dilluns, 30 de juny del 2003

Marcel BAÏCHE (1920-2003) Inestimable pont cultural. (sac-238.doc)


Marcel BAÏCHE, ens acaba de deixar als 82 anys ben complerts al Vernet de l’Arieja, a tocar de Pàmies, la seva vila natal.

Pàmies, Paris, Tolosa., Bogotà, Suresnes, Orleans, Saint Cloud, Montpeller i Andorra han estat els principals indrets on ha viscut i desenvolupat la seva activitat d’ensenyament, professor, catedràtic, mestre, ....

El món de la pedagogia constitueix per sí sòl ja un pont. I quan qui l’exerceix ho fa conscient d’aquesta possibilitat i ho fa permanentment a tothora i en tot moment, i aprofitant tots els àmbits del coneixement fent-ho com qui no ho fa, ni ho vol fer, encara més.

En Marcel BAÏCHE, ha estat un esperit lúcid i inquiet, acompanyat d’un estil característic, dins d’un cos relaxat, cavalleresc, entranyable i ple de bonhomia i generositat.

Amb el do de saber escoltar a més del de saber parlar.

Ha estat un pont cap a les llengües clàssiques. Però també cap a les romàniques, l’occità, el francès, el català, el castellà .... i les no romàniques com l’anglès, l’alemany, el basc, ....... Com també entre Occitània (el país de la llengua d’Oc) i França, com també Occitània i Catalunya, i igualment entre Andorra i Occitània, Andorra i França, França i Espanya i Europa i l’Amèrica llatina.

L’ha estat igualment entre la llengua d’Oc d’en Mistral (Premi Nobel el 1905) i l’occità d’avui.

Ha estat cantaire i poeta de la seva terra i un pont més entre la saviesa i la tradició popular camperola pouada a l’Arieja dels primers anys del segle XX i les generacions urbanes actuals de la plana tolosenca i el Pirineu terciaritzat.

Des del Pàmies natal, la presència magnífica del Pirineu barrant el pas cap al sud, li va despertar una curiositat per conèixer la gent que vivia en aquells cimals, capaç de viure en indrets encara més freds que la plana de Tolosa.

A partir de l’any 1956 va tenir ocasió de conèixer de prop Andorra a través dels Cursos Internacionals Superiors d’Extensió Cultural organitzats pel Consell General fins 1960 i enviat per Paris com a professor en matèria de filologia romànica. L’any 1957 escriu, a la revista Andorra que recull les activitats dels cursos, Bufolo (un conte popular de Bélesta). L’any 1958 hi escriu Fi d’Etapa, fent d’Andorra aquesta fi després d’un recorregut per tota l’Arieja i que li fa escriure a la fi “Sí, Andorra; tot venint vers tu hem renovat una prova de fe tan vella com els nostres records comuns”.

Els seus records per aquests anys han estat sempre de magnífiques vivències, retrobaments i descobriments.
Tant fou així que a partir de 1986, acabada la seva etapa d’exercici com a ensenyant a França, va decidir passar la major part del seu temps a Andorra, fixant-hi residència de fet i integrant-se en diverses activitats de la vida social i cultural del país.

Ha estat un menairó andorrà més constructor de ponts de relligament amb el passat a través dels seus coneixements, però també amb el futur pel seu caràcter curiós, cordial, atent, observador, dinàmic, senzill i inesgotable, equilibrat, lluitador, estudiós, humanista ....

Si bé és cert que aquest petit “omenàs” del Llenguadoc ha marxat físicament per sempre més, i el trobarem a faltar, ens ha deixat però i generosament molts ponts traçats que hem de procurar mantenir en record seu i interès propi.



Antoni POL
President de la Societat Andorrana de Ciències

diumenge, 8 de juny del 2003

L’obra publicada en el temps de Cebrià BARAUT (1917-2003) (sac-233.doc)


Direccions o assessoraments:

- Direcció de Monumenta Andorrana, 7 volums apareguts entre 1965 i 1980 a càrrec de l’Editorial Casal i Vall d’Andorra la Vella.

- Direcció dels “Quaderns d’Estudis Andorrans”, 7 volums apareguts entre 1976 i 1996 editats pel Cercle de les Arts i de les Lletres de les Valls d’Andorra.

- Direcció de “Urgel.lia”, 14 volums apareguts entre 1978 i el 2001 editats per la Societat Cultural Urgel.litana del Bisbat d’Urgell.

