dilluns, 17 de març del 2008

Òscar Ribas i Reig. Un intel.lectual polític (arti-154.doc)


El premi Àgora Cultural 2007, atorgat a Òscar RIBAS i REIG, ho ha estat per la seva trajectòria com a intel.lectual dins dels àmbits de la divulgació i creació del pensament així com en el de l’acció política, per tal de fer possible l’Andorra del futur.
Si bé els èxits més destacats de la seva acció política tenen a veure amb l’aprovació de la Constitució del 14 de març del 1993 i amb l’entrada d’Andorra a l’ONU el 28 de juliol del 1993, els seus “fracassos” com a polític, sobretot, a rel de les seves dimissions com a cap de Govern el 1984 i el 1994, foren certament degudes a circumstàncies polítiques ja conegudes, però també degudes a la seva faceta d’intel.lectual polític és a dir com a divulgador i creador de pensament polític, més enllà de l’estricta acció política d’allò que s’entén, tot curt, com a política (l’art d’allò possible).
La Constitució de 1993, però sobretot el reconeixement internacional amb l’ingrés d’Andorra a l’ONU, constitueixen un element clau a nivell cultural per a la societat andorrana, d’un costat permeten poder continuar desenvolupant l’andorranitat, amb totes les limitacions conceptuals que es vulgui en el món actual, globalitzat, però també amb les noves oportunitats que possibilita el reconeixement internacional per a la societat andorrana de tenir la seva pròpia visió del món, no com a entelèquia o curiositat anacrònica i històrica, sinó per al bé i progrés dels seus ciutadans, que poden disposar en aquesta nova etapa, de més llibertat, que mai abans havien pogut tenir, per a decidir sobre el seu futur. Sobre aquesta qüestió, l’any 2003, escrivia Òscar RIBAS: “La problemàtica plantejada per la UE i l’OCDE, el tema de la doble nacionalitat i el de la identitat són el tres punts bàsics que, al meu entendre, haurien de tenir un pes específic important dins la política nacional. Del seu bon desenllaç depèn que l’Estat Andorrà no es buidi escalonadament de contingut, a mitjà o llarg termini (...). Aquestes són preguntes, entre d’altres, que ens plantegem els pocs o molts ciutadans que considerem la sobirania el primer valor a defensar per tal de garantir la continuïtat de l’Estat”.
D’un altre costat, amb el discurs fet a l’ONU Andorra es posiciona clarament i conscientment, exposant la seva voluntat per liderar davant del món el seu compromís amb la catalanitat, és a dir la llengua i la cultura en català.
Amb aquests dos fets però no n’hi ha prou. Als objectius, per bons que siguin, se’ls ha de donar sentit i omplir de contingut.
És tota la societat andorrana que ha estat cridada a ser partícip d’aquests reptes i alhora responsabilitats.
L’obra del pensador polític s’ha donat tant en els “èxits” com en els “fracassos”. I si ja hem citat els primers ens cal senyalar els segons: l’encaix d’Andorra a la Unió Europea, la diversificació econòmica, la sobirania, la fiscalitat, la identitat, la doble nacionalitat, la integració, la cooperació transfronterera, el consens polític, la sostenibilitat, l’estabilitat del funcionariat tècnic, una ràdio i televisió públiques independents i de qualitat, la llengua, la globalització, ...
Tots aquests aspectes es troben al corredor dels temes pendents i esperen tenir un enfoc i desenllaç satisfactori.
De tots ells i d’altres n’ha reflexionat i continua reflexionant Òscar RIBAS i REIG, un intel.lectual que ha intentat ser també polític. Si bé l’acció del polític ja ha passat a la història, l’acció de l’intel.lectual resta vigent en el temps a través de la història encara per escriure.

Antoni POL i SOLÉ