dimecres, 13 de juny de 2007

L'Institut d'Estudis Catalans i el seu futur (arti-133.doc)


Es bo, en complir 100 anys aturar-se i reflexionar sobre el que s’ha fet, però també i sobretot el que es vol fer i com fer-ho.

Això és el que ens mostra l’espléndida exposició que fins al 17 de juny podem gaudir al Santuari de Meritxell gràcies a la col.laboració de l’IEC, la Societat Andorrana de Ciències, el Ministeri del Portaveu, Cultura i Ensenyament Superior i el Comú de Canillo.

De cara a l’esdevenidor els dos eixos apuntats, de la continuïtat dels programes en curs i de noves fites així com de voluntat de servei a la societat, són necessaris però no suficients.

L’IEC encara no és prou conegut fora dels àmbits acadèmics, com reconeix el seu president Salvador Giner, i cal aconseguir de vulgaritzar el coneixement i saber perquè arribi de manera eficient i engrescadora a tota la societat dels països catalans.

Cal també que d’una manera o altra hi hagi una simbiosi i coordinació entre l’IEC i tots els diferents territoris de parla catalana, amb una representació o presència física d’aquest en els mateixos clara i eficaç, atenent a cadascuna de les especificitats territorials o nacionals.

L’IEC, en aquesta nova etapa, pot i ha de descentralitzar-se d’una manera decidida i reubicar la seva representativitat en diferents capitals, almenys una per estat en el qual es trobin territoris de cultura en català.

Andorra n’és un exemple clar i com a estat ha de poder tenir un encaix amb l’IEC particular que ens satisfaci mútuament.

L’IEC pot aportar a Andorra l’estructura inicial per a consolidar-se com a territori – estat estratègicament situat per a produir i distribuir serveis lingüístics als 10 milions de consumidors catalanoparlants del món.

Andorra pot aportar a l’IEC un portal directe al món.

Finalment l’IEC s’ha de constituir no només en una institució reconeguda i prestigiosa per a la societat dels països catalans, sino que ha de ser una eina de prestigi per a la cultura que ens és comuna i ha de ressaltar i projectar internacionalment aquelles personalitats del nostre àmbit lingüístic, que per la seva obra i tasca fan aportacions a la cultura universal i són mereixedors de la nostra admiració i reconeixement. Ha de descobrir i ressaltar els fars de la nostra cultura que ens han de guiar i són referents interns però també descobrir i projectar els que són mereixedors del reconeixement internacional i ens aportin prestigi per la nostra cultura que la faci suficientment atractiva també pels joves i nous ciutadans dels nostres territoris.



Antoni Pol i Solé

dimarts, 12 de juny de 2007

L'Institut d'Estudis Catalans (1907-2007). [arti-130]

Els cent anys de l’Institut d’Estudis Catalans és una commemoració que cal tenir present. Per això la Societat Andorrana de Ciències la recorda enguany com a efemèrides destacada en el seu cicle anual de conferències.
Una magnifica exposició, tant pel seu contingut com pel seu disseny, es pot visitar fins al 17 de juny al Santuari de Nostra Senyora de Meritxell, al claustre dels miralls, i ens presenta els cent anys de trajectòria de l’Institut d’Estudis Catalans, portant per títol “Un segle de cultura i ciència als països catalans”.

La col.laboració de l’IEC, la SAC, el Ministeri del Portaveu, Cultura i Ensenyament Superior i el Comú de Canillo ho han fet possible.

Un disseny actual, de qualitat, per un contingut no només històric sino d’una gran transcendència pel futur.

Com diu Salvador Giner, el seu president, “l’IEC és l’acadèmia de les ciències i les humanitats de les terres de parla catalana…que aplega en el seu si els estudiosos de llengua catalana de tots els àmbits del saber”.
I com diu Juli Minoves, ministre de cultura, cal “reconèixer l’aportació i la tasca realitzada per aquesta institució en la recerca i la promoció de la llengua catalana… ha esdevingut una institució clau i essencial..”

I finalment com diu Enric Casadevall, cònsol de Canillo, els andorrans ens sumem “ ..al reconeixement de l’Institut d’Estudis Catalans per aquests cent anys de presència en la realitat que s’expressa en català i a tot el món…aquest far del català i de la cultura en català, és necessari avui més que mai…”

Cal retre homenatge a aquesta institució, que és de tots els que ens expressem en català, ni que sigui parcialment, primer per la seva trajectòria durant aquests cent anys enriquint-nos amb el llegat de coneixements que ens ha tramés o posat a l’abast, i després, pel seu desig de permanència i renovació amb un esperit obert al món i a la cultura com a més preuada herència de la humanitat.

Andorra també som convidats a participar d’aquest renovat projecte de l’Institut d’Estudis Catalans que ha de servir per, tot preservant la nostra identitat, poder ser més presents al món i fer-ho amb aportacions pròpies que ens permetin ser també universals.

L'Institut d'Estudis Catalans i els seus fets o llegats (arti-132.doc)


L’acompliment de 100 anys d’història de l’Institut d’Estudis Catalans han estat prolífics en qualitat i en quantitat com ho mostra l’extraordinària exposició que tenim la sort de poder gaudir fins al 17 de juny al Santuari de Nostra Senyora de Meritxell gràcies a la col.laboració de l’IEC, la Societat Andorrana de Ciències, el Ministeri del Portaveu, Cultura i Ensenyament Superior i el Comú de Canillo.

