El Conveni de col.laboració que l’Institut d’Estudis Catalans té previst de signar amb el Govern d’Andorra, on es reconegui explícitament l’autoritat de l’IEC com a acadèmia de la llengua, tenint en compte les variants andorranes del català hauria de ser un punt d’inflexió tant pel nostre país com per a l’Institut d’Estudis Catalans en les seves respectives evolucions.
Per Andorra suposarà el reconeixement de dret i explícit a una situació de fet, tradicionalment admesa, però necessària de clarificar com és la pertinença a un domini lingüístic, històric, denominat o conegut, modernament, com els països catalans, i l’admetre una autoritat científica i acadèmica al respecte en la institució de l’Institut d’Estudis Catalans. Per tant, per Andorra suposa completar la nostra “normalització” lingüística. En definitiva un reforçament del nostre “jo” com a comunitat que ens ha de permetre participar i moure’ns o integrar-nos en la comunitat internacional d’estats amb més llibertat per inclús poder forjar noves identitats gràcies a tenir clara la nostra pròpia i prèvia identitat.
Per a l’Institut d’Estudis Catalans aquest conveni també ha de venir a marcar una inflexió nítida sobre el reconeixemt i la integració de la pluralitat territorial de l’àmbit lingüístic català dins de l’Institut.
Això per Andorra té traducció immediata no només en el reconeixement de paraules o lèxic propi i característic de les nostres antigament valls sinó que, i sobre tot, s’ha de traduir en dos aspectes bàsics:
1. El reconeixement de les nostre variants toponímiques i onomàstiques establertes per la tradició (com La Massana i St. Cerni per exemple en lloc de la Maçana i St. Serni) de la mateixa manera que s’han acceptat variants territorials en les terminacions de les diferents conjugacions verbals.
2. La incorporació d’andorrans a l’Institut d’Estudis Catalans.
Si l’Institut d’Estudis Catalans es vol que sigui una institució acceptada, estimada i considerada com a pròpia pels andorrans, també l’Institut haurà de fer els seus canvis per considerar Andorra no només com a un territori perifèric més del seu àmbit lingüístic sinó com a territori integrat a la institució amb el reconeixement a la seva especificitat i amb la presència plena de membres andorrans dins la institució.
Antoni POL i SOLÉ
Representant de la SAC al Patronat de la UCE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada