dimarts, 30 de maig del 2000

Tres visions quaranta imatges (sac-136.doc)


Tres fotògrafs, l’Isidre Escoriuela, el Josep A. Bringué i el Carles Esteve proposen en una edició de Banca Reig 40 fotografies de fets, entitats i personatges a través del retrat de persones que les simbolitzen o encarnen.

Si bé totes elles crec que mereixen la nostra atenció per la seva qualitat, voldria ressaltar-ne aquí les que considero han assolit més bé l’encarnació del personatge, des del meu punt de vista, per ser les que a mi personalment m`han impactat tot i ser conscient que no era aquest només l’objectiu dels seus autors en la publicació.

Així, Valentí Claverol que apareix amb tota la força dels seus trets identitaris bàsics: els ulls mirant nítidament i el nas i la boca que estructuren el rostre sobre una corbata com cal (al meu parer la màquina de fotografiar hi és, malgrat la seva força, accessòria) ...

La Catherine Metayer amb la seva figura atlètica mal asseguda en un tamboret i el seu amable rostre incitant a posar-te en acció (ni que sigui difuminat, el roquet del fons treu força a la imatge ...)

El Manel Anglada provocadorament assegut sobre un tronc i encimbellat, quasi tocant el cel amb els seus dits deformats per l’acció i amb el seu mirar fitant enllà ...

L’Assumpta Pujol esguardant fit a fit oferint claror emmig de la negror que l’envolta, una claror càlida com no pot ser altrament la que prové d’un rostre seré, d’una mirada profunda i d’unes mans de dona jove forta que és ...

El Josep Alsina oferint tota la tendresa que és possible oferir malgrat el cansament del seu rostre, que no para de deixar-se il.luminar de tanta llum que sap rebre ...

L’Antoni Morell, amb els ulls i llavis en íntima complicitat irònica esperant, mans en posat seriós, com serà interpretada la provocació de mostrar-se nus de cap i peus ...

El Francesc Viladomat, que ha sabut projectar la seva talla com calia per aconseguir el que ha aconseguit.
El Josep Dalleres recollint la veu per fer-ne paraula un cop processada des del més endins ...

El Sergi Mas amb el seu esguard escèptic i el desig de ser més alt per a poder sortir del caos que l’envolta ...

La precisió dels trets recollits que acompanyen la part del cos mostrada, més enllà de tots els accessoris uns cops més innecessaris que altres, m’ha confirmat la qualitat dels retrats i particularment dels personatges.



Antoni POL