Antonio AGUADO DE CEA va situar clarament on es troba avui la professió de l’enginyeria i quin sentit i futur té l’enginyeria a la societat actual.
Realista i exigent va analitzar l’enginyeria clàssica o tradicional (camins, canals i ports industrials) comparant-la amb les noves sortides de l’enginyeria (telecomunicacions ...) i com les primeres estan en un nivell baix en la consideració i valoració social mentre les noves tenen un alt nivell.
Pensar que les professions no evolucionen i quedar-se aturat no és el camí per a fer apreciar la necessitat de les possibles aportacions de cadascú. Cal doncs d’un costat resituar-se en un entorn de constant evolució, però de l’altre saber comunicar degudament amb la societat per a fer arribar la imatge adequada de la pròpia funció professional així com també de la funció social que cada activitat representa.
La societat actual complexa, globalitzadora i dinàmica requereix de l’aportació de tot tipus de professionals i a l’enginyeria i als diversos professionals que la integren, cadascú des del seus àmbits corresponents (si no es vol desvaloritzar el prestigi de tots) els pertoca fer-se presents i integrar-se de manera més oberta i decidida en el món de l’empresa privada o els sectors econòmics privats.
Segurament caldrà clarificar també el món de les enginyeries tècniques davant de les superiors per unir posicions i presentar un sol front davant la societat.
La celebració dels 10 anys del Col.legi d’Enginyers amb actes com el d’aquesta conferència en col.laboració amb la SAC apunta ja en el bon camí i el com cal fer un esforç per assumir la funció que correspon a cada col.lectiu.
El president Alfred Huarachi i la seva junta han encetat una via que no s’hauria de deixar.
Que la sort i sobretot l’enginy us acompanyin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada