivell nacional o a la participació en l’elaboració de normes europees i internacionals, o la seva divulgació a nivell intern, n’és un instrument operacional.

La certificació de productes, serveis i empreses (sistemes), atorgant-los-hi un valor competitiu diferencial basat en la qualitat, que contribueix a fomentar els intercanvis comercials i la cooperació internacional, n’és un altre.

Es tracta d’una associació en definitiva que facilita l’accés, als agents socioeconòmics nacionals, a les infraestructures de la qualitat.

Així, hauria d’oferir serveis d’informació i documentació especialitzats, comptar amb una àmplia oferta en formació, i oferir els serveis d’auditoria dels sistemes que asseguren qualitat.

A través dels certificats de l’AANOR el reconeixement internacional de la certificació estaria assegurat.

Aquesta seria el representant adequat d’Andorra en les associacions internacionals competents en aquestes àrees, com l’Organització Internacional de Normalització (ISO) o el Comité Europeu de Normalització (CEN) i les que es considerin escaients, i així poder ser presents amb normalitat en la societat internacional, assumint no només els deures d’homologació internacional sinó també els drets derivats de poder participar en l’establiment d’aquests deures o exigències de qualitat.

L’existència d’aquest organisme al nostre país, a l’escala adequada tindria a més d’un efecte positiu en l’economia a nivell nacional un efecte de prestigi a nivell lingüístic per tot el que podria suposar de gestionar la traducció de tota la normativa intenacional al català, en concert amb altres institucions que hi puguessin estar interessades donat que només un organisme nacional amb estat propi pot estar associat amb els organismes internacionals i per tant, representar oficialment un domini lingüístic.

Suècia (SIS), Finlàndia (SFS), Irlanda (NSAI), Dinamarca (DS), estan reconegudes com a organitzacions nacionals entre altres països europeus com França (AFNOR) i Espanya (AENOR).

Que sigui l’AANOR o un altre nom poc hi fa. L’important és poder disposar, poc a poc però sense perdre el pas, dels instruments que ens han de permetre, no només assolir nous nivells de qualitat, sinó, i també, participar a definir quins han de ser aquests nivells.


Antoni POL

divendres, 11 de maig de 2001

El sistema internacional d'unitats. (arti-043.doc)



El sistema mètric decimal, que va establir els patrons del metre i del quilogram, i que va ser establert al segle XVIII va començar a ser adoptat per la majoria dels països europeus al segle XIX extenent-se progressivament al segle XX (Dinamarca 1910, Xina 1914, Rússia i Polònia 1919, Andorra 1934 i la Índia 1960). Si bé en els països anglosaxons el sistema està permés no ha esdevingut l’únic oficial.

La Convention du Mètre de 1875 va constituir la base formal de medició sobre la qual es basen totes les altres activitats internacionals en la metrologia pràctica, que s’ha desenvolupat a partir de l’Organització Internacional de Metrologia Legal (OIML) i la Internacional Standards Organization (ISO).

El Bureau International des Poids et Mesures (PIPM) garantitza la unificació a nivell mundial de les medicions físiques. Aquest actua sota la supervisió exclusiva del Comité Internacional de Pesos i Mesures (CIPM), que a l’hora es troba sota l’autoritat de la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM) que és l’autoritat més alta responsable de l’execució de la Convention du Mètre, formada pels delegats dels seus estats membres.

La raó de la metrologia legal és la protecció de les parts implicades en transaccions comercials i garantir el bon funcionament d’aquests tipus d’intercanvis.

El Sistema Internacional d’Unitats és, tot i ser la substitució del Sistema Mètric Decimal, el seu desenvolupament definit el 1954 que va ser establert el 1960 per 36 països en el marc de la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM) per a poder expressar totes les magnituds de la ciència i la tècnica.

Les magnituds amb unitat fonamental establerta han passat de dues amb el Sistema Mètric Decimal (longitud amb el metre, m, i massa amb el quilogram, kg) a set amb el Sistema Internacional d’Unitats (SI).

Així s’hi han afegit el temps (amb el segon, s) el corrent elèctric (amb l’amper, A), la temperatura termodinàmica (amb el kelvin, K), la intensitat lluminosa (amb la candela, cd) i la quantitat de substància (amb el mol, mol).

Les magnituds amb unitat suplementària són l’angle (amb el radià, rad) i l’angle sòlid (amb l’estereoradià, sr).

Les magnituds amb unitat derivada sense nom especial són la superfície (amb el metre quadrat, m2), el volum (amb el metre cúbic, m3), la densitat de massa (amb el quilogram per metre cúbic, kg/m3), la velocitat linial (amb el metre per segon, m/s), la velocitat angular (amb el radià per segon, rad/s), l’acceleració (amb el metre per segon al quadrat, m/s2) i l’acceleració angular (amb el radià per segon al quadrat, rad/s2).

Les magnituds amb unitat derivada amb nom especial són la freqüència (amb l’hertz , Hz), la força (amb el newton, N), la pressió (amb el pascal, Pa), l’energia, treball i quantitat de calor (amb el joule, J), la potència i flux d’energia (amb el watt, W), la quantitat d’electricitat i càrrega elèctrica (amb el coulomb, C), la diferència de potencial i el voltage (amb el volt, V), la capacitat elèctrica (amb el farad, F), la resistència elèctrica (amb l’ohm, W), el flux lluminós (amb el lumen, lm) i la il.luminació (amb el lux, lx), el flux magnètic (amb el weber, Wb), la inducció magnètica (amb la tesla, T) i la inductància (amb l’henry, H).

Hi han les magnituds derivades a partir de les derivades amb nom especial, són la viscositat dinàmica (amb el pascal per segon, Pa/s), l’entropia (amb el joule per kelvin, J/K), la capacitat tèrmica màssica (amb el joule per quilogram per kelvin, J (kg x K)), la conductivitat tèrmica (amb el wat per metre kelvin, W/mK)) i la intensitat del camp elèctric (amb el volt per metre, V/m).

Hi han unitats submúltiples de les ja indicades com en l’angle pla (volta, grau, minut d’angle i segon d’angle), en massa (tonelada), en temperatura (grau, i grau celsius), en volum (litre) i en el temps (minut, hora i dia).

Hi han unitats en ús amb el Sistema Internacional i obtingudes experimentalment com en massa la unitat de massa atòmica, u, i en energia l’electronvolt, eV.

Finalment, el Sistema Internacional regeix a gairebé tot el món amb algunes excepcions (com els Estats Units d’Amèrica, Libèria, Andorra ...).

L’adopció del Sistema Internacional per Andorra en complement del ja adoptat Sistema Mètric Decimal l’any 1934 ha de servir per facilitar els intercanvis i relacions comercials internacionals del nostre país a més d’omplir un buit intern de denominació d’unes unitats de mesura utilitzades a nivell científic i educatiu, normatiu, laboral, industrial ...

L’obertura d’Andorra al mon., l’entrada o no en l’Organització Mundial del Comerç comporten també petits aspectes en paral.lel que obliguen a ser considerats en l’exercici de la pròpia sobirania i del sentit pràctic i evolutiu de la societat.


Antoni POL