Una estructura de 5 Seccions (Històrico-Arqueològica, de Ciències Biològiques, de Ciències i Tecnologia, Filològica, i de Filosofia i Ciències Socials) i de 26 Societats filials (Amics de l’Art Romànic A.C. de Ciències de l’Alimentació, A.C. de sociologia, I.C. d’Estudis Agraris, I.C. d’Història Natural, S.C. d’Economia, S.C. d’Estudis Clàssics, S.C. d’Estudis Hebraics, S.C. d’Estudis Històrics, S.C. d’Estudis Jurídics, S.C. d’Estudis Litúrgics, S.C. d’Estudis Numismàtics, S.C. d’Història de la Ciència i de la Tècnica, S.C. d’Ordenació del Territori, S.C. de Biologia, S.C. de Comunicació, S.C. de Filosofia, S.C. de Física, S.C. de Geografia, S.C. de Llengua i Literatura, S.C. de Matemàtiques, S.C. de Musicologia, S.C. de Pedagogia, S.C. de Química, S.C. de Tecnologia, S. d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana) li han permès d’editar més de 3.000 llibres (30 de promig per any) i consolidar-se com a l’editorial científica més important en llengua catalana.

És a l’origen de les institucions o serveis com la Biblioteca de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Servei Meteorològic de Catalunya.

Amb el seu contingent humà, els membres de les seccions i societats filials, entre vuit mil i nou mil, és un estímul permanent de la recerca en tots els àmbits.

La contribució de l’Institut en l’estudi i la conservació del patrimoni historicoartístic, cultural, científic, com l’estudi salvaguarda i normalització de la llengua catalana ha estat i és fonamental.

El seu potencial és el nostre i ens n’hem de sentir orgullosos i vinculats i considerar l’Institut d’Estudis Catalans com a una institució també pròpia.


Antoni Pol i Solé

dilluns, 11 de juny de 2007

L'Institut d'Estudis Catalans, els seus protagonistes i Andorra (arti-131.doc)

L’Institut d’Estudis Catalans està celebrant cent anys d’existència i ho recorda amb una excel.lent exposició que tenim la sort de poder gaudir al Santuari de Meritxell fins al 17 de juny, gràcies a la col.laboració entre l’IEC, la Societat Andorrana de Ciències, el Ministeri del Portaveu Cultura i Ensenyament Superior i el Comú de Canillo.
Les institucions, és cert, estan per sobre de les persones perquè la seva finalitat transcendeix aquestes ja que persegueixen un interés públic i general, el més ampli possible.
Però no és menys cert també que les persones fan les institucions.
Entre les persones que han estat o en són membres numeraris i corresponents, el nombre total dels quals no arriba als 500, i entre els 8 primers membres de l’IEC ens cal destacar la figura de Josep Puig i Cadafalch (6) arquitecte, per la seva relació amb Andorra, entre altres moments i estudis com l’arquitectura romànica a Catalunya 1909-1918, durant els anys 30-40 del segle XX deixant diverses obres com a arquitecte entre les quals cal mencionar el porxo d’entrada antic a l’església arxiprestal d’Andorra la Vella i l’últim pis del campanar.
Després, Pompeu Fabra (15) gramàtic i lexicògraf, que entre altres relacions amb el nostre país s’hi va expressament desplaçar per a poder fer el seu testament en català.
Ferran Valls i Taberner (28) jurista, el 1920 va redactar la seva obra sobre Privilegis i ordinacions de les valls pirinenques entre les quals la Vall d’Andorra.
Antoni Griera (31) filòleg, que el 1960 va publicar el seu Atlas lingüístic d’Andorra.
Ramon d’Abadal (41) filòleg i lingüista, el 1969 escriu sobre el Tristany català d’Andorra.
Joan Coromines (51) lingüista amb el seu Diccionari etimològic.
Jaume Vicens i Vives (55) historiador, el 1948 amb uns estudis sobre el Montseny i Andorra.
Lluís Solé i Sabarís (63), geòleg, amb els seus estudis i cartografia de 1944.
Pau Vila (67) geògraf amb els seus estudis de 1925 a 1930.
Josep Mª Font i Rius (74) historiador del dret amb els seus estudis de 1955 i 1956.
Ramon Folch (93) ecòleg, amb la direcció de l’estudi sobre el patrimoni natural d’Andorra del 1979.
Lluís Casassas (141) geògraf, el 1975, Joan Vilà i Valentí (142) geògraf per diversos entre 1997 i el 2005.
Joan Becat (171) geògraf per diversos treballs entre altres El Bosc Andorrà de 1979 i també Ramon Faus, Joan Triardú i Lluís Figa i Faura.
I entre els corresponents : Jean Auguste Brutails historiador, amb la Contume d’Andorre del 1904.
Pere Pujol i Tubau historiador, per diversos entre 1917 i 1925.
Pierre Vilar, historiador, pel seu treball de Catalunya dins l’Espanya moderna entre 1965 i 1968.
Philippe Wolff, historiador, pel seu estret lligam amb Andorra.
Marcel Durliat, historiador, pels seus estudis de l’escultura romànica de 1956.
Cebrià Baraut, historiador pels treballs de la monumenta andorrana, els quaderns d’estudis andorrans i el catàleg de la Vall d’Andorra des del 1965.
Altres membres de l’IEC han estat lligats de maneres molt diverses amb Andorra, Ramon Faus, Enric Casassas, Josep Laporte, Joan Triadú, Màrius Foz, Lluis Figa i Faura, Joandomènec Ros, Alfred Giner, Antoni Lloret, Salvador Giner..
L’andorrana, Lídia Rabassa, lingüista, forma part també de l’IEC com a membre corresponent des de fa poc.
A aquest potencial humà cal afegir-hi els més de 8.000 membres de les 26 societats filials que completen i vertebren l’Institut d’Estudis Catalans arreu dels països catalans.
Gràcies a tots ells per haver-nos permès conèixer i saber més i millor.

Antoni Pol i Solé