- Assessorament històric a “Breu història d’Andorra” de Novo-Art SA, 1ª Edició Crèdit Andorrà, 1983, 62 Pàg. 2ª Edició revisada i ampliada, 1999, 73 Pàg.


Llibres:

- Llibre “Spill manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbó” de Pere TRAGÓ. A cura de Cebrià Baraut, Societat Cultural Urgel.litana 1982, 206 pàgines.

- Llibre “Actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX – XII)” Societat Cultural Urgel.litana 1986, 221 pàgines.

- Llibre “Cartulari de la Vall d’Andorra (segles IX-XIII)” Conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra 1988, 396 pàgines. Volum I.

- Llibre “Cartulari de la Vall d’Andorra (segles X-XIII)” Conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra 1990, 204 pàgines. Volum II.

- Llibre “Nostra Senyora de Meritxell, patrona del Principat d’Andorra (1873-1998)” AINA, 1998, 151 pàgines.


Articles:

- Article “Avant-propos à la deuxième édition” de l’obra “La Coutume d’Andorre” Casal i Vall 1965 dins la Col·lecció Monumenta Andorrana, pàg. 7-10 Volum I.

- Article “El Monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles i les seves relacions amb la Vall d’Andorra” a Studia Monastica, 10, 1968, Pàg. 239-274.

- Article “L’arqueta reliquiari de Sant Esteve d’Andorra la Vella (s. XI-XII)” a Serra d’Or, el desembre de 1968, Pàg. 11-12.

- Article “ El monestir de St. Sadurní de Tavèrnoles i la Vall d’Andorra” Anuari-Guia turística i comercial d’Andorra, 1971-1972, Pàg. 255-269. Resum del treball publicat a Studia Monastica 10, 1968, Pàg. 239-274.

- Article “Els orígens de la senyoria episcopal d’Andorra: segles (X-XI)” a Estudis d’Història Medieval, volum V de l’Institut d’Estudis Catalans, 1972, Pàg. 3-28.

- Article “Com eren rebuts al segle XVIII els Bisbes d’Urgell a les Valls d’Andorra” Claror núm. 4-5, 1973, Pàg. 45-48.

- Article “Pompeu Fabra i Andorra” a Festes populars de la Cultura Pompeu Fabra. Valls d’Andorra (4, 5 d’octubre de 1975), Pàg. 4-5.

- Article “Les églises préromanes et romanes d’Andorre (Xe-XIIè siècles)“ a Les Cahiers de Saint- Michel de Cuxa de l’Association Culturelle de Cuxa, 1975, Pàg. 181-191.

- Article ”Les esglésies pre-romàniques i romàniques d’Andorra (segles X-XII)” a Quaderns d’Estudis Andorrans 1 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1976, Pàg. 7-28.

- Article “Pergamins de l’arxiu capitular de la Seu d’Urgell referents a la Vall d’Andorra (segles X-XIII)” a Quaderns d’Estudis Andorrans 1 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1976, Pàg. 67-102.

- Article “Visites pastorals i informacions, referents a les parròquies andorranes, del segle XVIII” a Quaderns d’Estudis Andorrans 2 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1977, Pàg. 99-152.

- Article “Com eren rebuts al segle XVIII els Bisbes d’Urgell a les Valls d’Andorra” Església d’Urgell, 51. bisbat d’Urgell, 1977, Pàg. 16-17.

- Article “La bastida de Ponts: Un castell frontera entre l’Urgellet i Andorra” a Quaderns d’Estudis Andorrans 2 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1977, Pàg. 33-42.

- Article “Els primers llibres impresos sobre Andorra” a Quaderns d’Estudis Andorrans 2 del Cercle de les Arts i de les Lletres 1977, Pàg. 153-158.

- Article “Les esglésies andorranes i els seus titulars” a Església d’Urgell 60, del Bisbat d’Urgell el novembre, 1977. Pàg. 21-26.

- Article “Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII)”a Urgel.lia 1 de la Societat Cultural Urgel.litana, 1978, Pàg. 11-182.

- Article “Els privilegis atorgats pels Bisbes d’Urgell a les Valls d’Andorra (segles XIII-XVIII)” a Quaderns d’Estudis Andorrans 3 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1978, Pàg. 21-74.

- Article “Un recull de documents andorrans del segle XVIII” a Quaderns d’Estudis Andorrans 3 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1978, Pàg. 101-131.

