dijous, 21 d’octubre del 2004

Les Trobades Culturals Pirinenques, una realitat. (sac-305.doc)


Ja s’han realitzat les primeres trobades a Sant Julià de Lòria i estan convocades les segones per a l’any vinent, a l’octubre a Esterri d’Àneu.

El tema tocat de la globalització al Pirineu no fa sinó posar de relleu la necessitat de reforçar la nostra identitat i el nostre bategar propis.

L’associacionisme, la participació ciutadana, la història, la cultura, la transmissió de la cultura popular, lo rural, l’antiglobalització, el ferrocarril, la Comunitat de Treball dels Pirineus, l’artesania, la Unió Europea, els parlars, el patrimoni i les xarxes, el paisatge, l’economia, el Centre d’Art i Natura de Farrera, la conservació de l’entorn i la ciutat global varen constituir les parts del conjunt aportant informació, coneixement, reflexió, opinió i propostes per considerar.

La Societat Andorrana de Ciències, el col·lectiu Pirineus Cultural i l’Institut d’Estudis Ceretans han fet un primer pas i estan decidits a continuar avançant plegats.

Els reptes, a més de la continuïtat en si, són ara per ara la publicació; anar incrementant les entitats convocants, almenys una de més per any; i el trobar el temes generals que siguin d’interès, actuals i útils per a les societats pirinenques que representen els qui es volen trobar.

I ens convé de trobar-nos plegats, de manera clarament conscient almenys un cop a l’any i en un indret diferent, per adonar-nos alhora de la diversitat de nuclis i llocs que som sí, però també de la proximitat física amb que ens trobem i de la urgència de trencar les distàncies mentals que ens separen i aïllen.

Junts no només podem fer més sinó que segur que farem molt més, tant el que ja faríem sols com el que només podem fer junts.

Som perifèria de Barcelona i de tota la zona urbana del sud i nord que ens envolta, és cert, però som una mica més. I aquest mes ens toca a nosaltres definir-lo i donar-li contingut. Les trobades poden ser el marc i doni de repensament conjunt per tal de poder esdevenir a més d’una part de d’altres, nosaltres col·lectivament, i així poder continuar sent nosaltres individualment.


Antoni POL