dimarts, 29 d’agost del 2000

Formació i ensenyament a Andorra (sac-135.doc)


Benvinguts un any més, en nom de la SOCIETAT ANDORRANA DE CIÈNCIES, a tots els presents, ponents, mitjans de comunicació i assistents per a fer possible una nova diada andorrana, la 13ª, en la 32ª edició de la UCE, que podem realitzar gràcies al patrocini del Banc Agrícol i Comercial d’Andorra pel que fa a la diada, del Ministeri d’Educació, Joventut i Esports pel que fa a la presència d’Andorra a la Universitat Catalana d’Estiu i al Ministeri de Turisme i Cultura pel que fa a la publicació del contingut de la diada, que esperem que podreu tenir d’aquí a 3 mesos.

Ja al 1987 la Societat Andorrana de Ciències va organitzar unes “Jornades sobre l’Educació a Andorra”, publicades el 1994 on es feia una anàlisi del sistema educatiu andorrà de l’època.

L’evolució del nostre país, l’enriquiment i complexitat adquirits en el nostre teixit social i l’organització de la nostra societat fan que 13 anys després ens motivi, per diverses raons, tornar a parlar d’aquest tema.

El primer i com mostra el programa previst, és que no es tracta només del món de l’educació tradicional sinó que avui cal ampliar els temes als conceptes de formació i ensenyament i no perquè la SAC ho consideri així sinó perqué la sensibilitat social ha desplaçat els termes.

Precisament aquests dies el rector de la UOC, Gabriel Ferraté, deia que el repte per als ensenyants els propers anys no serà “ensenyar” sinó com motivar i facilitar a “aprendre”.

Dins d’aquest nou àmbit en el qual també hi té cabuda l’educació entesa en el sentit de sempre (amb la incorporació de l’ensenyament privat), apareixen i amb força i per sort ja al país, el món de la universitat, el més recent, però també el de la formació dels professionals, funcionaris i en l’empresa, i també el de l’ensenyament professional i l’especial, com igualment el de la formació o ensenyament complentaris i de lleure.

Aquesta enorme oferta d’ensenyament sembla que a més d’ocupar un nombre creixent de recursos i persones a Andorra i a arreu, es fonamenta per la voluntat generalitzada d’una cultura de la formació, que ha desplaçat el de l’educació. Segurament aquest canvi es justifica per la ràpida evolució del coneixement i de les tecnologies però també pel factor competitiu de la nostra societat i pel valor que dóna la nostra societat actual i del futur a la informació.

I això que en sí mateix no és dolent, és potser erroni quan es planteja cada vegada més des d’àmbits totalment especialitzats, parcials i desconnectats d’unes visions més globals. Cadascú està obsessionat per formar en els aspectes puntuals que l’afecten i potser no es preocupa d’una visió global de la formació que penso també és necessària per poder saber on i com encaixar les peces del trencaclosques educacional que està oferint la societat actual. Sembla com si ja no es tracti d’educar persones sinó formar en això o en allò altre i prou.
Seria bo però que fòssim capaços d’integrar també i més enllà de la cultura de la formació això sí global, rica, variada i continuada, una cultura de l’aprenentatge, en que en lloc de voler-nos formar per triomfar i ensenyar als altres ens convencèssim que el que ens cal és adquirir la disposició permanent d’aprendre de nosaltres i dels altres i de valorar i exigir l’aprenentatge en l’experiència com un valor que ens capaciti com a persones per sobre de l’obtenció de diplomes i currículums vitae. Saber equilibrar en definitiva la teoria i la pràctica i no oblidar-nos de la finalitat de tot plegat.

Que la millor formació i ensenyament és el que procura l’experiència personal de cadascú integrada en el seu únic curs, que mai es repeteix i que és la pròpia vida.


Antoni POL
Representant de la SAC al Patronat de la UCE