- Article “Jean Auguste Brutails” a Quaderns d’Estudis Andorrans 3 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1978, Pàg. 133-137.

- Article pròleg a “L’antifoner de missa de Sant Romà de Les Bons” editat per Casal i Vall a Monumenta Andorrana 6, 1979, Pàg. 7-9.

- Article “Lleis referents a les Valls d’Andorra promulgades pels coprínceps episcopals durant els segles XVII-XIX” a Quaderns d’Estudis Andorrans 4 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1979, Pàg. 19-69.

- Article “Els estatuts de la cofraria de paraires i teixidors de les Valls d’Andorra (1604)” a Quaderns d’Estudis Andorrans 4 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1979. Pàg. 115-127

- Article “Jean François Bladé” a Quaderns d’Estudis Andorrans 4 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1979, Pàg. 155-158.

- Article “ Les glosses catalanes del Ms. 838 de la Biblioteca de Montserrat” a Miscel·lània Aramon i Serra II dels Estudis Universitaris Catalans, 1980, Pàg. 15-31.

- Article “L’origen i l’evolució de la senyoria d’Andorra (segles IX-XIII)” a Annals de la Universitat d’Estiu. Andorra 82: El segle XIII, de la Conselleria d’Educació Cultura del Govern d’Andorra, 1983, Pàg. 126-133.

- Article “Andorra i les seves institucions a la fi de l’edat mitjana” a Annals de la 2ª Universitat d’Estiu. Andorra 83: La baixa edat mitjana, de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra, 1984, Pàg. 49-60.

- Article “La data de l’acta de Consagració de la Catedral Carolíngia de la Seu d’Urgell” a Urgel.lia 7 de la Societat Cultural Urgel.litana, 1985, Pàg. 515-529.

- Article “ Histoire d’Andorre” a Histoire et archéologie, 96 de Archeologie, SA. 1985, Pàg. 85.

- Article “L’origen i l’evolució de la senyoria d’Andorra (segles IX-XIII)” a Pariatges d’Andorra 1278 – 1288 del Govern d’Andorra, 1988, Pàg. 13-25.

- Article “ Els manuscrits de Les Bons de la biblioteca de l’abadia de Montserrat” a Andorra medieval: 7è Centenari de la signatura del segon pariatge, de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra, 1988, Pàg. 96-97.

- Article “ Una traducció catalana del segle XV del primer pariatge d’Andorra” al Butlletí 3 del Comitè de Ciències Històriques, 1990, Pàg. 49-55.

- Article “Tres actuacions del comte Borrell II de Barcelona – Urgell a les Valls d’Andorra” a Quaderns d’Estudis Andorrans 5 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1990, Pàg. 5-8.

- Article “L’antiga església de Sant Pere màrtir d’Escaldes: Notes històriques (segles XVI-XX) a Quaderns d’Estudis Andorrans 5 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1990, Pàg. 123-153.

- Article “ Pascual Madoz Ibáñez” a Quaderns d’Estudis Andorrans 5 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1990, Pàg. 175-191.

- Article “L’evolució política de la senyoria d’Andorra des dels orígens fins al pariatges (segles IX- XIII)” a Urgel.lia 11 de la Societat Cultural Urgel.litana, 1993, Pàg. 225-299.

- Article “ Les advocacions i la cronologia de les esglésies andorranes, segles IX-XX” a Quaderns d’Estudis Andorrans 6 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1994, Pàg. 5-10.

- Article “ Visites pastorals de la Vall d’Andorra durant els segles XVI i XVII” a Quaderns d’Estudis Andorrans 6 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1994, Pàg. 117-135.

- Article “ Les publicacions dels últims vint-i-cinc anys sobre la història d’Andorra” a Quaderns d’Estudis Andorrans 6 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1994, Pàg. 137-151.

- Article “Mn. Enric Marfany Bons, fill de Sant Julià de Lòria, autor de l’himne nacional d’Andorra” a Església d’Urgell 238 del Bisbat d’Urgell, 1995, Pàg. 5-7.

- Article “Diplomatari del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles (segles IX-XIII)” a Urgel.lia 12 de la Societat Cultural Urgel.litana, 1995, Pàg. 7-414.


- Article “ La presència i la repressió del catarisme al bisbat d’Urgell (segles XII-XIII)” a Urgel.lia 12 de la Societat Cultural Urgel.litana, 1995, Pàg. 487-524.

- Article “ La historiografia d’Andorra: Balanç i perspectives” a Serra d’Or, 434 del febrer, 1996, Pàg. 27-29.

- Article “ La publicació dels documents medievals, anteriors al segle XIII, de l’antic bisbat d’Urgell (1970 – 1995)” a Jornades de la Secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Andorra (2 i 3 de juny de 1995) a Barcelona – Andorra la Vella, 1996 , Pàg. 9-16.

- Article “El lloc on van ser signats els pariatges d’Andorra dels anys 1278 i 1288” a Quaderns d’Estudis Andorrans 7 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1996, Pàg. 5-8.

- Article “ Contribució a la història de l’església de Sant Serni de Canillo (segles XVI-XIX)” a Quaderns d’Estudis Andorrans 7 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1996, Pàg. 83-148..

- Article “ Ferran Valls i Taberner” a Quaderns d’Estudis Andorrans 7 del Cercle de les Arts i de les Lletres, 1996, Pàg. 149-156.

- Article “ La iconografia de les pintures romàniques de Sant Serni de Nagol” a Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, volum I, publicació de l’Abadia de Montserrat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1998, Pàg. 133-138.

- Article presentació obra “Memòries d’un vicari general de la Seu d’Urgell, delegat permanent per a Andorra”, publicació de l’Abadia de Montserrat i Edicions del Diari d’Andorra, 1998, Pàg. V-XI.

- Article “Els orígens del culte de Sant Jordi a Catalunya (segles IX-XI)” a Escriptors d’avui, escriptors d’aquí del centre de la Cultura Catalana, 1999, Pàg. 7-17.

- Article “ La intervenció carolíngia antifeliciana al bisbat d’Urgell i les seves conseqüències religioses i culturals (segles VIII-IX)” a les Jornades Internacionals d’estudi sobre el bisbe Feliu d’Urgell 28-30 de setembre de 1999 de la Facultat de Teologia de Catalunya i la Societat Cultural Urgel.litana, el 2000.

APS



Fonts consultades:

– Breu Història d’Andorra, edició de Crèdit Andorrà, 1999.

– Miscel·lània a Don Cebrià Baraut i Obiols del Ministeri de Turisme i Cultura del Govern d’Andorra i Crèdit Andorrà, 2001.

– Monumenta Andorrana 7 volums entre 1965 i 1980 de l’Editorial Casal i Vall.

– Quaderns d’Estudis Andorrans 7 volums entre 1976 i 1996 del Cercle de les Arts i de les Lletres.

– Urgel.lia, 14 volums entre 1978 i 2001 de la Societat Cultural Urgel.litana del Bisbat d’Urgell.

– Biblioteca Nacional.



dijous, 5 de juny del 2003

Interiors (arti-105.doc)


El 26 de maig vam tenir la sort de gaudir d’una activitat cultural singular i excepcional.

Música, cant, interpretació escènica i poesia es varen produir en un múltiple gest i en un sol acte.

L’atreviment de Natàlia Solà, a l’origen del gest i de la creació musical, mereix tot el reconeixement, admiració i agraïment.

Les qualificades veus de Mercè Obiol, Lluís Cintes, Mª Dolors Aldea i Josep Ruiz, sumades a la virtuositat del pianista Alan Dranc i a la força dels pianistes Míriam Manubens i Jordi Porta, feren que cada feix de sons, cada cançó , es convertís en una reeixida mostra de talent artístic.

Els rapsodes, Esther Nadal, Josep Dallerès, Lydia Magallón, Joan Antoni Rechi, Noemí Rodríguez, Mònica Vega, Gerard Claret i Lluís Cintes, varen donar vida a un muntatge escènic sobri però emotiu i plàsticament brillant.

Els textos de Miquel Martí Pol, Antoni Morell, Xavier Plana, Marc Tintoré, Esteve Albert, Joan Saladrich, Orobitg Carné, Riberaygua de Santa Coloma i Josefina Obiols, varen passar del paper a l’espai, de ser text a tenir veu. Tot fou possible també gràcies al Ministeri de cultura, al Comú de Sant Julià de Lòria, al Centre Cultural Lauredià i al Concurs Internacional de Cant de Montserrat Caballé.

I l’acte va ser singular pel repte proposat que es va assolir excel.lentment.

I va ser excepcional per la qualitat assolida per tots els participants fent que l’activitat es convertís en un espectacle.

Per als qui vulgueu recordar l’acte i per als qui no hi vàreu assistir ens queda un sorprenent disc compacte.

Antoni POL i SOLÉ